Albanyà és un municipi gran en extensió (93’34 km2) i petit en nombre d’habitants (131 l’any 2001). L’any 1969 fou unit a Albanyà el municipi de Bassegoda (Alta Garrotxa), amb el santuari de la Mare de Déu del Mont.

La grandesa del municipi no ve donada pel nombre d’hectàrees sinó pel que aquestes contenen: El riu La Muga, una gran riquesa vegetal i faunística, 13 esglésies romàniques, restes arqueològiques, masos, ponts, molins, fonts,... Tot disposat de tal manera que sembla un pessebre d’aquells que fem a casa per Nadal.

El poble d’Albanyà es troba a la capçalera de la vall de la Muga, a la riba esquerra d’aquest riu. La vall és encerclada per muntanyes poc altes vers llevant; a ponent s’alça el massís calcari del Bassegoda (1.376 m.); pels vessants s’escolen diferents torrents que aporten aigua a la Muga en el seu curs més alt.

Durant l’Alta Edat Mitjana, Albanyà pertanyia al comtat de Besalú i s’hi fundà un dels monestirs benedictins més antics de Catalunya, per ajudar a la colonització del territori després de l’expulsió dels sarraïns. El monestir de Sant Pere d’Albanyà surt documentat en un diploma del rei franc Carles el Calb de l’any 844 a favor de l’abat Dòmnul. Tot i això tingué una vida efímera, doncs un precepte del rei Carles de l’any 869 esmenta que el monestir i les seves propietats pertanyien a Santa Maria d’Arles (Vallespir).

L’any 957 el bisbe de Girona va consagrar les esglésies de Santa Maria (que es pot identificar amb Santa Maria de Palau, veïnat proper al poble) i la de Sant Pere (actual església parroquial d’Albanyà). L’any 1078 Santa Maria d’Arles passà a dependre de l’abadia gascona de Moissac, i amb ella l’església de Sant Pere d’Albanyà, que ja no era monestir.

L’església de Sant Pere d’Albanyà, situada en una plaça que forma un esplèndid balcó al costat de La Muga, és un edifici romànic dels segles X-XI que s’ha restaurat encertadament en els darrers anys. El temple presenta una sola nau amb creuer ben destacat exteriorment i tres absis semicirculars. El frontis i el campanar de cadireta és posterior a la resta de l’edifici (segles XII-XIII). L’absis central és de planta semicircular lleugerament allargada, mentre les absidioles, exteriorment, no arriben ni de bon tros a formar semicercle. A la part més antiga de l’edifici hi ha dues finestres en el mur lateral sud de la nau. Són de doble vessant, amb arcs de mig punt formats per petites dovelles no gaire ben tallades. Per aquest costat hi ha l’edifici afegit de la sagristia (segles XVIII o XIX). A l’absis central hi ha igualment una finestra de doble esqueixada, mentre que a les absidioles se n’obriren d’un sol vessant. A la nau i la transsepte sobresurten les lloses de pissarra de l’antiga coberta. Sobre l’absis central i l’ala sud del creuer hi ha restes de fortificació dels segles XVI o XVII.

La volta de la nau és de canó, lleugerament passada de radi; es recolza en tres arcs torals de punt rodó que posseeixen impostes excorbades. Els absis tenen voltes de quart d’esfera i llurs arcs triomfals són de punt rodó. Els murs exteriors presenten pedres de diferents materials i mides poc treballades, que tendeixen a afilerar-se regularment. L’interior és cobert per una capa d’arrebossat, tret d’algunes parts de l’altar major. Al frontis hi ha la portalada romànica (segles XII-XIII) formada per quatre arcs de mig punt en degradació, llinda i timpà. Damunt la porta, sota l’aresta de l’hastial assenyalada per una cornisa excorbada, hi ha una finestra de dos arcs en degradació, de doble vessant.

Aquesta façana acaba amb un campanar de cadireta de dues arcades de punt rodó. Al costat de la porta, al mur de la façana, hi ha una làpida gòtica del 1360. El mur del frontis presenta carreus ben tallats i col·locats en filades seguides.

Al sud-est de la població, en un carrer paral·lel al riu, hi ha una porta de muralla. És formada per dos arcs de mig punt, adovellats. Presenta una construcció d’època romànica (segles X-XI).

L’antiga parròquia de Sant Feliu de Carbonils es troba a l’extrem nord-oriental del terme. L’església és emplaçada en un replà de la carena, per on s’enfila el vell camí de Sant Llorenç de la Muga al mas de Bac i al Fau. Surt citada l’any 1279 i és romànica (segles XII-XIII). La capçalera del temple és pre-romànic (segles VIII-IX).

L’ermita de la Mare de Déu del Fau pertanyia a la parròquia de Carbonils. L’actual temple és del segle XV. Per visitar l’antiga parròquia de Sant Cristòfol dels Horts és millor arribar-hi per Maçanet de Cabrenys i Tapis, seguint la carretera que mena a Costoja. El lloc surt documentat l’any 878 i les restes que queden de l’església són romàniques dels segles X al XIII.

El poble de Llorona tenia un centenar d’habitants l’any 1960. A principis dels anys 70 quedà deshabitat fins a l’actualitat que està habitat per un grup de neorurals.

El puig del Bassegoda fa ombra a les esglesioles de Sant Martí de Corsavell, Sant Julià de Ribelles, Sant Bartomeu de Pincaró, Sant Joan de Baussols, Sant Corneli de la Muga o Sant Miquel de Bassegoda (totes elles amb característiques del romànic).

Les ruïnes de Sant Llorenç de Sous mostren encara l’estructura completa d’un monestir medieval. Des de fa pocs anys pujar a la Mare de Déu del Mont ja no és tan difícil gràcies a que s’ha asfaltat la carretera. En aquest santuari, des d’on es contempla tota la plana empordanesa, encara es conserva l’habitació on Mossén Cinto Verdaguer va donar els últims retocs al seu poema Canigó.

Per arribar a la majoria d’aquests llocs cal un 4x4 o ganes de caminar. No hem d’oblidar un bon plànol de la zona.


FESTES A ALBANYÀ:

JUNY: Festa Major
AGOST: Festa del Roser
SETEMBRE: Romeria d’Albanyà al Mont
OCTUBRE: Fira del Bolet


Galeria de fotos d'Albanyà

Albanyà, Alt Em...
Albanyà, Alt Em...
Albanyà, Alt Em...
Albanyà, Alt Em...
Albanyà, Alt Em...
Albanyà, Alt Em...
Albanyà, Alt Em...
Albanyà, Alt Em...
Albanyà, Alt Em...
Albanyà, Alt Em...
Albanyà, Alt Em...
Albanyà, Alt Em...
Albanyà, Alt Em...
Albanyà, Alt Em...
Albanyà, Alt Em...
Albanyà, Alt Em...
Albanyà, Alt Em...
Albanyà, Alt Em...
Albanyà, Alt Em...
Albanyà, Alt Em...
Albanyà, Alt Em...
Albanyà, Alt Em...