Candidatura 2019 de Ciutadans Figueres

Llista de la candidatura 2019 de Ciutadans Figueres.

Candidatura 2019 de Junts per Castelló d'Empúries i Empuriabrava

Llista de la candidatura 2019 de Junts per Castelló d'Empúries i Empuriabrava.

Candidatura 2019 d'Esquerra Republicana L'Escala

Candidatura 2019 d'Esquerra RepublicanaL'Escala.

Candidatura 2019 de Junts per Vilajuïga

Llista de la candidatura 2019 de Junts per Vilajuïga.

Candidatura 2019 de Junts per Vilafant

Llista de la candidatura 2019 de Junts per Vilafant.

  • Agullana

    Agullana

    A Agullana s’hi respira un aire d’optimisme a l’inici del nou mil·leni. Qualsevol agullanenc de soca-rel us dirà que el poble prospera d’ençà que hi ha una campana a cadascun dels cinc badius del campanar de l’església de Santa Maria. En temps de prosperitat, tots els badius tenien campanes que eren tretes durant les guerres, l’última vegada fou per la Guerra Civil (1936-1939) i no s’ompliren de nou fins a l’any 1952.

     
  • Albanyà

    Albanyà

    Albanyà és un municipi gran en extensió (93’34 km2) i petit en nombre d’habitants (131 l’any 2001). L’any 1969 fou unit a Albanyà el municipi de Bassegoda (Alta Garrotxa), amb el santuari de la Mare de Déu del Mont.

     
  • Avinyonet de Puigventós

    Avinyonet de Puigventós

    Avinyonet té racons idíl·lics, romàntics i atraients. El nucli antic del poble presenta cases de pedra restaurades, finestres de carreus amb rústics àmpits, llindes de portes amb dates i inscripcions. Molts veïns viuen en cases dels s. XVI, XVII i XVIII, tot un privilegi que és portat amb normalitat. Fins i tot la Casa de la Vila ocupa l’edifici d’una antiga església del s. XVI, ara sense culte. Això, sens dubte, deu donar molta solemnitat als plens que hi celebren el batlle i els regidors.

     
  • Bàscara

    Bàscara

    La vila de Bàscara ocupava durant l’època medieval un dels punts estratègics més importants del país. Estava situada en la frontera de tres comtats (Besalú, Empúries i Girona). Això va fer que fos molt cobejada pels diferents poders polítics.

     
  • Biure d

    Biure d'Empordà

    N’hi ha per riure, del campanar de Biure» deien els veïns dels pobles dels voltants quan passaven per Biure. Es deia que el campanar de Biure creixia. Per tal de comprovar-ho, van penjar un fil al cim que arribés just arran de terra. La serena i la humitat de la nit el can contraure un xic, i l’endemà no tocava ni de bon tros a terra. El veïnat va restar ben convençut que el campanar creixia, i, alarmada per por que no caigués, la gent va abandonar la població uns mesos.

     
  • Boadella d

    Boadella d'Empordà

    Boadella, voltat de pinedes i oliveres, es troba en un lloc privilegiat de la comarca. Aquí no hi ha arribat el turisme massificat de la costa, sols una gent que li agrada visitar i respectar el paisatge...Natura, silenci i pau, gaudint d´una bona gastronomia. Passejar, reposar, relexar-se, mentre´s mirem el pas tranquil de les aigües de La Muga, saltant per una resclosa, uns ànecs capbusant-se, perdre´s pels camins de les muntanyes, descobrir les coves de la Caula, el salt d´aigua, el castell medieval...I altres secrets que sols saben els habitants d´aquestes terres.

     
  • Borrassà

    Borrassà

    «Les meravelles de Borrassà: Cal Batlle i el campanar»... Aquesta dita la sap la gent gran de la comarca i també us explicaran que per la Mare de Déu d’agost, si puges dalt del campanar de Borrassà, de nits, veuràs la llum de 25 pobles que celebren la seva Festa Major.

     
  • Cabanelles

    Cabanelles

    Què ha quedat de Cabanelles?... On és?... Què és?... Es preguntarà molta gent quan senti parlar d’aquest nom... Coneixen algú de Cabanelles o d’algun poble del seu terme? Potser sí, potser no però Cabanelles hi és, entre el pla i la muntanya empordanesa, veïns de la Garrotxa... I va afegint anys a la garva, com tants pobles petits de la nostra terra.

     
  • Cabanes

    Cabanes

    Cabanes és un poble privilegiat, ric i pròsper gràcies a la seva fèrtil horta, en plena plana empordanesa... Un terreny pla, humit i amb aigua abundant ha afavorit una agricultura productiva, i és per aquest motiu que, quan molts pobles de l’Alt Empordà estan quedant deshabitats degut, en part, a una pobra agricultura poc competitiva, a Cabanes hi viuen forces famílies pageses que convinen el treball de la terra (cereals, ferratges, blat de moro, hortalisses, oliveres i fruiters) amb l’explotació ramadera (granges de porcí i boví).

     
  • Cadaqués, Alt Empordà

    Cadaqués

    L’arribada a Cadaqués no deixa a ningú indiferent. Un paisatge muntanyenc, uns Pirineus agonitzants, volen prendre un bany dins les blaves aigües de la Mediterrània i aquí, testimoni disbauxat per la tramuntana, un antic poble de pescadors-pagesos, s’ho mira pacient i amb una bellesa estranya que fa brollar diferents sentiments... I els artistes al llarg del temps han percebut l’atracció màgica del paisatge de Cadaqués, la singularitat d’aquest lloc i alguns l’han fet la seva capital... Dalí deu ser l’exemple més indiscutible, però Picasso, Lorca, Buñuel, Eugeni d’Hors, Pixot i altres l’han estimat i l’han recordat en les seves obres.

     
  • Cantallops, Alt Empordà

    Cantallops

    Lluny i apartat, amagat, petit i arrodit, desconegut i antic... El poble de Cantallops va veient passar el temps. Encara s’alça, elegant, el vell campanar de l’església, torre de les hores ara i antany torre de defensa, vigilant els enemics...Cantallops feréstec i emboscat, terreny esquerp, vessanes pobres, rierols i fonts... Cor de l’Albera. A l’hivern t’assolelles i a l’estiu et cremes, la tramuntana t’aireja fen fugir les humitats i bramuladores tempestes tardorals esquerden la teva pell regant els suros i donant nova vida a les fonts.

     
  • Capmany, Alt Empordà

    Capmany

    Una part important de la història de Capmany es troba en el porxo de l´entrada del Museu arqueològic de Barcelona. Allí va anar a parar el dolmen de la Vinya Munera (2200-1800 a.C.) de Capmany, a principis del segle XX. Fou traslladat a Barcelona per Lluís Marià Vidal, geòleg, enginyer de mines i home aficionat a l´arqueologia. Era el marit de la propietària de la finca on es trobava el megàlit, fet que va aprofitar per a retirar el monument i plantar-lo en el jardí d´una casa de la seva propietat a Barcelona. L´any 1922 el deixà en testament al Museu Arqueològic.

     
  • Castelló d

    Castelló d'Empúries

    La comtal vila de Castelló d’Empúries fa anys que neteja les cares dels seus palaus, convents, muralles i la catedral per mostrar a tothom el seu passat gloriós. Passejant pels carrers del nucli històric apreciarem la noblesa de moltes cases, venerables pedres de segles passats, places ombrívoles, carrers estrets, porxos humits on s’hi respira un aire pesat, grans portals, entrades fosques, ferros forjats, presumint inmortalitat...El Castelló antic espanta, admira, transporta en el temps, ens fa viure en un ambient misteriós, romàntic, instigador...

     
  • Cistella, Alt Empordà

    Cistella

    Cistella és un poble de cases velles al voltant d’una magnífica església romànica. El paisatge és esquerp i muntanyenc, amb pendents i pujols arreu. Les extensions pel conreu són minces i la terra no gaire bona. Al anar-se abandonant els antics conreus de vinyes i oliveres extensos boscos de pins i alzines cobreixen el terreny... De tant en tant apareix algun olivar ben treballat o camps de ferratges pel bestiar. Els pagesos que han quedat viuen sobretot de les granges de porcí i boví. Prop de les cases del poble i dels masos habitats proliferen sectors d’horta ben treballats.

     
  • Colera, Alt Empordà

    Colera

    Colera és un poble de cases blanques, arran de mar, que es troba a la carretera que va de Llançà a Portbou. Les muntanyes accidenten el terreny i la costa és rocosa, amb petites cales. En una d’aquestes cales que s’esten terra endins formant una petita vall, s’hi troba el poble de Colera, al costat d’un gran pont de ferro per on passa la via dels trens que van i venen de l’estació de Portbou.

     
  • Darnius, Alt Empordà

    Darnius

    Els darniuencs, tips d’insistir al rei, ja no pengen lloques... Fa temps que demanaren que Darnius rebés el títol de vila però no es va aconseguir. El batlle va publicar un ban escampat per tot el poble i masos del terme demanant que es portessin totes les lloques a la Plaça Major on seríen penjades. Es diu que el ban es complí escrupolosament i durant molt de temps a Darnius no hi hagueren lloques i així s’estalviaven de sentir el seu «lloc, lloc, lloc...», insultant per Darnius que no aconseguí ser vila i ha estat lloc fins als nostres dies. D’aquí ve la fama de que els pobles veïns anomenin als darniuencs «penjalloques».

     
  • El Far, Alt Empordà

    El Far d'Empordà

    Al bell mig de la plana empordanesa s´alça un petit turó d´uns 44 metres d´alçada, on s´hi troba assegut el poble del Far. L´església, situada a la part més alta del poble, domina tot el terme i una gran part de la plana empordanesa. Veu amb indiferència el niu de rocs que sembla Figueres des d´aquí, i el pas de milers de vehicles que van i venen de França. Més enllà, delimitant la plana, les muntanyes del Montgrí, la línea blava del mar, les cases blanques de Roses i pobles propers, la serra de Rodes, les Alberes... Més lluny de Figueres es veu el Mont, Bassegoda, Les Salines i el Canigó nevat...

     
  • Espolla, Alt Empordà

    Espolla

    Al mig d’un mar de vinyes verdes, en un terreny de pendents suaus, s’alça un poble de cases velles al voltant d’un campanar elegant... Se’l mira festejant-lo l’Albera imponent d’esquerps camins perduts, dòlmens amagats, rierols juganers, un cel blau... És Espolla.

     
  • Figueres, Alt Empordà

    Figueres

    Diuen alguns historiadors que un dia el rei Ferran VIé va sortir als seus jardins del palau de Madrid i es quedà quiet mirant l’horitzó amb una mà al front. Un secretari li va demanar què mirava i ell va contestar que provava de veure el castell-fortalesa que s’estava construint a Figueres. Va dir que amb els diners que li costava l’obra i els plànols que havia vist devia ser tan gran que es podria veure des de Madrid.

     
  • Fortià, Alt Empordà

    Fortià

    Fortià és un poble de la plana, de vessanes grasses i pagesos rics. El blat creix pels camps ufenós, ajudat per la pluja justa de la primavera i la tramuntana que aixuga les espigues... Al mig de la verdor dels blats, ferratges, pomeres i hortes sorgeix un poble de carrers amples i cases grans, al voltant d’una església solitària. El rellotge del seu campanar anuncia les hores que passen en un poble on la vida transcorre tranquil·la, dedicat sempre al treball de la terra...

     
  • Garrigàs, Alt Empordà

    Garrigàs

    Garrigàs és un poble capital d’un extens municipi que comprèn els pobles agragats d’Arenys d’Empordà, Ermedàs, Vilajoan i el veïnat de Tonyà. L’extensió del terme és de 19’49 km2 i la població arriba als 310 habitants ( any 2001 ). Per accedir-hi el millor camí és agafant el trencant que trobem a la N-II, en direcció a Girona. La carretera és estreta i transcorre entre camps de blat i ferratges ben planers. Hi ha alguns boscos de pins i alzines que amaguen grans masies, la majoria d’elles habitades.

     
  • Garriguella, Alt Empordà

    Garriguella

    Vist des de lluny, Garriguella és un poble gran amb una església immensa. Les cases són altes, els carrers i places amples però el nombre d’habitants petit, actualment arriba als 658 h. (any 2001). L’estructura actual del poble es deu al segle XVIII. Del reduït nucli medieval del poble pràcticament no en queda res. Tot fou reconstruït durant el s. XVIII, en temps de l’expansió del conreu de la vinya, quan Garriguella produïa molt vi i d’excel·lent qualitat.

     
  • La Jonquera, Alt Empordà

    La Jonquera

    Parlant no fa gaire amb una joncarenca de soca-rel em comentava recordar que quan era jove, a les vores del Llobregat, al costat de l’actual vila de La Jonquera hi creixien ofenoses mates de joncs i que ara practicament no n’hi ha. El jonc és la planta que dóna nom a la vila, el símbol de la població estampat en l’escut municipal. És una llàstima doncs que no es faci res perquè els joncs tornin a crèixer a les vores del Llobregat, els joncs que han donat nom a un poble... La Jonquera... «terra de joncs»...

     
  • La Vajol, Alt Empordà

    La Vajol

    La Vajol és un petit poble de la muntanya alt-empordanesa, prop de Les Salines. La seva situació privilegiada, d’alt de la muntanya, airejat i assoleiat, al mig d’una vegetació espessa de sureres i castanyers, lluny del brugit de la ciutat, el fa idoni per passar-hi el cap de setmana o les vacances. Deu ser per això que cada vegada es restauren més les cases velles, per servir de segones residències.

     
  • L

    L'Armentera

    El municipi de l’Armentera té una petita extensió de 5’67 km2 però la terra és plana, rica i amb aigua abundant. Situat a la plana al·luvial de la desembocadura del Fluvià, i a la dreta d’aquest riu, és un poble de pagesos rics. Només ens hem de fixar amb l’aparença externa de moltes cases i els cotxes i tractors moderns aparcats arreu.

     
  • L

    L'Escala

    En un dels molts passejos vora mar que ofereix la vila de l’Escala, s’hi troba el monument dedicat a la Dona del Pescador. El tema és senzill, l’expressivitat absoluta, el realisme pur: Una dona, d’un pescador, mira la mar angoixada, un vespre tempestuós. La tramuntana bufa amb força, empeny la dona, amb un fillet als braços i un altre arrapat a les cames. Els plecs del mocador al cap i de les llargues faldes denoten que el vent bufa fort, se l´emporta... L’home que s’espera, el marit, el pare... el pescador amb la barca... Potser ja l’ha engolit la mar...

     
  • Lladó, Alt Empordà

    Lladó

    La vila de Lladó s’asseu en una terrassa des d’on domina la plana empordanesa. Se la mira imponent, la muntanya del Mont, de verdes boscúries de pins i alzines , sempre verda,fresca,feréstega...Més enllá el Canigó nevat. Una carretera recta que comença a Navata,transcorre entre camps de blat, ferratges i oliveres fins arribar a Lladó.

     
  • Llançà, Alt Empordà

    Llançà

    Una nit de finals del s. XVII un vaixell lluitava contra les ones aixecades per una forta tempesta, prop de la costa de Llançà. Els mariners resaven a la Verge perquè els salvés. Finalment el temporal amainà i el vaixell quedà ancorat a la platja. Després d'uns anys, un mariner que havia sobreviscut aquella tempesta finançà la construcció d'una petita capella dedicada a la Verge Maria a Llançà.

     
  • Llers

    Llers

    Allà on la plana empordanesa es torna esquerpa, seca i pobra.... Oliveres, garrigues, parets de pedra seca, rierols sense aigua, pins, pedres i pols...Llers s’exten formant un claper de cases blanques, amb una església nova i la torre escardada d’un antic castell.

     
  • Maçanet de Cabrenys, Alt Empordà

    Maçanet de Cabrenys

    Partint de la vila de Darnius, una carretera, no gaire ampla i amb forces revolts, s'enfila muntanya amunt. Transcorre pel mig d'espesses boscúries de suros que donen bones ombres. Després d'uns 20 minuts, un indicador assenyala un camí que duu a l'anomenada font del Carme (bon lloc de repòs per provar l'aigua fresca d'aquesta font i regalar-nos amb la frondosa vegetació dels voltants). Poc després les ombres d'uns plàtans a banda i banda de la carretera anuncien l'arribada a una de les poblacions més boniques de la muntanya Alt-Empordanesa: Maçanet de Cabrenys.

     
  • Masarac, Alt Empordà

    Masarac

    Pels empordanesos d’antany i per alguns d’ara, principalment avis pagesos debots i àvies beates, el Sant Crist de Masarac és una imatge sagrada, santa, protectora d’epidèmies, afavoridora dels conreus i cumplidora de promeses... Cada Dilluns de Pasqua era portada en processó de l’antic Priorat de l’Om fins a l’església de Sant Martí de Masarac. Era un dia de gran festa pel poble i hi acudia gent d’altres pobles de la comarca. El dia abans, Diumenge de Resurrecció, els homes del poble havien fet una subhasta per veure quí duría la imatge. Eren molts els postors i renyides les apostes.Tot el que es recollia es destinava a l’obra del temple.

     
  • Mollet d

    Mollet d'Empordà

    Mollet d’Empordà és un poble situat al cor de l’Alt Empordà, on la plana empordanesa troba els primers terrenys accidentats de la serra de les Alberes. El poble, petit i voltat de vinyes, als peus de les Alberes, té unes terres especials i un microclima adequat que ajuda a les vinyes a produïr un vi d’excel·lent qualitat,... Arreu del país és conegut i apreciat el vi de Mollet.

     
  • Navata, Alt Empordà

    Navata

    Navata és un poble situat a l’interior de la comarca, al nord-oest de la plana alt empordanesa i a prop de les terres de la Garrotxa. El terreny ja no és gaire planer, però hi ha grans camps de cereals, oliveres i pinedes... La muntanya del Mont queda força a prop i s’admira des de tot el terme municipal.

     
  • Ordis, Alt Empordà

    Ordis

    Ordis és un poble dels aspres empordanesos, aquelles terres que no són plana ni muntanya, terrenys andolats, ones d’un mar de camps secs, oliveres, pins i garrigues. Queda apartat de les carreteres importants de la comarca, fet que el converteix en un lloc amagat, força desconegut i tranquil,... Refugi d’artistes, que necessiten llocs així per desenvolupar la seva creativitat.

     
  • Palau de Santa Eulàlia, Alt Empordà

    Palau de Santa Eulàlia

    Palau de Santa Eulàlia és un poble lluminós, voltat de camps de secà i pinedes. S'hi arriba seguint la carretera que va de Garrigàs a Arenys d'Empordà. Es troba en els anomenats "Terraprims" o terrenys de ponent de la plana empordanesa. El terme s'estén a l'esquerra del riu Fluvià, pendents suaus, camps extensos, pins i alzines.

     
  • Palau-Saverdera, Alt Empordà

    Palau-Saverdera

    Palau-Saverdera és un poble ben situat, a la falda de la serra de Sant Pere de Rodes, prop de les platges de Roses i mirador de la plana empordanesa. La terra és seca i esquerpa. Els llocs més planers són aprofitats per les vinyes i les oliveres que produeixen bons vins i olis. Les oliveres mil.lenàries i els ceps recargolats conviuen des de fa uns anys amb les urbanitzacions o cases d'estiueig que estan ocupant una bona part del terme municipal, enfilant-se per les muntanyes de la serra de Rodes, darrera el poble original i pels costats.

     
  • Pau, Alt Empordà

    Pau

    Pau és terra de vinyes, oliveres, sol i tramuntana, a la falda de la serra de Rodes i guardat per la magnífica església romànica de Sant Martí. Es troba a la carretera que va de Vilajuïga a Roses, abans de Palau-Saverdera. Una part del terme, la zona més planera, pertany al parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, i la zona muntanyosa, de la serra de Rodes, al Parc Natural del Cap de Creus.

     
  • Pedret i Marzà, Alt Empordà

    Pedret i Marzà

    Pedret i Marzà és un municipi alt empordanès de recent creació. Fins poc abans de l’any 1940 pertanyia a l’ajuntament de Vilanova de la Muga. L’actual municipi està format per dos nuclis urbans molt petits: Pedret (situat al marge esquerre del riu la Muga, prop de la riera de Pedret) i Marzà (dos kms. al nord-oest de Pedret).

     
  • Peralada, Alt Empordà

    Peralada

    Potser serà agoserat dir-ho, Peralada és la Florència empordanesa, amb el gran palau del castell, les esglésies, els antics convents, les grans cases antigues dels carrers foscos i humits... Velles pedres nobles, veritables testimonis d’una bona part de la història de Catalunya, quan el sol mediterrani les amanyaga ofereixen un color especial, antic, suau, d’or... Joïes del passat que han vist i veuen passar tantes vides.

     
  • Pont de Molins, Alt Empordà

    Pont de Molins

    Pont de Molins és un poble que creix al costat de la gran carretera que va a França, enmirallant-se e les tranquil·les aigües de la Muga. Està començant el nou segle amb bon peu. No es pot dir el mateix d’altres pobles empordanesos, que continuen perdent població. Pont de Molins, en canvi,en guanya, afavorit per la seva proximitat amb Figueres i les bones comunicacions.

     
  • Pontós, Alt Empordà

    Pontós

    Pontós és un poble tranquil dels aspres empordanesos. Es troba situat al mig de terrenys ondulats i de poca elevació, entre el curs del riu Fluvià, que és el seu límit meridional, i la riera d’Àlguema, que és el límit nord. El poble s’exten en un planer, entre dos petits turons: a migdia el puig on hi ha les restes de l’antic castell de Pontós i al nord el turó on es dreça la torre de l’Àngel.

     
  • Port de la Selva, Alt Empordà

    Port de la Selva

    Roquissar pelat, vegetació escassa, parets de pissarra de feixes abandonades... Algun pi, alguna olivera, camins polsosos, cases blanques davant d’una mar blava, a voltes tranquil.la, a voltes furiosa, barques de pescadors, xarxes, un port i la selva, ara inexistent... El Port de la Selva.

     
  • Portbou, Alt Empordà

    Portbou

    La primera vegada que vaig visitar Portbou, em va semblar un poble anglès. Devia ser a finals d'una tardor, i acabava de ploure. Les muntanyes pelades que envolten la vila, al costat del mar, oferien un verd intens, fosc. Les ones del mar colpejaven contra les roques corcades i morien convertint-se en escuma blanca, la saliva de Poseidó. Les barques dels pescadors no havien sortit a pescar, perquè la mar estava força picada. El passeig davant del mar restava sol, sense ningú enlloc, faia fred i podia tornar a ploure en qualsevol moment.

     
  • Rabós d

    Rabós d'Empordà

    Rabós d’Empordà, entre el grisós de les pissarres, l’argent dels olivars, la verdor de les vinyes, soques velles i ceps recargolats... Parets de pedra seca, garrigues, muntanyam, rierols i camins perduts... Dòlmens, romànic, bon vi, descans, tramuntana i sol, joia de l’Albera.

     
  • Riumors, Alt Empordà

    Riumors

    El municipi de Riumors ( 6´46 km2) ocupa una part de la plana empordanesa, entre el Fluvià i la Muga. És terra de pomeres, blat de moro i ferratges pel bestiar. El pagès viu de la terra i d’algunes granges de porcs i vaques. El nombre d’habitants és de 191 l'any 2001. L’any 1718 en tenia 52, l´any 1860 la població havia augmentat fins 398 habitants, l´any 1900 eren 370 h., l´any 1960 uns 297 h. i el 1981 uns 214.

     
  • Roses, Alt Empordà

    Roses

    Caminar pel passeig marítim de Roses, un capvespre d’estiu, quan el sol es comença a pondre, és una experiència inolvidable. Aquí es produeixen les millors postes de sol de la costa catalana, per la situació de la vila de Roses al costat d’una badia, una entrada de mar blava que es vol fondre amb les terres d’una gran plana, amb les immenses muntanyes dels Pirineus contemplant-t’ho insòlites. Les llums es succeeixen... Ocre, porpra, carmí... El sol es despedeix darrera unes muntanyes que agafen tons blavosos i morats... La foscor s’anirà extenent i els estels començaran a guspirajar.

     
  • Sant Climent Sescebes, Alt Empordà

    Sant Climent Sescebes

    Entre Capmany i Espolla, prop de Masarac, hi ha el poble de Sant Climent Sescebes... Terra de vinyes, oliveres i dòlmens, amb la serra de l’Albera com a teló de fons.

     
  • Sant Llorenç de la Muga, Alt Empordà

    Sant Llorenç de la Muga

    A Sant Llorenç de la Muga ja no hi arriba la Tramuntana, són terres que toquen l’Alta Garrotxa, esquerpes, inòspites, d’espesses boscúries, masos abandonats, una Muga jove... El poble és antic i noble, amb muralles, portals medievals i una torre dalt una muntanya que el vigila... Només d´arribar al poble un antic pont medieval ens sal.luda, la vila i els entorns són molt interessants pels amants de la natura, la història i l’art medieval.

     
  • Sant Miquel de Fluvià, Alt Empordà

    Sant Miquel de Fluvià

    Sant Miquel de Fluvià és un poble situat entre la plana empordanesa i els «terraprims», terrenys ondulats amb turons i serres de poca elevació. El poble es troba a menys de 200 ms. de distància de la riba esquerra del Fluvià. El paisatge ens ofereix camps ben treballats i hortes al costat del riu, protegides per les ventades gràcies als pollancres, plàtans i verns que creixen prop del riu. Els camps són plantats de blat, ferratges i alguns sectors de pomeres i altres fruiters.

     
  • Sant Mori, Alt Empordà

    Sant Mori

    La carretera que de Bàscara condueix a Sant Mori és estreta i ombrejada per nombroses pinedes. Encara que el terreny no és gaire accidentat, només algunes serralades i turons de poca elevació, sembla que estiguem en una zona muntanyosa degut a la frondosa vegetació. De sobte, el camí s'il.lumina, deixem la foscor i davant d'uns camps ben treballats, assegudes en un turó, hi ha les cases velles de Sant Mori, amb el gran casal dels marquesos i l'alt campanar de l'església.

     
  • Sant Pere Pescador, Alt Empordà

    Sant Pere Pescador

    La vila de Sant Pere Pescador està situada en un lloc privilegiat, a l'esquerra del riu Fluvià, prop de la platja i en els terrenys més fèrtils de la plana empordanesa. Els camps formen un mosaïc de diferents colors; verds, ocres, grocs, segons si estan llaurats, hi ha ferratges, blat de moro i sobretot pomeres. Un escriptor va dir que el poble es podria dir "Sant Pere de les Pomeres" per la gran quantitat de camps dedicats a aquest fruiter.

     
  • Santa Llogaia d’Àlguema, Alt Empordà

    Santa Llogaia d’Àlguema

    Santa Llogaia d’Àlguema, al costat de la riera d’Àlguema, que ha donat nom al poble, és un municipi petit en extensió (1’97 km2) i petit en nombre d’habitants (305 l’any 2001).

     
  • Saus, Camallera i Llampaies, Alt Empordà

    Saus, Camallera i Llampaies

    El municipi de Saus-Camallera, anomenat antigament Saus, està format per les poblacions de Camallera, Llampaies i Saus.

     
  • Selva de Mar, Alt Empordà

    Selva de Mar

    La Selva de Mar és un petit poble als peus del vessant sud-oriental de la muntanya de Verdera o de Sant Salvador, pertanyent a la Serra de Rodes.

     
  • Siurana, Alt Empordà

    Siurana

    Siurana és un poblet empordanès força desconegut, allunyat de les grans vies de comunicació de la comarca. S’alça dalt d’un petit turó, des d’on antany, es contemplaven els estanys que es formaven en aquesta part de la plana empordanesa.

     
  • Tapis

    Tapis

    Reportatge de fotos de Tapis, Alt Empordà.

     
  • Terrades, Alt Empordà

    Terrades

    La millor època de l'any per visitar Terrades és a començaments de la primavera, quan els cirerers estan florits. Després de deixar Llers i seguint una estreta carretera esfaltada veurem camps ben treballats, alguna vinya i olivars. Les zones no conreades estan cobertes per garrics i pinedes que creixen en una terra aspre, seca, de roquissar... La sequera de l'estiu dóna uns colors groguencs i daurats als matolls, les pedres són grissoses i les muntanyes de poca elevació, algún pujol, alguna coma, pendents suaus, terrenys ondolats, escombrats sovint per la tramuntana...

     
  • Torroella de Fluvià, Alt Empordà

    Torroella de Fluvià

    Torroella de Fluvià és una població de la plana empordanesa, amb una agricultura pròspera de regadiu gràcies a l'aigua abundant que ofereix el riu Fluvià. Els camps, planers i fàcils de treballar presenten conreus de ferratges, blat de moro i cereals. Prop del riu hi ha sectors d'hortes i també fruiters, principalment pomeres.

     
  • Ventalló, Alt Empordà

    Ventalló

    Ventalló té un territori extens que aplega terres de la plana al.luvial i terres que inicien els Terraprims. Els conreus de la zona són variats: A la plana hi ha sectors d'horta, fruiters, ferratges, cereals... Als terraprims hi predomina el conreu de l'olivera, tot i haver minvat després de l'any de la fred (1956) que matà moltes oliveres (també hi ha algunes vinyes). Cada any pels volts de Sant Miquel, festa major del poble, es fa la Fira de l'oli i l'artesania on es ven oli verge de Ventalló i altres indrets de la comarca.

     
  • Vilabertran, Alt Empordà

    Vilabertran

    El poble de Vilabertran, isolat al mig de camps, protegits de la Tramuntana per fileres de xipressos, terra rica, hortes, canyissars, aigua, vida... No perd caràcter... Rural, antic, medieval... Amb el dret campanar del monestir, orgullós, soberbi, elegant... Desafiant Sant Pere de Figueres i la cúpula de Dalí, prop seu, en el paisatge.

     
  • Viladamat, Alt Empordà

    Viladamat

    Viladamat és un poble ben situat, als peus de la carretera que va de Figueres a la Bisbal. Es troba en plena plana empordanesa, amb aigua abundant, terrenys plans i fèrtils que fan que l'agricultura sigui productiva.

     
  • Vilafant, Alt Empordà

    Vilafant

    El nucli antic de Vilafant es troba a uns 3 kms. al sud-oest de Figueres, vora la riba esquerra del Manol. Aquesta proximitat amb Figueres ha propiciat que en els darrers anys nombroses urbanitzacions s'hagin estès pel municipi, tocant les cases de la ciutat de Figueres.

     
  • Vilajuïga, Alt Empordà

    Vilajuïga

    Vilajuïga es troba allà on les darreres muntanyes de les Alberes s'uneixen amb la Serra de Rodes... Els Pirineus van agonitzant abans d'ofegar-se a la mar... El poble s'asseu a la falda de les muntanyes, al costat de terrenys plans que inicien la plana empordanesa... Les vinyes, els olivars i els camps llaurats de la plana ofereixen un gran contrast amb les muntanyes pelades, sovint enfosquides pels incendis estivals.

     
  • Vilamacolum, Alt Empordà

    Vilamacolum

    El poble de Vilamacolum es troba al costat de la carretera que va de Figueres a Viladamat. El municipi té una extensió petita ( 5´49 km2) però el terreny és planer i fèrtil, pertanyent a la plana al·luvial empordanesa i en la conca baixa del riu Fluvià.

     
  • Vilamalla, Alt Empordà

    Vilamalla

    Vilamalla és una població de la plana que en els darrers anys ha vist crèixer naus industrials i urbanitzacions prop del poble original de cases antigues al voltant d'una esglesiola romànica.

     
  • Vilamaniscle, Alt Empordà

    Vilamaniscle

    Vilamaniscle és un poble lluny de tot, petit i amagat que cal conèixer per gaudir el seu silenci, la seva tranquil.litat i la naturalesa que l'envolta... Paisatge sublim de les Alberes empordaneses. Es troba situat en els darrers contraforts meridionals de l'Albera. El terme municipal és poc extens (5´40 Km2) i poc poblat (123 h. l´any 2001 ) que fou separat del terme de Garriguella.

     
  • Vilanant, Alt Empordà

    Vilanant

    L'alt campanar de l'església de Vilanant es veu de lluny, dominant tot el terme, saludant el foraster... Turons i serralades poc elevades, extensos camps de cereals, oliveres, pinedes... Envolten una pinya de cases velles amb portals adovellats i rústiques finestres. El municipi és força extens (uns 12 km2) format per alguns veïnats (antic lloc de Coquells) i masies escampades. El poble es troba a uns sis kms. a ponent de Figueres, entre els cursos dels rius Manol i el seu afluent el Rissec.

     
  • Vila-Sacra, Alt Empordà

    Vila-Sacra

    Segons explica l'escriptor i poeta empordanès Carles Fages de Climent, si el 13 de setembre de l'any 1214 el comte-rei Pere I de Catalunya i Aragó s'hagués deixat aconsellar i no hagués anat a la batalla de Muret (Llenguadoc) contra les tropes franceses, on fou mort i es posà fi a la influència política catalana en les terres Llenguadocianes i Occitània, en l'actualitat Vila-sacra seria la capital del món.

     
  • Vilaür, Alt Empordà

    Vilaür

    Vilaür és un poblet proper al riu Fluvià, quan es deixa la plana empordanesa pel costat occidental i s'entra de ple en els Terraprims, terrenys lleugerament ondolats, de camps extensos, algunes pinedes, matolls i força sequera.