Espai on trobarà informació i fotos dels municipis i pobles de la comarca de l'Alt Empordà.

L’ALT EMPORDÀ, breu historia:
L’Alt Empordà, és una comarca de la província de Girona, de la qual Figueres és la capital. L’Alt Empordà té una extensió de 1357,53 km² i agrupa un total de 68 municipis. Limita amb el Vallespir i el Rosselló pel nord; amb la Mediterrània per l'est; amb el Baix Empordà, el Gironès i el Pla de l'Estany pel sud, i amb la Garrotxa per l'oest.

L'Empordà és una de les comarques amb més antiguitat històrica i d'importància de Catalunya. Ha estat font d'inspiració per a nombrosos artistes i escriptors, entre els quals, destaquen noms com els de Josep Pla, Salvador Dalí o Carles Fages de Climent.

  • Boadella d

    Boadella d'Empordà

    Boadella, voltat de pinedes i oliveres, es troba en un lloc privilegiat de la comarca. Aquí no hi ha arribat el turisme massificat de la costa, sols una gent que li agrada visitar i respectar el paisatge...Natura, silenci i pau, gaudint d´una bona gastronomia. Passejar, reposar, relexar-se, mentre´s mirem el pas tranquil de les aigües de La Muga, saltant per una resclosa, uns ànecs capbusant-se, perdre´s pels camins de les muntanyes, descobrir les coves de la Caula, el salt d´aigua, el castell medieval...I altres secrets que sols saben els habitants d´aquestes terres.

     
  • Poble a poble: Agullana

    POBLE A POBLE: Agullana

    Situat entre l’Empordà i el Vallespir (França), el poble fronterer d’Agullana es troba dins la zona més occidental de la serra de l’Albera, que justament s’acaba al coll de Lli, ja en el terme de la veïna població de la Vajol.

     
  • Albanyà

    POBLE A POBLE: Albanyà

    El municipi d’Albanyà és un municipi gran en extensió (93’34 km2) i petit en nombre d’habitants (131 l’any 2001) El1969 es va agregar el municipi de Bassegoda i amb ell,el santuari de la Mare de Déu del Mont.

     
  • Avinyonet de Puigventós

    POBLE A POBLE: Avinyonet de Puigventós

    El municipi d'Avinyonet de Puigventós es troba gairebé al centre geogràfic de la comarca de l'Alt Empordà. Ocupa una extensió aproximada de 12,3 km2 i es troba a 70 m d'altitud. Limita al nord amb el municipi de Llers, a l'est amb el de Vilafant, a l'oest amb el de Vilanant i al sud amb Borrassà i Ordis.

     
  • Bàscara

    POBLE A POBLE: Bàscara

    De l’any 817 és el primer document en què surt esmenta Bàscara; un judici celebrat a Borrassà en el qual es fixaren els límits de la «villa Baschara», possessió del bisbat. Segons Joan Coromines el nom «Bàscara» és un topònim pre-romà, probablement d’origen basc i que significa «penya del riu».

     
  • Biure

    POBLE A POBLE: Biure

    El poble de Biure es troba a la confluència dels rius Llobregat d'Empordà i Ricardell. El nom de Biure prové de el llatí bene vivere, que significa viure bé. Se suposa que durant l'Alta Edat Mitjana seria possessió d'algun monestir de la regió. Els primers documents sobre Biure són de l'any 1233.

     
  • Borrassà i  Creixell

    POBLE A POBLE: Borrassà i Creixell

    No és fins el 817 quan trobem les primeres fonts escrites que facin referència a Borraciano (Borrassà), i és en un document on es dóna fe de la celebració d'una assemblea en presència de l'arquebisbe de Narbona i el bisbe de Nimes, nou jutges a més de diverses personalitats de l'època. El motiu d'aquesta testificació és establir els límits de Bàscara. El fet que l'acte es celebrés a l'antiga església de Sant. Andreu demostra la importància de la població. Borrassà formava part del comtat de Besalú, fins que el 1298 el municipi fou agregat a la batllia de Figueres. Els senyors de Creixell posseïen el castell o fortalesa en nom dels reis; els 1392 aquest domini passà als Sagarriga.

     
  • Cabanelles

    POBLE A POBLE: Cabanelles

    Cabanelles forma part de la comarca de l’Alt Empordà. El seu terme municipal té una extensió de 45 km2 i el poble està situat a194 m. d’altitud. Els límits del seu terme municipal són al nord amb Albanyà, Sant Llorenç de la Muga i Terrades, a l’est amb Cistella, Lladó i Navata, al sud amb Crespià i a l’oest amb Beuda i Maià de Montcal. Té agregats els pobles de Espinavessa, L’Estela, Queixàs, Sant Martí Sesserres i Vilademires, així com els veïnats de Casamor, La Palma i La Cirera.

     
  • Cabanes

    POBLE A POBLE: Cabanes

    El terme municipal de Cabanes es troba situat al bell mig de la plana de l'Empordà entre dos rius: la Muga i el Llobregat, fet que ha comportat que les seves siguin unes terres molt fèrtils i que la seva principal activitat del municipi sigui l’agricultura(cereals, farratges, blat de moro, hortalisses, oliveres i fruiters).

     
  • Cadaqués

    POBLE A POBLE: Cadaqués

    Cadaqués és el poble més oriental de la península ibèrica. El seu terme municipal ocupa la major part de la costa de llevant del massís de el cap de Creus. Aïllat per la muntanya del Puig de Pení i el Puig de Bufadors de la resta de l'Empordà, el poble pesquer de Cadaqués va viure de cara a la mar i pràcticament separat, per terra, de la resta de l'Empordà, fins a finals de segle XIX.

     
  • Cantallops

    POBLE A POBLE: Cantallops

    Cantallops es troba situat al vessant meridional de la serra de l’Albera, en una zona on la muntanya es dilueix en una plana forestal d’alzines sureres, alzines i roures. Actualment és un poblet de 300 habitants on la tranquil·litat, la tramuntana i el viu silenci de la natura són la normalitat.

     
  • Capmany

    POBLE A POBLE: Capmany

    El terme municipal de Capmany es troba situat als últims contraforts meridionals de la serralada de l’Albera. Limita amb els termes municipals de Cantallops, Agullana i la Jonquera, per la banda nord; amb Darnius, per l’oest i el sud-oest; amb Biure pel sud, i amb Sant Climent Sescebes i Masarac-Vilarnadal, per l’est. Hi ha algunes masies disseminades i dos veïnats: Bosquerós i la Viladevall. Les principals fonts de riquesa de Capmany son la vinya i la indústria que se’n deriva. Actualment al municipi hi ha nou cellers sota la denominació d’Origen Empordà, i un altre que no hi està adscrit.

     
  • Castelló d

    POBLE A POBLE: Castelló d'Empúries - Empuriabrava

    El primer esment de Castelló d'Empúries (l'vila Castilione) data de l'any 879. Cap a 1064 els comtes d'Empúries, que tenien la seva residència a Sant Martí d'Empúries, decideixen traslladar la seva residència i, amb ella, la capitalitat delcomtat, a Castelló. El 9 de setembre del mateix any, es consagra per primera vegada l'església de Santa Maria, inicialment amb estructura d'estil románico. El 1492, per decret dels Reis Catòlics, es va expulsar als jueus que residien a la populosa jueria (call), que va arribar a comptar amb uns 300 habitants al seu interior i on varen arribar a existir dues sinagogues, de les que queden escassos restes. L'època de major esplendor de la vila va durar fins al voltant de al segle XVI, quan la població queda relativament estancada.

     
  • Cistella

    POBLE A POBLE: Cistella

    SI pugem al turó on es troba l’ermita de la Mare de Déu de Vida podrem obtenir la millor imatge que es pot tenir del poble de Cistella. Des d’aquí s’albira una extensa part de la plana empordanesa amb el poble de Cistella en primer terme, voltat de muntanyes de poca elevació i espesses boscúries. on els camps llaurats ens ofereixen colors ocres que canvien al llarg del dia.

     
  • Colera

    POBLE A POBLE: Colera

    El primer document en què apareix el topònim Colera és en l'acta de consagració de l'Església de Sant Quirze, l'any 935: "Vallen quam vocant Colera". En els lliurament d'uns alous fets pel comte Guspert d'Empúries al cenobi de Sant Quirze, l'any 931, la vall de Colera és anomenada Valle de Collera. El topònim de Colera prové, possiblement, del llatí collis, que significa coll, turó. El 4 de febrer del 1769, Isidre Ferran Sangenís, pagès de Garriguella, i els seus dos germans, Ramon i Josep, van enviar una sol·licitud al Rei Carles III per fundar la nova vila de Colera, de cinquanta cases, amb els veïns corresponents, en terrenys de la seva propietat, i el 4 de juliol del 1770, va arribar l'autorització. El nou poble s'anomenaria Sant Miguel de Colera.

     
  • Darnius

    POBLE A POBLE: Darnius

    El terme municipal de Darnius forma part de la comarca de l’Alt Empordà,a 193 m. d’altitud i amb extensió de 35 km2. Els límits del terme municipal són al nord amb Agullana, a l’est amb Biure, al sud amb Boadella d’Empordà i a l’oest amb Maçanet de Cabrenys. Té agregats els nuclis de El Barri del Pantà, el Veïnat d’Amunt, L’Arnera, Ricardell i el Veïnat de Mont-roig.

     
  • El Far d

    POBLE A POBLE: El Far d'Empordà

    La vila d’El Far d’Empordà es troba situada a uns 3 km de la capital de la comarca, Figueres, i amb 44  km² de superfície, ocupa una extensió de terreny que abans era plena d'estanys, fins que es va obtenir la seva dessecació i s'utilitzen per a camps de cultiu. És citat per primera vegada l’any 844 amb el nom de: Farus. L’any 1299 el comte d’Empúries Ponç Hug IV hi feu construir un castell, i successivament fou fortificat el poble per la seva situació estratègica en mig de la plana de l’Empordà.

     
  • El Port de la Selva

    POBLE A POBLE: El Port de la Selva

    El Port de la Selva és un municipi situat a l’Alt Empordà, a l'extrem NE de la Península Ibèrica.. El terme municipal ocupa una extensió de 41,49 Km2 al nord del Cap de Creus,. S'estén des del rec d'en Feliu a la cala Galladera seguint la costa, i per l'interior limita amb els termes de la Selva de Mar, Llançà, Vilajuïga, Pau, Palau-saverdera, Roses i Cadaqués. Dins aquest entorn trobem una gran riquesa de paisatges on es combinen la blavor del Mediterrani, la verdor de les vinyes i, aixecant-se arran de mar, muntanyes esculpides pel pas del temps amb cims d'alçades destacables com Sant Salvador de Verdera (671 m.) i Puig de Queralbs (621 m.).

     
  • Espolla

    POBLE A POBLE: Espolla

    Geogràficament s'estén des del vessant meridional de la serra de l'Albera fins a la faixa de pediment de la plana de l'Empordà. El sector muntanyós és boscat, i els conreus, al sector de la plana, són de vinya i olivera. El terme es compon, al nord, de diverses valls més o menys paral·leles que van de nord a sud.

     
  • Figueres

    POBLE A POBLE: Figueres

    Figueres es troba situada a l'extrem nord-est de Catalunya. És la ciutat més important de les properes a la frontera amb França i articula un important nus de comunicacions que la converteixen en porta d'entrada i punt de parada obligada de viatgers i turistes que entren i surten d'Espanya. La seva posició geogràfica i estratègica la converteixen en un important centre de comunicacions dotat d'una gran accessibilitat. El viatger pot arribar directament per carretera, en ferrocarril convencional i en alta velocitat. Al davant de l'estació de tren convencional es troba ubicada l'estació d'autobusos que és un punt de parada de les línies internacionals així com de sortida i arribada dels autobusos de les línies catalanes i comarcals.

     
  • Fortià

    POBLE A POBLE: Fortià

    El terme municipal de Fortià, es troba a 8 m. d’altitud i conta amb una superfície de 10,79 km2. Limita al nord amb Vila-sacra, a l’est amb Castelló d’Empúries, al sud amb Riumors i a l’oest amb El Far d’Empordà, Siurana i Vilamalla. Té agregat el nucli de Fortianell, on l’any 1849 es va instal·lar una granja-escola per al desencubant de l’agricultura de la comarca.

     
  • Garrigàs

    POBLE A POBLE: Garrigàs

    Garrigàs és el cap d’uns extens terme municipal que comprèn terrenys de la plana al·luvial dels Terraprims, a l’esquerre del Fluvià. En formen part els pobles agregats d’Arenys d’Empordà, Ermedàs, Vilajoan i el veïnat de Tonyà.

     
  • Garriguella

    POBLE A POBLE: Garriguella

    El municipi està situat al nord de L’Alt Empordà, limita amb els termes de Vilajuïga, Pedret i Marçà, Peralada, Mollet, Rabós, Vilamaniscle i Llançà. El punt més alt el trobem a la Serra de la Baga d’en Ferran, a 314 metres sobre el nivell del mar, on neixen els recs del terme: el de Sta. Coloma i el de les Fonts. Pel pla passa la riera de Garriguella procedent del rec de Fontanilles.

     
  • La Jonquera

    POBLE A POBLE: La Jonquera

    El terme municipal de la Jonquera, de 56,90 km2, s’estén als vessants meridionals de la serra de l’Albera, des del coll del Portell (694 m), a ponent, fins al Ras de la Menta (1.067 m), a llevant, i en aquest sector de la carena pirinenca que separa l’Empordà del Vallespir, s’obren dos dels colls més baixos i accessibles de l’Albera, el coll de Panissars i el del Pertús.

     
  • La Vajol

    POBLE A POBLE: La Vajol

    El terme municipal de la Vajol, és d’extensió reduïda i es troba situat als Pirineus empordanesos. A l’extrem occidental de la serra de l’Albera i als vessants meridionals del coll de Lli (713 m), confrontant amb el Vallespir i per tant amb l’Estat francès, pertany a un dels sectors més enlairats i accidentats de l’Alt Empordà. El límit septentrional coincideix amb el municipi de Les Illes a l’oest, fins al pla de la Llosa (783 m), a l’est. A més, amb els termes empordanesos d’Agullana, Darnius i Maçanet de Cabrenys. El territori, és molt trencat i abrupte, drenat per la Guilla, riera afluent del Llobregat d’Empordà, que neix sota el coll de Lli, i per altres torrenteres i barrancs.

     
  • L

    POBLE A POBLE: L'Armentera

    La vila de l’Armentera es troba al nord-est de Figueres, en terrenys regats per les aigües del riu Fluvià. El topònim procedeix del llatí Armentaria, adjectiu tret de l'usual armentu, "guanyat, res". Així doncs, el significat és el de "vila que es dedica a la cria de bestiar". El primer document medieval conservat on s’esmenta l’Armentera és de l’any 922on per un precepte del rei Carles el Senzill, són confirmades les propietats que la Seu de Girona tenia, a més d’altres llocs, al «loco quod dicitur Armentaria».

     
  • L

    POBLE A POBLE: L'Escala

    L’Escala va néixer com a barri pescador de Sant Martí d'Empúries,al voltant d’un petit port entre les platges d’Empúries i la de Riells. La importància de la pesca primer, i del turisme després, feren que aquest, s'independitzés i va passar a ser cap de municipi al segle XVIII, tot convertint-se en un dels més importants centres pesquers i turístics de la Costa Brava Nord.

     
  • Lladó

    POBLE A POBLE: Lladó

    Documentada des de l'any 977, quan el comte bisbe Miró II de Besalú, va donar unes terres de el terme Lucduno a el monestir de Sant Pere de Besalú. En el seu terme s'han trobat restes de l'època romana, de fragments ceràmics i restes de viles.

     
  • Llançà

    POBLE A POBLE: Llançà

    Llançà és un gran nucli de comunicacions de la zona nord de la Costa Brava. Està format per dos nuclis: la vila i el port, gairebé units gràcies al creixement turístic. A la Vila, a la dreta de la riera de la Valleta, destaca l'església parroquial de Sant Vicenç, amb portalada neoclàssica del s. XVIII i una monumental escalinata d’accés. Del seu interior destaca una capella amb frescos del pintor figuerenc Evarist Vallés realitzats als anys 50.

     
  • Llers

    POBLE A POBLE: Llers

    El terme municipal de Llers és força extens, amb 21,21 km² i accidentat per turons i serralades de poca elevació. Són els darrers contraforts prepirinencs, de formació calcària, que assenyalen el límit nord-occidental de la plana. Hi ha nombrosos torrents, que formen l'interfluvi entre les conques del Manol i la Muga. Aquest darrer riu passa per l'extrem septentrional del terme i en alguns punts serveix de límit amb el municipi de Pont de Molins. Té l’agregat dels Hostalets de Llers.

     
  • Maçanet de Cabrenys

    POBLE A POBLE: Maçanet de Cabrenys

    Maçanet de Cabrenys és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà. El seu terme està situat als peus del vessant oriental dels Pirineus i el travessen els rius Arnera, Frausa i Rinadal, i el sender GR-11. A sud i a sud-oest limita amb els termes d’Albanyà i Sant Llorenç de la Muga, a l'est amb La Vajol i Darnius i al nord amb diverses poblacions del Vallespir (França): Costoja, Sant Llorenç de Cerdans, Reynes, Amélie-les- Bains, Ceret i Morellàs i les Illes.

     
  • Masarac - Vilarnadal

    POBLE A POBLE: Masarac - Vilarnadal

    El poble de Masarac és citat per primera vegada l’any 944 amb el nom de: Maseracho. El 1139 és una altra data assenyalada ja que és quan es funda el priorat canonical agustinià de Santa Maria de l’Om. Masarac forma part de la comarca de l’Alt Empordà, i els seu terme municipal té una extensió de 12,6 km2 i es troba a 85 metres d’altitud sobre el nivell del mar. El travessa el riu Anyet i s'hi conreen majoritàriament cereals, vinya i oliveres, i aquesta és la base econòmica del municipi, juntament amb les granges porcines. Els límits del terme municipal són al nord amb Sant Climent Sescebes, a l’est amb Mollet de Peralada, al sud amb Cabanes i a l’oest amb Pont de Molins i Biure. Té agregat els nuclis del Priorat i Vilarnadal.

     
  • Mollet de Peralada

    POBLE A POBLE: Mollet de Peralada

    Mollet de Peralada és documentat des de l’any 944 amb el nom de: Moleto. Fou possessió del monestir de Sant Quirze de Colera i del monestir de Santa Maria de Vilabertran. L’any 1954 es va fundar la Cooperativa vitivinícola. Mollet té com agregat el veïnat de les Costes de Peralada format per unes set masies escampades en terres de la vall de l’Orlina, als peus del vessant de ponent de Mala Veïna, el punt més elevat de la serra de les Costes.

     
  • Navata

    POBLE A POBLE: Navata

    Navata és un poble de l'Alt Empordà, molt a prop de Figueres i del poble medieval de Besalú. El terreny ja no és gaire planer, però hi ha grans camps de cereals, oliveres i pinedes, i la muntanya de Mont es veu des de tot el terme municipal.

     
  • Ordis

    Poble a Poble: Ordis

    Ordis és municipi espanyol de la comarca de l'Alt Empordà. El seu terme municipal té una extensió de 8 km2 i 98 m. d’altitud.i contava a mb 371 habitants el 2019. Els límits del terme municipal són al nord amb Avinyonet de Puigventós i Borrassà, a l’est amb Borrassà, al sud amb Pontós i a l’oest amb Navata. Els límits del terme municipal són al nord amb Avinyonet de Puigventós i Borrassà, a l’est amb Borrassà, al sud amb Pontós i a l’oest amb Navata. Té agregat el nucli de Pols, on es troba l’ Ermita de Santa María de Pols, dels Segles XV-XVI amb elements romànics anteriors.

     
  • Palau Saverdera

    POBLE A POBLE: Palau Saverdera

    Situat al peu de la vessant sud de la serra de Verdera, a 78 m. d'altitud, el poble de Palau-Saverdera limita amb Roses, el Port de la Selva, la Selva de Mar, Pau i Castelló d'Empúries. El terme municipal està dividit entre el nucli urbà i quatre urbanitzacions,”Mas Isaach”,”Bellavista”, “Balcó de l'Empordà”, “Mas Bohera” i diverses masies disseminades que s'estenen per la plana.

     
  • Pau

    POBLE A POBLE: Pau

    Pau és terra de vinyes, oliveres, sol i tramuntana, situat a la falda de la serra de Rodes i guardat per la magnífica església romànica de Sant Martí. El poble es troba al peu de la carretera que va de Vilajuïga a Roses. Una part del terme, la zona més planera, pertany al parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, i la zona muntanyosa, de la serra de Rodes, al Parc Natural del Cap de Creus.