Biure d'Empordà

Biure d’Empordà forma part de la comarca de l’Alt Empordà, província de Girona. El terme municipal té una extensió de 10km2 i 81 m. d’altitud. Els límits del terme municipal són al nord amb Darnius i Capmany, a l’est amb Masarac i Peralada, al sud amb Cabanes i Pont de Molins i a l’oest amb Boadella d’Empordà.

El nucli antic de Biure és un conjunt inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Està situat a la banda de migdia de l'entramat urbà de la població. La part més destacable s'articula a migdia de l'església de Sant Esteve. El poble està format per carrers disposats en pendent i costeruts, donat que la zona es troba elevada. La majoria de cases es poden adscriure als segles XVIII i XIX. 

FESTES DE BIURE D'EMPORDÀ:

Festa Major:
Fira dels Burros:


Galeria de fotos de Biure

Biure, Alt Empo...
Biure, Alt Empo...
Biure, Alt Empo...
Biure, Alt Empo...
Biure, Alt Empo...
Biure, Alt Empo...
Biure, Alt Empo...
Biure, Alt Empo...


El campanar del poble li dóna molta personalitat, doncs s’alça orgullós per damunt de totes les cases de la població i es veu elegant des de la carretera que passa prop del Ricardell.

El Ricardell és un afluent de la Muga que només porta aigua quan plou molt. Vora seu els biurencs hi han treballat sempre petites feixes d’horta; la resta dels conreus han estat i són de secà: cereals, vinya i oliveres. La terra és dura i pobre, el terreny força accidentat. Antigament hi havia moltes vinyes que moriren a finals del s. XIX degut a la fil·loxera. Algunes foren plantades de nou però moltes es convertiren en boscos de pins, alzines i matollar. Les oliveres també ocupen actualment una reduïda part de la que havien ocupat abans de l’any de la fred (1956). Els pocs pagesos que han quedat viuen de les granges de porcí, d’algun ramat d’ovelles i dels conreus que queden. Moltes de les antigues famílies han anat marxant del poble al llarg d’aquest segle, quedant només les que tenien un rem de terra considerable. Ara, però, també hi ha molts biurencs que treballen a Figueres (que està a 10 kms.) i viuen en el poble.

A finals del s. XIX la fil·loxera corsecà les vinyes i a principis del s. XX les guixeres deixaren de ser rendibles, per la manca d’industrialització i de modernització del transport. La crisi del suro, la Guerra Civil i l’any de la fred anaren desanimant molts biurencs que es veieren empesos a marxar per millorar les condicions de vida. Tingueren molta fama els burros de Biure que transportaven el guix amb petits carros. S’en fa ressó d’això l’escriptor Pere Coromines, poble on havia nascut el seu pare. Es diu que els burros arribaven als pobles una estona abans que els guixaters i els pagesos deien: «Ja són aquí els burros de Biure» i quan més tard arribaven els guixaters, deien: «Ja han arribat els guixaters».

A aquests burros i als vells biurencs els devem que anessin cap a França a comprar els brocs i els barbats de vinya nova després de la fil·loxera per tornar a plantar les vinyes. Aquest comerç era prohibit i perseguit, jugant-se la vida a cada moment. A la plaça major de Biure hi hauria d’haver un monument que recordés la figura dels guixaters i els seus burros, pagat pels pobles de la contrada que tant s’en serviren. El nom de Biure prové del llatí «bene vivere», que vol dir «biure bé». Hom suposa que durant l’Alta Edat Mitjana devia ser possessió d’algun monestir de la contrada.

L’església de Sant Esteve de Biure surt esmentada en documents dels anys 1279 i 1280. L’actual edifici és una reconstrucció dels anys 1702-1703.

La majoria de cases del poble pertanyen als s. XVIII i XIX, amb façanes de pedra. Algunes de les pedres que es van fer servir per fer aquestes cases es van treure de l’antic castell de Biure, situat a uns 300 m. del poble i del qual només en queden alguns murs del s. XV.

Els biurencs s’han esforçat molt en restaurar l’edifici de l’antiga Societat de Socors Mutus, la Fraternal, fundada l’any 1911. Es tracta d’una construcció de principis de segle amb característiques del Modernisme. Aquí s’hi celebren la majoria dels actes culturals del poble, principalment la Festa Major, el primer cap de setmana d’Agost.

Encara es manté molt viu el Carnaval de Biure, en el transcurs del qual s’ofereix arròs a tots els assistents. L’arròs es fa coure en uns parols que es posen a la Plaça Major i quan s’està coent passa el rector del poble a beneir-los amb el salpàs.