El dimecres 18 de setembre tindrà lloc la 18a Festa de la Sardana de Les Escaules i, com no pot ser d’altra manera, en parlem amb en Pau Alegrí, el motor d’aquesta diada
– L’edició d’enguany arriba amb canvis?
Em considero una persona conservadora amb la fórmula molt ben apresa que “si tot va bé, endavant en la mateixa línia”. Sempre tinc molt en compte la darrera edició i la veritat és que l’any passat vam acabar molt eufòrics: tot i no haver-me pogut dedicar plenament als preparatius, l’assistència va ser molt satisfactòria i es va respirar molt bon rotllo al llarg de tota la tarda.
– Després d’uns quants anys al comandament de la festa, com vas d’il·lusió i energia?
Energies i il·lusió intactes. Precisament, avui [21 d’agost], començo a fer difusió de la diada en qüestió. Començo ruta d’aplecs que tenim per la zona: a Castelló, els dimecres, a Llançà, els dijous, a Figueres, els divendres… Avui, molts sardanistes ja començaran a escoltar-me: anar teixint la teranyina i arribar a la gent és clau en les setmanes prèvies.
– Què ha canviat de la festa de fa uns anys amb la que tindrà lloc aquest setembre?
Bàsicament, la davallada d’assistents. Malauradament, pel camí s’ha anat morint gent gran que gaudia molt assistint a la festa. En els temps que corren, encara que es faci bandera del Coti x Coti, la realitat és que la sardana no està de moda, els joves, la gran majoria, no ballen sardanes. Però malgrat haver-hi molts menys balladors, ni molt menys tirarem la tovallola: a Les Escaules, per exemple, tenim en Martí Domènech, un jove que sap repartir i ballar sardanes com els més veterans.
També he notat molta davallada amb els patrocinadors. Abans, gairebé sense moure ni un dit, la gent s’avenia a col·laborar. Ara m’he de moure molt més i això és esgotador, però no em desagrada: soc reservat i tímid, però quan parlo de sardanes no hi ha qui m’aturi! No busco diners, sinó productes i experiències per poder incloure en els lots que rifem. Tot i no ser fàcil, com deia, us puc garantir que, un any més, els lots tornaran a fer molt de goig.
– Per venir a la Festa, cal ser fan incondicional de la sardana?
Jo no ho diria així. Molta gent que coneix Les Escaules ve per l’ambient d’una festa que, de tal envergadura, fa bo de veure. I per què no dir-ho: continuem apostant per un berenar molt complet al mateix preu que fa anys. Per només 3 euros, servim pa, botifarra blanca o negra, coca, aigua, vi i garnatxa. I, com deia, qui ve, a part d’emportar-se un bon record de la tarda, també té opcions d’endur-se una panera repleta d’experiències i productes de proximitat.