Colera

Colera és un poble de costa, situat entre Llançà i Portbou, i l'economia principal que té és el turisme. Té platges molt boniques, com ara la de Garbet, la del Burró, la de les Assutzenes, la de les Portes, la dels Morts, la d'en Goixa i la cala Rovellada. Al poble hi ha diversos hotels i un càmping, i té dues urbanitzacions, Sant Miquel i la Rovellada.

El centre neuràlgic del poble és la Plaça Pi i Margall, on hi ha l'ajuntament, una botiga, l'estanc, els bars La Plaça, Passi Passi i Floreta, que estan oberts tot l'any. Els dos carrers principals són el Carrer Francesc Ribera (a causa de l'alcalde Francesc Ribera) i el carrer del Mar, que travessen tot el poble i desemboquen a les platges. (Text: ca.wikipedia.org)


Galeria de fotos de Colera

Colera, Alt Emp...
Colera, Alt Emp...
Colera, Alt Emp...
Colera, Alt Emp...


Colera és un poble de cases blanques, arran de mar, que es troba a la carretera que va de Llançà a Portbou. Les muntanyes accidenten el terreny i la costa és rocosa, amb petites cales. En una d’aquestes cales que s’estén terra endins formant una petita vall, s’hi troba el poble de Colera, al costat d’un gran pont de ferro per on passa la via dels trens que van i venen de l’estació de Portbou.

Molts dies de l’any la tramuntana bufa, la mar s’empipa, es belluga i es baralla amb les roques... El sol il·lumina un paisatge radiant, clar i pur sota un cel blau... i es senten els xiulets dels trens i el seu estrepitós pas damunt el pont.

Muntanyes, rocams, feixes de vinya abandonades, terra dura, paisatge instigador... Garrics, alguna olivera, algun pi, rierols secs, cactus, camins polsosos que es perden entre les muntanyes pelades, masos ruïnosos... Sequera, tramuntana, mar... Colera.

El terme compren els vessants orientals de la serra de Balmeta, que van a morir a la costa. La carena d’aquesta serra serveix de límit amb el municipi de Rabós, al qual pertanyen les ruïnes de l’antic monestir de Sant Quirze de Colera, situat en una vall a l’altre costat, a ponent de l’esmentada serra. Els punts més alts del terme són el Puig d’Esquers (608 m.) i les Barbes del Boc (742 m.). Aquest darrer turó és a tocar la frontera que separa l’Empordà de la comarca del Vallespir (Catalunya Nord).

La costa de Colera és força accidentada i va des de la punta de la Marcé, al nord, fins a Cap Ras, a migdia. En aquest tram de litoral es formen dues fondes badies separades per la punta dels Canons: el port de Colera, i més al sud, la badia de Cap Ras, al fons de la qual hi ha la cala de Garbet. Aquesta cala s’ha convertit en un barri d’estiueig i una platja molt concorreguda a l’estiu. prop seu passa la riera de Garbet que només porta aigua quan plou molt. Una altra riera del terme és la de Molinars que desemboca a la badia de Colera.

Fins abans de la fil·loxera la vinya ocupava la major part de les muntanyes del terme. Ara només se'n conserven algunes de testimoni en els planers propers al poble. També hi ha alguna olivera, figueres i ametllers. A les zones més muntanyoses, tocant el terme de Rabós, hi ha algunes pinedes i prats on hi pasturen les anomenades vaques fagines de l’Albera.

Després dels incendis de l´estiu de l´any 2000 que arrasaren bona part del municipi s´han començat a plantar noves vinyes per les pendents de la muntanya. El verd d´aquestes vinyes, ja força ofenoses, contrasten amb els tons grisosos i ocres d´un paisatge sec i donen vida. Potser amb el temps, i si aquestes vinyes són rendibles, Colera oferirà el paisatge que tenia antigament...Vinyes, muntanyes i mar.

Els habitants de Colera compaginaven la feina de pagès amb la de mariner, com els altres de la majoria dels pobles costaners de l’Empordà. Actualment la majoria de la gent viu del turisme (restaurants, botigues, hotels) o es desplacen a treballar a Port-bou, Llançà o Figueres.

L’any 1787, tenia 228 habitants, junt amb el veïnat de Portbou i l’any 1860 també amb Portbou sumaven 839 habitants. L’any 1960 tenia 391 i el 1981 490. Durant l’estiu la població augmenta degut a les moltes cases de segona residència. Tot i ser un poble turístic, l’impacte del turisme no ha estat tant important com en altres pobles propers (llançà, Port de la Selva) degut en part al difícil accés per carretera, amb molts revolts, alguns d´ells suprimits recentment, i a la manca de sòl urbanitzable. Tot això també converteix la població en més tranquil·la i acollidora per als visitants i estiuejants que hi passen les vacances.

Durant l’Edat Mitjana Colera era un grup de masies escampades per les valls de les muntanyes i lluny del mar. Com a record d’aquella època resta dempeus però abandonada l’antiga església romànica de Sant Miquel de Colera.

L’actual poble de Colera fou començà a construir-se al costat del mar durant la segona meitat del s.XVIII, quan havia desaparegut la pirateria. Alguns pagesos abandonaren els masos i fundaren el poblat allà on ja hi devia haver alguna barca de pesca. Malgrat tot es procurà que el poble no fos massa visible des del mar. El creixement més important de la població es produí a finals del segle XIX quan es va realitzar el traçat del tren.

El topònim apareix esmentat l’any 935 en l’acta de consagració de l’esglèsia del monestir de Sant Quirze de Colera. El nom prové, molt possiblement, del llatí «collis; coll, turó. Aquest nom s’avindria doncs amb les característiques geogràfiques del terme.

L’anomenat "Coll de Colera" es troba a llevant i a tocar el puig d’Esquers, al lloc on hi ha el mas Partiràs i no gaire lluny -i a migdia- de l’església vella de Sant Miquel.

Aquest lloc surt identificat en un text alt-medieval. Es tracta d’una butlla del papa Benet VIII, de l’any 1017, on confirma la possessió per part del monestir de Sant Esteve de Banyoles de la cel·la i alou de Sant Martí de Vallmalla, església de la qual resten importants vestigis als vessants del sud-oest del puig d’Esquers, a la capçalera de la riera de Valleta, en terres del terme de Llançà.

Per aquesta zona del puig d’Esquers hi ha interessants dòlmens que val la pena visitar. L’anomenat dolmen del Puig d’Esquers es troba al cim d’aquest turó. Té cinc lloses verticals i una coberta. El domen del Puig d’Esquers II és a pocs metres i al nord de l’anterior. Conserva cinc lloses dempeus i la coberta. El del Pla dels Capellans, al nord-est del puig d’Esquers, conserva dues lloses verticals molt inclinades i la coberta caiguda.

L’església de Sant Miquel de Colera, antiga parròquia de la població, es troba en un replà del vessant oriental de la serra de la Valmeta, prop de la carena, i a uns 4 kms., a ponent de l’actual vila de Colera. El millor camí per arribar-hi és seguint la pista forestal indicada que es troba a la carretera entre LLançà i Colera, a la carena que separa la platja de Garbet de Colera. Gaudirem d’un paisatge de muntanya prop de la costa, en plena serra de l’Albera, amb el seu paisatge, el seu silenci i el cel blau. Segons un document de l’any 1219 Sant Miquel de Colera era una possessió del monestir de Sant Quirze de Colera. Les restes d’aquest monestir s’alcen encara imponents a l’altra costat de la serra on es troba Sant Miquel.

Prop de l’esglèsia hi havia el reduït nucli medieval del poble. En restaven restes d’antigues construccions en fileres d’»Opus spicatum» que foren reduïdes durant la tasca d’esplanar els voltants de l’ermita. L’antiga esglèsia de Sant Miquel va ser restaurada fa pocs anys quan el grup «Art i Treball», de l’Alt Empordà i alguns veïns de Colera s’interessaren per l’edifici.

És una construcció romànica d’una nau amb un àbsis semicircular (s XII-XIII). La portalada es troba en un mur lateral Sud de la nau. És de quatre arcs de mig punt en degradació, llindar i timpà. El timpà ha desaparegut; ha romàs al seu lloc una obertura. Hi ha només dues finestres, estretes i amb arcs de punt rodó. Al mur de capçalera de la nau hi ha un parell d’ulls de bou.

Sobre el mur frontal s’aixeca un campanar de cadireta de tres pilastres. A l’interior s’observa la perfecció de la volta que és apuntada i seguida. La disposició de les dovelles de l’arc triomfal, alternant les de color gris clar (de granet) amb les negroses, de pissarra, es feu amb mires decoratives. Tot l’edifici fou construït amb carreus de pissarra, pedra molt abundant per la contrada.

L’actual església de la vila de Colera fou reedificada després de la Guerra Civil. És un edifici molt senzill, d’una nau amb capelles laterals. Es destaca l’alt campanar pintat de blanc.

El lloc de Molinars, avui abandonat és a 3 kms. a ponent de Colera. Resten els antics masos del s.XVII i XVIII amb elements dels antics molins que aprofitaven l’aigua de la riera de Molinars. Possiblement abans aquesta riera portava més aigua. Avui, els molins només moldrien els dies de pluja abundant.

Les ruïnes del castell de Molinars es troben a migdia d’aquest veïnat, enlairat en els vessants que davallen de la serra de Valmeta i el puig d’Esquers. El millor camí per arribar-hi és el mateix que condueix a Sant Miquel. Es troba ben senyalitzat el camí que duu fins al castell. Les parets de pedra que encara s’aguanten presenten espitlleres i un matacà. Hom suposa que és una obra baix medieval (segles XIV-XV).