Mónica Lucena

Conversa amb la polivalent Mónica Lucena, directora d’una escola de cant i dansa amb seus a Figueres i Roses.

- Explica’ns a què et dediques, així com les teves tasques a les escoles:
Sóc cantant, ballarina i directora artística de l’orquestra Costa Brava. A més, dirigeixo les escoles de cant i dansa que tinc a Figueres i a Roses. Amb la dansa, fa 25 anys que hi treballo, mentre que amb el cant porto només uns 3 anys, tot i que molt intensos i amb molta repercussió, ja que tres alumnes nostres han participat en les dues edicions anteriors de La Voz Kids, tots tres amb molt bones i llargues trajectòries. La meva intenció és seguir proporcionant i ensenyant una formació integral, que inclogui dansa, cant i interpretació.

- Té facilitats per ser empresària, avui dia, una dona?
Tota la vida he portat un ritme de vida intens, ja que formo part del col·lectiu de dones emprenedores, amb aquella essència innata que ningú ens pot canviar. Sovint ens queixem que anem estressades, però quan ets així no pots parar de buscar nous projectes i nous reptes, sense límits. És quelcom, com dic, innat. En el meu cas, cada alumna que tinc és un nou repte! És clar que tot plegat no és fàcil, però si esculls fer allò que t’agrada, ho pots fer realitat i disposes d’un bon equip de professionals que t’envolta, sens dubte ser empresària és suportable i ho fas d’allò més satisfeta i motivada.

- Quina opinió tens de la conciliació familiar?
El meu cas és especial, atès que tinc una família d’artistes: el meu cunyat, el meu cosí, els meus germans… Per tant, és un tema que portem bé i hi estem acostumats, ens ajudem molt. Evidentment, les estones que tinc lliures són sobretot per estar amb el meu fill, si bé ell a vegades s’ajunta i també comença a estar una mica immers en el món del cant.

- Els rols de cada membre de la parella han canviat en els últims anys?
Més que parlar de rols, penso que cal tenir molt presents a aquelles persones que t’envolten perquè t’accepten tal com ets. És a dir: en el meu cas, és fàcil veure que, tot i que estic molt ocupada, les meves feines m’apassionen. Per tant, la persona que està al meu costat m’ha d’entendre i hem d’adaptar-nos un a l’altre, en aspectes com l’horari. En definitiva, cadascú elegeix la seva vida: com dic, la meva feina em consumeix moltes hores, però em fa molt feliç. Per sort, he trobat i disposo de les persones que em fan suport en el dia a dia.