«Les meravelles de Borrassà: Cal Batlle i el campanar»... Aquesta dita la sap la gent gran de la comarca i també us explicaran que per la Mare de Déu d’agost, si puges dalt del campanar de Borrassà, de nits, veuràs la llum de 25 pobles que celebren la seva Festa Major.

Borrassà, Alt E...
Borrassà, Alt E...
Borrassà, Alt E...
Borrassà, Alt E...


Aprofitant el terreny planer del terme els borrassencs construïren un alt campanar que es veu de molt lluny. Llàstima que la resta de l’església sigui tan petita i resulti desproporcionada per un campanar tan gran. Can Batlle és una important casa pairal emplaçada a l’extrem de migdia de la població. Durant el s. XVIII i XIX era coneguda a la comarca com una de les cases més riques.

Però no només el campanar i Can Batlle presenten noblesa i antiguitat. Passejant pels carrers veurem altres cases pairals grans amb elements ornamentals antics (llindes amb inscripcions, dates, emblemes, escuts, portals adovellats, finestres gòtiques o renaixentistes,...). La majoria d’aquestes cases són dels s. XVII-XVIII (Ca l’Albanyà, Can Fort, Can Bonal,...). Ningú diria, veient aquestes cases, que els pagesos del poble sortíssin mal parats de la seva vinculació amb el priorat de Lledó. Una dita diu «Borrassà seria bo si no fos el prior de Lledó...». I és que el priorat de Lledó tenia propietats i domini a Borrassà i els «cargolava» de valent. 

Tot i ser un municipi de terrenys de secà, la majoria són terres planeres i de fàcil treballar. Sempre ha estat abundant la producció de cereals i darrerament s’han extès molt els farratges pel bestiar. S’han construït forces granges de porcí que ajuden al pagès a sortir del pas. Alguns veïns es desplacen cada dia per treballar a Figueres, que es troba a pocs kilòmetres del poble. Actualment Borrassà té 489 habitants ( any 2001 ), però l’any 1860 en tenia 874.

La vila de Borrassà i la seva església de Sant Andreu ja s’esmenten en un document de l’any 817, any en què hi va tenir lloc el jurament d’uns testimonis, en presència de l’arquebisbe Nifrid de Narbona i el bisbe Crispià de Nimes, en el tema de la delimitació de la vila de Bàscara, possessió del bisbe de Girona. El comte Bernat Tallaferro de Besalú llegà, en testament datat l’any 1020, al seu fill Berenguer, entre d’altres possessions, tot el que tenia en la «parrochia de Borraciano».

El priorat de Santa Maria de Lledó exercí el dret de patronat sobre la capellania curada de Sant Andreu de Borrassà. Aquests drets es conservaren fins a l’extinció de la col·legiata l’any 1851. Borrassà pertanyia al comtat de Besalú, però l’any 1298 fou agregat a la batllia de Figueres. Els senyors de Creixell posseïen el castell o fortalesa en nom dels reis; els 1392 aquest domini passà als Sagarriga. 

L’església de Sant Andreu de Borrassà, que ja existia l’any 817 és, actualment, una edificació del s. XVIII. Una part de les parets mestres de l’església pertanyen a l’antic castell de la població, ja esmentat el s. XIV. Queden restes romàniques del temple anterior al mur nord de la nau i de l’absis (s. X) filades en «opus spicatum».

L’església actual presenta una façana barroca, molt vistosa i decorada amb riquesa d’ornaments. El campanar, també barroc, fa una considerable alçada de 38 metres. Davant de l’església, hi ha estat col·locada una creu de terme gòtica (s. XIV-XV). Aquesta creu fou reconstruïda amb elements originals trobats fa anys empotrats a la paret de la casa de la vila.

Pertany al terme de Borrassà el veïnat de Vilamorell. Està format per cinc masies que es troben a 1 km. a llevant de Borrassà i a tocar la riba esquerra de l’Alguema. Aquest lloc surt documentat l’any 982 com una possessió del monestir de Sant Pere de Rodes. Es creu que pot tenir origen romà doncs el topònim Vilamorell deriva del nom de persona llatí Maurellus o Morelles.

El petit poble de Creixell també pertany a Borrassà. Un proverbi diu «A Creixell lleven la pell, i a Borrassà l’acaben de llevar». Es refereix al tribut molt elevat que percebia el molí de Creixell i, pel que respecta a Borrassà al fet que en aquest poble feien pagar a tothom que havia de passar-hi per anar a Creixell, amb la finalitat de poder aixecar el campanar. També es diu: «A Creixell, pelats, pelats sota la mola escorxen gats». Per efecte d’un privilegi molts pobles de la rodalia estaven obligats a anar a moldre a Creixell. El moliner abusava d’aquest dret i tractava malament a tothom. La gent, en contraportada, a voltes tirava algun gat a la bassa del molí, la qual cosa arribava a deturar el mecanisme (ho va recollir per escrit el folklorista Joan Amades).

El poble es troba situat a dos km. a migdia de Borrassà, vora la riba esquerra de l’Alguema. La majoria de cases són dels s. XVII al XIX. Vora del poble de Creixell, en construir el tram de l’autopista de Girona a França es trobaren quatre sitges emprades en èpoques diferents (dels s. V a.C. al III d.C.). Prop seu també s’hi trobà un enterrament humà d’època neolítica.

Del castell de Creixell no en queden restes tot i haver estat un dels més importants dins la zona defensiva del comtat de Besalú enfront del d’Empúries (principalment durant els s. XI-XII). Era la casa pairal dels nobles de Creixell que tan ajudaren al comte de Barcelona contra els sarraïns i en altres lluites. Els Creixell constituïren l’anomenada «baronia de Creixell», formada pels pobles de Creixell, Pontós, Romanyà i Borrassà. 

L’any 1392 el lloc i el castell de Creixell i la parròquia de Borrassà foren venuts a Francesc de Sagarriga. L’església de Santa Maria de Creixell és una petita construcció del s. XVIII. L’any 1343 s’esmenta la capella de Santa Maria del castell de Creixell, que segurament fou derruïda junt amb el castell no se sap quan. L’església conserva una interessant Mare de Déu gòtica del s. XV, d’alabastre policromat. L’important Molí de Creixell surt documentat l’any 1346 i actualment només en queden algunes restes vora l’Alguema. Encara es recorden els robatoris i assassinats del rellotger de Creixell. La seva casa, al costat de l’església, fou totalment destruïda fa poc.

Ara Creixell s’ha fet famós arreu per la seva Fira de l’All i oli, que se celebra cada any i on cada any hi assisteix més gent.