El Far d'Empordà

Al bell mig de la plana empordanesa s'alça un petit turó d´uns 44 metres d'alçada, on s´hi troba assegut el poble del Far. L'església, situada a la part més alta del poble, domina tot el terme i una gran part de la plana empordanesa. Veu amb indiferència el niu de rocs que sembla Figueres des d´aquí, i el pas de milers de vehicles que van i venen de França.

Més enllà, delimitant la plana, les muntanyes del Montgrí, la línea blava del mar, les cases blanques de Roses i pobles propers, la serra de Rodes, les Alberes... Més lluny de Figueres es veu el Mont, Bassegoda, Les Salines i el Canigó nevat...


FESTES DEL FAR D'EMPORDÀ
Festa Major d'Estiu: Mitjans de Juliol


Galeria de fotos de El Far d'Empordà


El poble mira la fèrtil plana de l´Empordà, els camps ben treballats, les línees de xipressos per aturar els forts cops de tramuntana que malmeten els sembrats, els camps verds pels ferratges, les oliveres... Terra rica, regada gràcies a una xarxa de canals que duen aigua de l´embassament de Boadella.

A El Far encara hi queden forces pagesos. La majoria compta amb granges de porcí o boví. Les famílies que no viuen de la terra es dediquen a diferents oficis (construc- ció, serveis...), desplaçant-se, la majoria, a Figueres, que està a pocs quilòmetres. L´any 1718, El Far tenia 191 habitants, que passaren a 352 l´any 1860. L´any 1950 en tenia 362, i el 1991 uns 397. En l´actualitat (401 h. L´any 2001), la tendència de la població és a crèixer afavorida per la seva proximitat amb Figueres. Cada vegada hi ha més gent que decideix treballar a la ciutat i viure en un poble petit proper, on la tranquil.litat per a les hores de descans i esbarjo hi és assegurada.

El poble fou construït en un lloc elevat quan la majoria de la plana empordanesa era formada per estanys i aiguamolls. Poc a poc, els pagesos anaren desecant molts dels antics aiguamolls per obtenir terres de conreu. Aquestes terres, al.luvials, resulten molt fèrtils (més encara des de que es poden regar).

El Far és cap d´un municipi de territori reduït (9´08 km2). Solca el seu extrem de po- nent el riu Manol, que fa de terme amb Figueres. Una sèquia artificial (el Rec del Molí) travessa la part meridional del terme. A uns 500 metres a migdia del poble, en terreny pla, hi ha el veïnat de l´Oliva, format per una vintena de cases i masos dels segles XIX i XX.

En un document del rei franc Carles el Calb de l´any 844, el lloc de “Farus” apareix com a possessió de l´Església de Girona. En altres documents dels anys 878 i 886, cons- ta que “Farus” pertanyia al comtat de Peralada. El lloc continuava com a domini de l´Església de Girona en diversos preceptes de Car- les el Senzill dels anys 898 i 922. L´any 974, segons una relació de possessions del monestir de Sant Pere de Rodes, cons- ta que el lloc de “ipso Faro” pertanyia a aquell monestir. El nom “el Far” prové, se- gons els estudis que s´han fet, de la situació del poble: en un lloc elevat des d´on s´albi- ra una bona part de la plana empordanesa. Tenint en compte que, durant l´Antiguitat el litoral era més a la vora, ja que la plana ha anat avançant, hom ha suposat que de- gués existir un antic far que servís de guia als navegants.

L´església de Sant Martí del Far és un bell edifici romànic fortificat que no ha sofert gaires modificacions. Aquesta església surt esmentada en diversos documents dels se- gles XIII i XIV. L´any 1229 hi ha notícia de l´homenatge rebut al bisbe de Girona, Guillem, per part de R.de Fallines i G.Alió per raó de part del delme de Sant Martí del Far. L´església és d´una nau amb absis de planta rectangular (segles XII-XIII). Fou cons- truïda en el punt més elevat del turó i, possiblement, formava part del castell que feu reconstruir el comte Ponç-Hug IV d´Empúries l´any 1299. Totes les façanes presenten fileres de carreus ben tallats, col.locats amb cura. A l´ala de llevant, la façana presen- ta unes interessants gàrgoles amb forma de lleons. També s´endevina un antic rellotge de sol, que posseeix el gnomos i que s´hauria de restaurar. La portalada de la façana principal és de tres arcs de mig punt en degradació, llinda i timpà llis. La porta pre- senta decoració de ferro forjat de tipus romànic (el forrallat duu la data de 1692 ), amb ferradures (objecte al.lusiu a Sant Martí ). Al costat d´aquesta porta hi ha una petita làpida amb inscripció gòtica del segle XIV. Al centre de la façana hi ha una gran finestra de doble biaix, amb dos arcs de mig punt en degradació resseguits per un fris de dents de serra. Damunt d´aquesta façana s´al- ça el campanar de cadireta. Està format per tres grosses i sòlides pilastres que es clouen en dues arcades de mig punt. És coronat per una corsera, sostinguda per nou mènsules. La volta de la nau és apuntada i seguida igual que la del presbiteri. L´arc triomfal, igualment apuntat, se sosté per columnes semicilíndriques adossades. Al costat de llevant hi ha un petit espai de terreny que antigament devia ser el cemen- tiri. Actualment és un petit jardí que forma una terrassa o mirador esplèndit des d´on es veuen les teulades de les cases del poble, el conreus dels camps i els poblets blancs de la costa. Allunyats se senten els sorolls dels cotxes i camions de la carretera.

La majoria de les cases del Far, tot i ser antigues (segles XVI-XVIII) han estat molt modificades, conservant-se pocs elements antics. Al carrer de Ponent es conserva un gran casal amb un portal fet de carreus, que duu, incís a la llinda, la data 1588.

L´actula restaurant “Les Quadres” ha aprofitat una casa antiga i ha restaurat les fa- çanes de pedra i les interessants finestres amb carreus que posseeix.

Del castell d´el Far sols en queda l´església fortificada i alguns fragments de muralla. Fou fet bastir pel comte Ponç-Hug IV d´Empúries a finals del segle XIII, quan estava força enemistat amb el comte de Barcelona i el bisbe de Girona, que contínuament a- menaçaven el seu poder i les seves possessions. En la construcció del castell també hi participà econòmicament el monestir de Sant Pere de Rodes, que gaudia de la juris- dicció civil del lloc del Far. Durant la ocupació francesa de principis del segle XIX fou habitat per un destacament de soldats napoleònics.