Marta Castañé

La Marta Castañé ens dona les seves impressions com a dona i propietària del restaurant Cal Castanyer de Roses.

Quines són les teves tasques a l’empresa?
Com a propietària del negoci, he de posar el nas a tot arreu, per tal de vigilar que tot funcioni, tant a cuina com a fora.

Creus que les dones tenen facilitats per ser empresàries avui en dia?
Sí, les característiques les tenim. Tanmateix, un negoci no es pot portar de manera autònoma: sempre depenem de la resta. I, en referència a això últim, és un problema. Ens està costant, no només a nosaltres sinó també a molts altres negocis d’hostaleria de Roses, trobar personal que aguantin els horaris i les exigències d’aquest món. Contínuament es veuen altes i baixes de personal en aquest sector.

Com descrius la conciliació familiar?
Personalment, puc afirmar que és un tema molt, molt complicat. El meu dia a dia és, pràcticament, de casa a la feina i de la feina a casa, per dormir. La feina, especialment en aquest sector, t’esclavitza, si bé és veritat que tens recompensa, i més encara si el negoci és propi. Com he comentat abans, no és gens fàcil trobar algú de confiança que agafi les regnes del negoci. I, tot i això, qui dirigeix el negoci sempre hi ha de ser.

Creus que els rols de cada membre de la parella han canviat en els últims anys?
Els homes, darrerament, s’han posat les piles: ajuden molt més que no pas abans, si bé encara els queda una miqueta. En el meu cas, la meva parella m’ajuda en tot el que pot. En general, però, com diu la dita “la dona no s’arriba mai a jubilar”, en referència al tema de les tasques domèstiques.