Bàscara

Bàscara disposa d'un entorn rural i d'un casc antic amb carrers empedrats digne de ser admirat. Gràcies a la seva situació gairebé equidistant de Figueres, Girona, Banyoles i l'Escala, la vila de Bàscara s'ha convertit en un petit centre de rodalia.

Bàscara manté una vida cultural intensa: el mercat del Tortell el diumenge anterior a Rams, el Pessebre Vivent, la festa de Sant Joaquim a l'Agost i la festa major de Sant Iscle al novembre. Fa uns anys que també se celebra el mercat del cavall. La tradició de fer mercat a Bàscara es remunta temps enrere, l'any 1187 el bisbe Ramon de Orusall instituir el mercat de Bàscara que se celebrava cada dimecres.

La vila de Bàscara ocupava durant l’època medieval un dels punts estratègics més importants del país. Estava situada en la frontera de tres comtats (Besalú, Empúries i Girona). Això va fer que fos molt cobejada pels diferents poders polítics.

Fou l’emperador Carlemany, al s. IX, que cedí la possessió del lloc als bisbes de Girona que en conservaren la senyoria fins ben entrada l’Edat Moderna. Algunes vegades un comte havia intentat robar al bisbe els seus drets sobre Bàscara, però aquest l’amenaçava amb l’excomunió, cosa que feia molta por als feudals de l’època.

Bàscara conserva encara restes del castell, les muralles, i l’església. És gairebé un miracle que s’hàgin conservat després de les continues invasions que ha sofert el poble al llarg dels segles, principalment pels exèrcits francesos. Les tropes que venien de la Gàl·lia havien de passar necessàriament el Fluvià i ho feien per Bàscara. Conquerir el castell de Bàscara era necessari per continuar endavant. L’any 1814 quan els exèrcits napoleònics abandonaven Catalunya van fer volar gairebé tot el castell abans d’abandonar-lo, com va passar també en altres indrets.

La situació excel·lent de Bàscara, al costat de la carretera de França, que travessa la part moderna de la població ha propiciat que el poble no perdi habitants sinó que es mantingui força invariable el seu nombre: 875 l’any 1900, 890 l’any 1950, 777 l’any 1991 i 778 h. l´any 2001.


FESTES DE BÀSCARA:

Mercat del Tortell: Abril
Concurs de Flors Silvestres: Maig
Festa Major de Calabuig: Juliol
Festa Major de Bàscara: Agost


Galeria de fotos de Bàscara

Bàscara, Alt Em...
Bàscara, Alt Em...
Bàscara, Alt Em...
Bàscara, Alt Em...
Bàscara, Alt Em...
Bàscara, Alt Em...
Bàscara, Alt Em...
Bàscara, Alt Em...
Bàscara, Alt Em...
Bàscara, Alt Em...
Bàscara, Alt Em...
Bàscara, Alt Em...
Bàscara, Alt Em...
Bàscara, Alt Em...
Bàscara, Alt Em...
Bàscara, Alt Em...
Bàscara, Alt Em...
Bàscara, Alt Em...
Bàscara, Alt Em...
Bàscara, Alt Em...
Bàscara, Alt Em...
Bàscara, Alt Em...


La Bàscara antiga comença després de passar el portal que dóna a la plaça major, noble i ben arreglada, amb casals antics al seu voltant com Cal Ferrer o Casa Notari (actual casa de la vila). Aquí ja gairebé no es sent el soroll dels cotxes i camions, fet que s’agraeix i ajuda a admirar l’antiguitat de les cases, amb portals adovellats i còdols trets del riu Fluvià.

Un casal situat al costat del portal que dóna accés a la plaça presenta una façana del s. XV amb finestres coronelles.

L’església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria es troba a la part més alta de la vila, situada al caire del penya-segat sobre el riu Fluvià. És un temple d´una sola nau, que conserva restes importants de la construcció de finals del romànic (segles XII-XIII ). L´absis actual és un afegitó posterior. En la façana principal o frontis hi ha la porta d´entrada actual que és rectangular. La llinda la forma una pedra de gran tamany. Al centre del mur hi ha un rosetó modern; sobre d´ell se´n veu un altre de més petit, aparedat. A la banda sud d´aquesta façana hi ha una finestra de doble esqueixada amb arc exterior d´aresta. Cap d´aquestes obertures pertany a l´època de l´aparell romànic que presenta la façana. la porta romànica es conserva encara en el mur lateral sud de la nau. Aquest mur dóna al cementiri Vell; la part superior de l´antiga portalada sobresurt d´un rest de nínxols adossats a l´església. S´hi pot veure un arc de punt rodó, de grans dovelles, resseguit per una cornisa. Sobre la clau de l´arc hi ha un relleu que representa una creu grega inscrita en un cercle.

L´aparell romànic d´aquesta església es pot veure en el frontis i en la part que els afegitons posteriors han respectat dels murs laterals. També és visible en la capçalera de la nau, per sobre de l´absis actual, on hi ha un fragment de cornisa excorbada. És de carreus de calcaria perfectament escairats i allisats que s´afileren. En alguns punts són de mida molt gran. Tota l´església es troba sobrepujada per un mur de pedruscall en el qual, al sud, hi ha mènsules potser d´un matacà. Sobre l´extrem nord del frontis s´hi bastí un campanar de planta quadrada, sobre les restes de dues pilastres de l´antic, de cadireta.

L´absis actual és poligonal, de cinc cares. A l´interior no s´hi veuen restes d´època romànica puix està tot emblanquinat. La volta de la nau és del segle XVIII o XIX.

El castell de Bàscara, situat prop de l´església, fou edificat amb còdols mitjans, formant més o menys, fileres. De la seva primitiva imatge medieval en resta poc, el més destacable és la muralla Est, atalussada, amb una torre rodona, “torre de la presó”, que fou utilitzada per aquest menester; la resta ha estat modificada al llarg del temps per tal de modernitzar-lo segons les necessitats de la defensa. Així doncs, podem trobar-hi espitlleres fetes amb rajols o d´altres afegits per a armes de foc, cosa que demostra la seva utilitat fins a època tardana (s.XVIII-XIX). Les restes més antigues del castell, la presó i els murs que hi ha adjacents són, possiblement dels segles XIV-XV.

El primer document que esmenta Bàscara és de l’any 817; un judici celebrat a Borrassà en el qual es fixaren els límits de la «villa Baschara», possessió del bisbat. Segons Joan Coromines el nom «Bàscara» és un topònim pre-romà, probablement d’origen basc i que significa «penya del riu».

Les muralles que envoltaven la població es troben força ben conservades en alguns trams (s. XIII-XIV, refetes durant els s. XVIII-XIX).

Bàscara manté una vida cultural intensa: El mercat del Tortell el diumenge abans de Rams, el Pessebre Vivent, la festa de Sant Joaquim el 19 d’Agost i la festa major de Sant Iscle el 17 de novembre. Fa pocs anys també s’hi celebra el mercat del cavall. La tradició de fer mercat a Bàscara ve de temps, l’any 1187 el bisbe Ramon d’Orusall instituí el mercat de Bàscara que se celebrava cada dimecres.

L’església de Sant Miquel de Terrades, esmentada en documents del s. IX, presenta algun parament pre-romànic (x IX-X). Llàstima que només en quedin algunes runes.

El poble de Calabuig es troba vora la riba dreta del Fluvià. L’església és dedicada a Sant Feliu (s. XIV-XV-XVI) i, al seu voltant, s’hi troben algunes masies; es destaca Can Requesens (s. XVII). En document de l’any 893 es fa esment de la «villa Calapodri». Calabuig era lloc del comtat d’Empúries, mentre la veïna vila de Bàscara, avui cap del municipi, pertanyia al comtat de Besalú.

El poble d’Orriols és emplaçat a la carena d’un tossal, a l’inici dels terrenys lleugerament ondulats, anomenats «terraprims», a ponent de la plana alt-empordanesa, a l’extrem de migdia del terme de Bàscara. El terme Orioles apareix com a límit meridional de l´alou de Bàscara, possessió del bisbat de Girona, en un document de l´any 922. El lloc és anomenat Oriolus villa. L´any 1066 ja existia l´església de Sant Genís d´Oriols.

El castell-palau (s. XVI-XVII) es destaca en el punt més enlairat del poble. La façana principal, encarada a ponent, té un portal d´arc de mig punt, amb grans dovelles. S´obren al pis quatre finestrals amb decoració renaixentista, molt notables. Són rectangulars i sobre les llindes hi ha les testes de quatre personatges –dos masculins i dos femenins-, en relleu. Son emmarcades per motius geomètrics i les coronen uns petits frontons. Sota la teulada hi ha una gàrgola que representa un lleó. Una finestra del mateix estil, amb els relleus malmesos, es troba a la façana sud. En els angles superiors sud-oest i nord- Est del palau hi ha les bases de pedra de sengles garites, amb la mènsula inferior esculpida, representant una petxina. Al pati central, de planta rectangular, s´hi poden veure dos escuts. Algunes sales de part baixa conserven arcs de forma rebaixada. Les dels pisos han sofert moltes reformes i no conserven detalls d´interès. En el mur que sosté el terraplè sobre el que s´alçà l´edifici, a la banda de ponent, hi ha un escut; s´hi representen –com en els del pati—tres petxines. Aquest emblema pertany a la família Desbac que senyorejà el castell a partir de la segona meitat del segle XV.

En aquest castell s´hi distingeixen dues èpoques constructives. La dels segles XVI-XVII amb la façana principal, de ponent, que pertany a l´edifici renaixentista de planta rectangular allargada. Del segle XVIII és possiblement part de la façana de llevant.

El castell d´Orriols ja existia a l´Edat Mitjana, segurament en el mateix lloc que l´actual palau. La primera data documental sobre la seva existència és de l´any 1265. És posible que la fortalesa existís de bastant abans. En 1021 ja consta un personatge anomenat Tedmar de Urriols. De la família Orriols, possessora d´aquest i d´altres castells de la comarca -Foixà i Albons- en sorgiren personatges molt influents durant el segle XIV.

L´església de Sant Genís d´Oriols és d´una nau amb absis semicircular dels segles XII-XIII. Al frontis hi ha la porta, que és posterior, rectangular, amb la data 1861 a la llinda; damunt, hi ha un petit rosetó. La forma de l´antic hastial i de l´espadanya de tres pilastres són visibles, aparedats i sobrepujats per una paret que correspon a l´obra forta construïda sobre aquest temple. La façana es remata amb un campanar de cadireta, modern.

Al centre de l´absis hi ha una finestra romànica de doble biaix i arcs de punt rodó. És l´única obertura original que conserva el monument. A la part superior de l´absis i d´ambdós murs laterals de la nau hi corre un fris de dents de serra i, sobre d´ell, la cornisa excorbada. Sobre l'absis s'hi alça una obra de fortificació dels segles XVII-XVIII.

La volta de la nau és apuntada. En els murs laterals de la nua s'hi obriren capelles als segles XVII-XVIII. Gairebé tot l'interior és cobert de pintures murals modernes –de la post-guera- de valor nul. El parament de Sant Genís d´Orriols és de carreus ben tallats i perfectament allisats.

A Orriols s’hi trobà un forn romà que fou destruït quan es va ampliar la N-II.