Diuen alguns historiadors que un dia el rei Ferran VIé va sortir als seus jardins del palau de Madrid i es quedà quiet mirant l’horitzó amb una mà al front. Un secretari li va demanar què mirava i ell va contestar que provava de veure el castell-fortalesa que s’estava construint a Figueres. Va dir que amb els diners que li costava l’obra i els plànols que havia vist devia ser tan gran que es podria veure des de Madrid.

Figueres, Alt E...
Figueres, Alt E...
Figueres, Alt E...
Figueres, Alt E...
Figueres, Alt E...
Figueres, Alt E...
Figueres, Alt E...
Figueres, Alt E...
Figueres, Alt E...
Figueres, Alt E...
Figueres, Alt E...
Figueres, Alt E...
Figueres, Alt E...
Figueres, Alt E...
Figueres, Alt E...
Figueres, Alt E...
Figueres, Alt E...
Figueres, Alt E...
Figueres, Alt E...
Figueres, Alt E...
Figueres, Alt E...
Figueres, Alt E...
Figueres, Alt E...
Figueres, Alt E...
Figueres, Alt E...
Figueres, Alt E...
Figueres, Alt E...
Figueres, Alt E...
Figueres, Alt E...
Figueres, Alt E...
Figueres, Alt E...
Figueres, Alt E...
Figueres, Alt E...
Figueres, Alt E...
Figueres, Alt E...
Figueres, Alt E...
Figueres, Alt E...
Figueres, Alt E...
Figueres, Alt E...
Figueres, Alt E...
Figueres, Alt E...
Figueres, Alt E...
Figueres, Alt E...
Figueres, Alt E...
Figueres, Alt E...
Figueres, Alt E...
Figueres, Alt E...
Figueres, Alt E...
Figueres, Alt E...
Figueres, Alt E...
Figueres, Alt E...
Figueres, Alt E...
Figueres, Alt E...
Figueres, Alt E...
Figueres, Alt E...
Figueres, Alt E...
Figueres, Alt E...


El castell de Sant Ferran de Figueres va suposar una gran despesa per la monarquia hispànica i es convertí en una de les fortaleses més grans d’Europa. El rei, després del Tractat dels Pirineus (1659), que havia fixat la frontera amb França al Pertús, va decidir construir aquest gran castell per aturar les possibles invasions del país veí. Els francesos ja havien construït el castell de Bellaguarda, en una muntanya propera al Pertús. Amb les invasions d’exèrcits francesos durant la Guerra Gran (1793-95) i la Guerra del Francès es va veure com la gran fortalesa de Figueres era fàcilment expugnable. La construcció del castell de Sant Ferran va suposar, a mitjans del s. XVIII, una gran empenta per fer créixer la població de Figueres. En les obres del castell hi participaren moltes famílies provinents de diferents llocs de la comarca que decidiren establir-se a la vila un cop finalitzades les obres.

L’any 1718 Figueres tenia uns 1.862 habitants i l’any 1860 ja en tenia 10.082. El castell s’havia construït entre els anys 1753 i 1766. Des d’aleshores Figueres no va parar de créixer i es convertí en capital de la comarca, on hi acudien a intercanviar i vendre productes els pagesos dels pobles dels voltants en el mercat setmanal dels dijous. L’any 1875 el rei Alfons XII concedí a la vila de Figueres el títol de ciutat, amb els privilegis que això comportava.

L’arribada del ferrocarril l’any 1877 va suposar també un impuls econòmic per la població.

A principis del segle XX Figueres era ja una ciutat amb molts comerços, bones comunicacions, un institut de batxillerat, una rambla, un important mercat setmanal, diaris d’àmbit comarcal, impremtes, societats culturals...

Després de la Guerra Civil (1936-39) la població seguí augmentant recollint famílies que deixaven els pobles per anar a treballar i viure a la ciutat. L’any 1900 tenia 10.714 habitants i l’any 1950 es comptaven 16.589 figuerencs. Després vingueren els anys en que onades d’emigrants procedents de diferents llocs de la península arribaren a l’Empordà per treballar en la construcció i els serveis que s’havien d’oferir als turistes que començaven a venir a aquesta part de la Costa Brava. Figueres acollí moltes famílies d’emigrants que ara ja han arrelat a la ciutat i els seus descendents són nascuts a Figueres.

L’any 1991 ja hi havia 34.463 habitants. Figueres ha rebut sempre amb els braços oberts els nouvinguts i això l’ha convertit en una ciutat oberta, dinàmica, liberal, canviant, d’ideologia progressista, cosmopolita... La New York de les comarques de Girona... Molt diferent de Girona, més conservadora, apagada, tancada, amb l’ombra de la catedral planant damunt la ciutat fent-la submisa i obedient, lluny de la disbauxada Figueres i dels seus genis tocats per la tramuntana. Figueres té un encant diferent al de Girona, li manquen els seus palaus, convents, porxades fosques i l’ambient romàntic que s’hi respira en molts cantons... Girona és bohèmia, noble, vella, resclosida, freda i humida... Figueres és moderna, jove, burgesa, esbojarrada, genial, surrealista... Daliniana... La seva rambla és oberta, lluminosa, airejada, passejada... Plaça major de tot l’Empordà... A la Rambla de Figueres s’hi troben els figuerencs entre ells i amb gent de la comarca, en els antics cafès que l’envolten... S’hi xerra, hi neixen negocis i s’hi besen les parelles... La mainada que puja hi juga segura lluny dels cotxes i els avis s’asseuen als bancs i llegeixen el diari... Les vides hi passen amb preses, mirant-les indiferents els brancalluts plàtans de fullatge verd lluminós durant la primavera o daurat durant la tardor.

El gran monument blanc al fill il·lustre de Figueres Narcís Monturiol ennobleix la Rambla, fent-la més elegant, presumida... Resulta perfecte entre la verdor dels plàtans i el cel blau de l’Empordà. Figueres es troba en la zona de contacte de la plana al·luvial amb les darreres estribacions dels «aspres», les serres de formes arrodonides, que assenyalen l’inici dels repeus muntanyosos dels Pirineus. El barri antic de la població, on hi hagué el primer nucli urbà alt-medieval, ocupa una part del puig del Garrigal (de 39 m. d’alçada a la plaça de l’església). Als peus d’aquest promontori, vers el sud, s’escorre el torrent de Galligants que és un afluent per l’esquerra del Manol. El riu Manol, afluent de La Muga, es troba al límit sud-oriental del municipi.

Figueres, durant l’antiguitat, possiblement era un hostal o grup d’hostals que donaven repòs als viatgers que passaven per la Via Augusta. S’han trobat restes d’aquesta calçada romana prop del mas i capella de Sant Pau de la Calçada.

El municipi de Figueres té una extensió de 18’87 km2 (l’any 1976 li fou unit el poble de Vilatenim). El terme presenta dos sectors diferenciats. A ponent, les terres dels «aspres», accidentades per la serra de la Garriga, amb turons com la «Muntanyeta» on s’hi construí el castell de Sant Ferran, i, a un nivell inferior, el serrat del Garrigal amb el nucli alt-medieval de la població. Vers migdia i llevant, i en part, vers el nord, el terreny és planer, drenat pel riu Manol. Els conreus que envolten Figueres (cereals, blat de moro, farratges) van desapareixent degut a l’expansió urbanística de la ciutat. Amb pocs anys la totalitat dels terrenys del terme estaran ocupats per construccions.

El primer esment de Figueres data de l’any 802 amb el nom de «villa Ficerias». Un altre document on s’esmenta Figueres és en l’acta d’ordenació de l’abat Teuderic del monestir de Sant Pere de Camprodon, del 27 de juny de l’any 962. En aquest text es fa constar que per fundar aquest monestir el bisbe de Girona Gotmar havia cedit el lloc, a petició del comte Guifre de Besalú. A canvi el bisbe havia rebut uns alous que el comte posseïa:... alodem proprios quos habebat idem Comes in pagano Bisuldunensi in Maniculo et in Figarias... Aquesta permuta havia estat feta l’any 943. El lloc de «Maniculo», citat en el text del 962, cal identificar-lo amb el riu Manol. L’any 1020, el comte de Besalú Bernat Tallaferro, llegà, en testament al monestir de Sant Pere de Besalú el mas de Tapioles «in parrochia sancti Petri de Figarias». Aquest és el primer esment conegut de l’església de Sant Pere de Figueres, quan devia ser una petita esglesiola romànica. El lloc de «Tapioles» cal relacionar-lo amb l’actual barri i carrer de Tapis, al nord-est del nucli urbà de la ciutat. Fa uns anys es trobaren per aquest sector restes arqueològiques d’època baix-romana. Figueres és un topònim d’origen llatí derivat de l’arbre «figuera». L’antic Tapioles pot tenir l’origen en l’existència de construccions de fang, de paret de tàpia. L’any 1116 el papa Pasqual II confirmà al monestir de Santa Maria de Vilabertran, la possessió de l’església de Sant Pere de Figueres, que havia estat cedida per Arnau de Llers i la seva muller Flandina.

A l’Alta Edat Mitjana Figueres era un poble poc important situat a la frontera dels comtats de Besalú i Empúries.

L’antiga calçada romana servia de límit dels dos comtats. El pas del comtat de Besalú, l’any 1111, a la casa comtal de Barcelona va ser molt favorable per Figueres. La seva situació, cruïlla de camins, al centre de la comarca empordanesa, entre el pla i la muntanya va fer que els monarques l’escollissin per convertir-la en vila reial i competir amb les velles capitals feudals de Peralada i Castelló d’Empúries.

La carta-pobla concedida a Figueres per Jaume I el 21 de juny de l’any 1267 convertia el lloc en vila. Els comtes de Barcelona compraren els drets feudals que tenien diversos senyors sobre els veïns de Figueres, quedant totalment alliberats de càrregues feudals. La carta-pobla concedia importants llibertats als que decidissin establir-se a Figueres, entre elles l’abolició dels «mals usos» pels quals lluitaren, segles a venir, els pagesos de remensa. Això comportà un augment de la població i l’inici de la celebració d’importants mercats cada dijous.

Per aquells anys arribaren molts jueus que formaren un barri important. El call jueu de Figueres era situat a ponent de l’església, a tocar la muralla, en l’actual carrer Magre i en contorns. El rei Jaume II, el 15 de gener de l’any 1294, amplià notablement les llibertats de la primitiva carta-pobla. Figueres fou convertida llavors en cap d’una batllia reial que incloïa els pobles de Vilafant, Avinyonet, Vilanant, Cistella, Santa Llogaia d’Alguema, Lledó, Sant Pere dels Vilars, Oliveda, Biure, Taravaus, Darnius, Maçanet de Cabrenys, Tapis i Fontfreda. Al 1298 hi fou afegida la vila de Borrassà.

El regnat de Pere el Cerimoniós fou important per el desenvolupament de Figueres. El rei, el 1361, manà reconstruir i ampliar el seu recinte. Alfons IV, el 1419, concedí que la fira de Santa Creu, pel maig, es podia celebrar durant vuit dies abans i vuit dies després -»la fira de retorn»-- de la diada.

L’any 1701, per culpa de la tramuntana, Figueres fou escenari de les noces del rei Felip V amb Maria Lluïsa de Savoia. Sembla ser que els dos monarques s’havien casat per poders a la ciutat de Torí. Maria Lluïsa de Savoia va iniciar tot seguit el seu viatge cap a Espanya per mar. Les galeres havien de transportar la reina des de Niça fins a Barcelona, on s’havien de celebrar les noces reials. A causa de la tramuntana es va haver de fer el viatge per terra. Felip V no pogué esperar que la seva esposa arribés a Barcelona i la va anar a cercar a la Jonquera. Poc després es casaven a l’església de Sant Pere.

Tot i haver patit innombrables destruccions durant les ocupacions dels exèrcits francesos al llarg dels segles XVII, XVIII i principis del XIX Figueres ha mantingut la seva importància.

Durant les guerres Carlistes Figueres destacà com a centre de pensament republicà, federal i socialista. L’activitat d’un grup de federals empordanesos de Figueres introduïren moltes idees polítiques modernes al nostre país. Personatges com Abdó Terrades, Joan Tutau i Francesc Sunyer, junt a Narcís Monturiol, precursor de la navegació submarina, foren importants polítics republicans.

Figueres no conserva monuments històrics importants. La població va començar a créixer urbanísticament durant la Baixa Edat Mitjana. Els carrers són estrets, llargs i rectilinis; s’entrecreuen en angles rectes formant quadrícules. És un urbanisme ben planificat, propi de les viles reials (semblant al de Palamós o Torroella de Montgrí).

Les cases més velles de Figueres es troben al carrer de la Jonquera. La casa nº 2 posseeix una obertura gòtico-renaixentista amb motius decoratius en relleu (s.XVI). Algunes cases d’aquest carrer duen dates dels segles XVII i XVIII.

La Rambla, centre indiscutible de la ciutat, fou creat a mitjans dels s. XIX, cobrint l’antiga riera de Galligans.

Algunes cases del segle XIX anteriors al Modernisme estan decorades amb relleus de terra cuita. L’edifici més important d’aquesta època és l’Antic Teatre Municipal (1850) on hi ha instal·lat el Museu Dalí. Altres edificis importants del segle XIX són la coberta de la Plaça del Gra (1825) i la seu del Casino Menestral Figuerenc. Entre les edificacions Modernistes destaquen l’antic escorxador, la casa Cusí de la Rambla i la Clínica Catalunya. Les restes arqueològiques més antigues que s’han trobat al municipi de Figueres corresponen al veïnat de l’Aigueta (compartit amb el municipi de Cabanes). S’hi trobà l’anomenat «vas de l’Aigueta» a finals dels s. XIX. És ibèric, decorat amb pintura vermellosa i amb motius geomètrics, vegetals i una ala d’ocell (s. V-IV a.C.). Actualment es conserva al museu Arqueològic de Barcelona. Altres troballes del jaciment romà de l’Aigueta s’han extraviat o pertanyen a col·leccions privades.

L’única resta d’època romana que es conserva, procedent de Figueres, és un pedestal amb una inscripció en llatí. Segons l’historiador Jeroni Pujades, aquesta pedra es trobava durant el s.XVI en l’antic cementiri parroquial al costat de l’església de Sant Pere. Actualment es conserva en el Museu de l’Empordà. La seva inscripció és com segueix: D.M./ M.VAL.LAVINO / BF.COS.M.VAL. / GEMINVS.FRA / TRI. OPTIMO. La traducció diu així: «Als deus dels difunts M. Valeri Geminus al seu excel·lent germà M. Valeri Lavino, beneficiari consular.

L’església de Sant Pere de Figueres actual, posseeix una sola nau d’estil gòtic. La capçalera poligonal, el creuer amb cúpula i bona part del campanar han estat reconstruïts modernament, entre els anys 40 i 50, després de patir nombroses destruccions durant els bombardejos de la Guerra Civil (1936-39). Solament queden alguns fragments de murs del temple romànic (s.XII-XIII). L’any 1378 el rei Pere el Cerimoniós manà construir la nova església amb la nau i capelles laterals que presenta actualment. Les obertures de la façana principal són posteriors al s. XV, possiblement de la mateixa època de l’escut de la casa de Barcelona que sostenia un carreu (de l’any 1578). La porta és d’arc de mig punt, resseguit per un guardapols. Damunt seu hi ha una creu en relleu d’estil tardo-gòtic. Més amunt s’obre un gran rosetó per donar llum a l’interior de la nau. Els murs laterals de la nau són apuntalats per contraforts que presenten gàrgoles esculpides.

Al mur meridional hi podem veure quatre finestrals d’arc apuntat que do nen a una plaça. En aquest costat s’hi construí un pòrtic de tres arcades apuntades durant la restauració moderna. La nau és coberta amb volta de creuaria. Les claus de volta presenten motius decoratius senzills. Les capelles laterals també presenten arcs apuntats i creuaria. El parament dels murs del segle XIV és de carreus de pedra calcària -d’Avinyonet- ben tallades i posats en fileres seguides.

La capçalera gòtica de l’església va ser substituïda a finals del segle XVIII per un creuer amb cúpula i un absis poligonal. Aquesta construcció fou la que quedà més malmesa durant els bombardejos de la darrera guerra i hagué de ser totalment reconstruïda imitant l’estil gòtic de la nau. Per fotografies anteriors a l’any 1936 sabem que el campanar de l’església tenia quatre arcades de forma apuntada i acabada amb terrassa (típic campanar gòtic català). El nou campanar, reconstruït després de la guerra, no imita gens l’antic, fet lamentable.

De les antigues muralles que envoltaven el nucli medieval de Figueres en queden pocs vestigis. Només la torre Gorgot (actual torre Galatea del Museu Dalí) presenta restes de fortificació, amb algunes espitlleres. Segons els estudiosos vora la porta de muralla del carrer Girona hi havia el palau reial alçat pels comtes de Barcelona. El seu cos principal hom creu que s’alçava on ara hi ha la casa Causa. En la façana es conserva l’única vestigi del palau que és un carreu esculpit que presenta l’escut reial i la inscripció: POSADA DEL SENYOR REY.

L’antic convent de Sant Roc de l’any 1584 es trobava a la Muntanyeta, on durant el s. XVIII es bastí els castell de Sant Ferran. Degut a això es traslladà al carrer Rec Arnau del Barri de Tapis on subsistí fins l’any 1835. Actualment aquest antic convent serveix de magatzem municipal.

La capella de Sant Sebastià del carrer de la Jonquera es troba prop de l’absis de l’església parroquial. La façana principal presenta un gran escut en relleu amb la data 1604. Des d’aquesta capella sortia cada any la «Processó de la Tramuntana» que anava fins al santuari de Requesens demanant que la tramuntana bufés per purificar els aires (sobretot en temps d’epidèmies).

El convent de Santa Maria de Jesús, de franciscans, fou fundat el 1483. Del primitiu convent no en queda rastre i l’any 1827 aixecaren l’edifici que actualment és l’Institut de Batxillerat Ramon Muntaner del carrer Sant Pau.

Al final del carrer Nou hi ha la creu del terme coneguda per Creu de la Mà. El capitell és l’únic element antic que s’ha conservat. L’obra és atribuïda a l’escultor Pere Oller (s. XV). El capitell original es conserva en el Museu de l’Empordà.

Durant la segona meitat del s. XIX s’establiren a Figueres alguns convents de monges, algunes dedicades a l’educació. L’any 1885 fou fundat l’Asil Vilallonga. Aquest asil ocupà el mateix lloc on els monjos de Sant Pere de Rodes aixecaren la seva darrera casa (del 1805).

L’antiga capella dels Dolors, situada al costat de l’església de Sant Pere fou destruïda l’any 1937. S’ha conservat la imatge de la Verge dels Dolors, obra notable de Ramon Amadeu (1745-1821).

També ha desaparegut l’antic Hospital i l’església de Sant Baldiri, que estaven situats a l’inici del carrer Nou, on hi ha l’actual parc-jardí de la Font Lluminosa. La festa del «Maig de Sant Baldiri» es va celebrar fins ben entrat el segle XX. Consistia en plantar tres pins davant l’església que eren cremats després de Corpus. Segons els estudiosos podria ser una reminiscència d’un culte a la dees Cibeles cristianitzat.

Figueres és una ciutat de museus; en té tres i molt importants.

Sens dubte el principal i més visitat és el Teatre-Museu Dalí, situat al costat de l’església de Sant Pere. Fou inaugurat l’any 1974 i ha anat ampliant les sales amb obres de Dalí fins als nostres dies. La façana i la torre dels plans de tres crostons i els ous de la teulada és la part de la ciutat més fotografiada pels visitants.

L’any 1989 el pintor Salvador Dalí fou enterrat sota la cúpula de vidre del museu.

El Museu de l’Empordà fou inaugurat l’any 1971. Posseeix peces arqueològiques procedents de les ruïnes d’Empúries i altres pertanyents a la col·lecció privada de l’escultor de Port-Bou Frederic Marés (ceràmica, vidres grecs i romans...). Es destaquen capitells romànics, una ara i una columna de marbre del «mestre de Cabestany» del monestir de Sant Pere de Rodes. El segon pis presenta pintures provinents del Museu del Prado, i les col·leccions Moncanut, formades principalment per pintura contemporània catalana.

El museu del Joguet es troba a la Rambla i és una de les col·leccions de joguines antigues més importants del món.

Sant Pau de la Calçada és una ermita situada a dos kms. a migdia de Figueres. Es troba dins els terrenys del mas de «Sant Pau». El nom de «calçada» fa referència a l’antiga Via Augusta romana que passava per aquest indret. L’any 1820 n’aparegueren algunes restes. Segons la tradició oral l’apòstol Sant Pau havia desembarcat a Empúries i predicat per les terres empordaneses. L’ermita fou alçada per recordar l’estada de Sant Pau per aquesta contrada.

En un document de l’any 990 en esmentar els límits del Far, possessió de Sant Pere de Rodes, es precisa que a ponent afrontava amb l’alou de Sant Pau. L’any 1176 l’església de Sancti Pauli de Calciata passà al monestir de Santa Maria de Vilabertran. Durant l’edat mitjana Sant Pau de la Calçada era un petit veïnat que fou arrasat durant l’aiguat de l’any 1421. L’església actual (dels segles XV o XVI) fou reconstruïda després de la inundació i foren utilitzats els materials de l’antiga ermita romànica (s. XI). El tercer diumenge de febrer es celebra un popular aplec en el transcurs del qual es mengen les «flaones», unes pastes farcides de crema que es fan a les pastisseries de Figueres.

Vilatenim és un petit poble que fou agregat al municipi de Figueres l’any 1976. És emplaçat en una petita elevació de terreny de la plana al·luvial de la conca de la Muga. Es troba a uns 500 mts. de la riba esquerra del Manol i a 2’5 kms. a llevant de la ciutat de Figueres. La majoria dels habitants es dediquen a l’agricultura i la ramaderia. Alguns també treballen en els establiments comercials, indústries i tallers que s’han creat prop del poble en els darrers anys. Al segle X, el monestir de Sant Pere de Rodes tenia possessions a Vilatenim. Consta en un precepte del reu Lotari de l’any 982, a favor de l’esmentat cenobi. En una epístola del papa Joan XV, de l’any 990, a l’abat Eldesind de Sant Pere de Rodes, Vilatenim i el riu Manol figuren com a límits septentrionals de l’alou del Far. L’any 1149 l’església de Sant Joan de Vilatenim fou donada pel bisbe de Girona, Berenguer de Llers, al monestir de Santa Maria de Vilabertran. El topònim de Vilatenim significa «vil·la d’en Timinii». El poble té origen en una vil·la romana. S’han trobat restes de ceràmica romana pels voltants de l’església.

L’església de Sant Joan és d’una nau amb absis semicircular, romànica dels segles XI-XII. Posseeix dues capelles laterals, a mena de creuer, del gòtic inicial. Destaquen unes mènsules que presenten unes testes humanes esculpides, una làpida gòtica de l’any 1294 prop del portal d’entrada i l’absis amb presència de decoració llombarda. Al sud-oest i a uns 200 mts. de l’església de Vilatenim, hi ha la Casa de Camps. És una gran masia senyorial amb portal adovellat i una gran finestra coronella gòtica. Posseeix capella privada, dedicada a Sant Antoni Abat (dels segles XVII-XVIII).

Vers l’extrem meridional del poble hi ha una masia amb un portal que presenta la data 1599. També hi ha una interessant finestra gòtico-renaixentista d’arc trilobulat.

Els veïnat de Palol de Vilasacra és format per un conjunt de masies, a tocar el marge esquerre del riu Manol i dos kms. aigües avall de Vilatenim. Pertany a la parròquia de Vilasacra i havia estat possessió del monestir de Sant Pere de Rodes. Les masies són dels segles XVI, XVII i XVIII, molt reformades en els darrers anys.

La ciutat de Figueres ha donat personatges importants dins el món científic, polític, artístic i literari. Es destaquen:

- Josep Masdevall i Terrades (princ. s.XVIII-1801) metge que tingué gran fama en la curació de febres a Europa i Amèrica.
- Abdó Terrades i Puli (1812-1856), creador del primer partit republicà d’Espanya.
- Marià Vilallonga i Gipudo (1813-1897). Fundador de l’Asil Vilallonga, juntament amb el seu germà Josep. Tots dos portaven un negoci de ferros.
- Josep Ventura i Casas (Pep Ventura) (1817-1875), nascut accidentalment a Alcalà la Real (província de Jaén). Gran músic que innovà la sardana.
- Narcís Fages i Roma (1813-1884). Fou fundador de la granja agrícola experimental de Fortianell, a Fortià. Va escriure obres sobre agricultura.
- Anicet de Pagès i Puig (1843-1902). Prolífic poeta i escriptor.
- Narcís Monturiol i Estarriol (1819-1885). Fou un gran republicà i va idear el submarí Ictíneo pensat per facilitar la pesca del corall al Cap de Creus.
- Joan Tutau i Vergés (1829-1893). Fou ministre d’Hisenda durant la primera República Espanyola. Aconseguí per a Figueres el primer dipòsit de quadres procedents del Prado.
- Carles Cusí i de Miquelet (1869-1933). Important empresari de l’electricitat i fundador de la sucursal del Banc d’Espanya a Figueres.
- Josep Puig i Pujades (1883-1940). Polític republicà, impulsor de l’Empordà Federal, la gran publicació de l’esquerra republicana de Figueres.
- Carles Fages de Climent (1902-1968). Important escriptor i poeta.
- Alexandre Deulofeu i Torres (1903-1978). Farmacèutic, polític republicà i escriptor de llibres sobre el romànic a l’Empordà.
- Salvador Dalí i Domènech (1904-1989). Important pintor surrealista reconegut arreu del món.
- Maria dels Àngels Vayreda i Trullol (1913-1977). Poetessa i escriptora.

... I altres genis que ens deixem i d’altres que estan pujant i els que vindran, tots tocats per la tramuntana, com Figueres... PALAU DEL VENT.

BIOGRAFIES DE PERSONATGES FIGUERENCS QUE HAN FET HISTÒRIA.

JOSEP MASDEVALL I TERRADES ( començament segle XVIII- 1801 ).
Va estudiar a la Universitat de Cervera i més endavant va ampliar els seus estudis de Medicina a la Universitat de Montpeller. Es va especialitzar com a metge epidemiològic i va ocupar un lloc important d´àmbit estatal. Fou nomenat metge de cambra de Carles III i després de Carles IV. Fou president de la Regia Sociedad de Medicina y demás Ciencias. Va dedicar-se a l´estudi de l´opi, i va escriure l´obra "Opiata", un dels més grans tractats de la seva època sobre les propietats de l´opi. Va tenir gran fama en la curació de febres a Europa i Amèrica, on les seves obres van tenir una gran divulgació.
Font: Pep Collelldemont a Les Guies del Punt Diari de Girona. Guia 23 "DE FIGUERES AL PIRINEU".Any 1993.

ABDÓ TERRADES I PULI ( 1812-1856 ).
Va ser el creador del primer partit republicà de l´Estat Espanyol. De molt jove va escriure l´obra teatral "Lo Rey Micomicó", en la qual ridiculitzava la monarquia. Va viure un temps a Barcelona, on va publicar el periòdic "El Republicano". Fou elegit alcalde de Figueres quatre vegades, però no va arribar a prendre possessió del càrrec en negar-se jurar fidelitat a la constitució monàrquica. El 1841 va provocar una insurrecció al castell de Sant Ferran de Figueres i va haver de fugir a França. El 24 de juny de 1843 va proclamar la República a Figueres. Va morir desterrat a Medina Sidonia ( Cadis ).
Font: Pep Collelldemont a Les Guies del Punt Diari de Girona. Guia 23 "DE FIGUERES AL PIRINEU".Any 1993.

MARIÀ VILALLONGA I GIPULO ( 1813-1897 ).
Fundador de l´Asil Vilallonga, juntament amb el seu germà Josep. Tots dos portaven un negoci de ferros. En Josep se´n va anar a Euskadi, on va ser president de l´empresa Altos Hornos de Bilbao. Marià es va quedar solter tota la via i va comprar els terrenys de Figueres on hi havia el convent dels monjos de Sant Pere de Rodes, quan aquests van abandonar el cenobi de la muntanya, sobre els quals va edificar el que encara és Asil Vilallonga. Va deixar un llegat per al manteniment de l´Asil, el mateix que va fer el seu germà Josep. Marià Vilallonga va ser nomenat el 1890 fill predilecte de Figueres.
Font: Pep Collelldemont a Les Guies del Punt Diari de Girona.Guia 23 "DE FIGUERES AL PIRINEU".Any 1993.

JOSEP VENTURA I CASAS (PEP VENTURA) (1817-1875).
El seu pare era militar, fill de Roses. Pep Ventura va néixer lluny de Figueres. Ja de petit, però, es va traslladar a viure a Roses i Figueres. En Pep va tenir una infància molt trista i dura, fins que es va posar a treballar de sastre a casa d´en Joan Llandrich, que era cap de la cobla Figueres. Pep Ventura va demostrar un gran interès per la música i va aprendre solfeig del seu mateix amo. A Perpinyà va sentir a tocar la tenora i es va entusiasmar tant que va en va comprar una. No fou el creador de la sardana, però sí la persona que amb la seva tenora va renovar i llançar la sardana a la més gran popularitat. Les seves sardanes encara avui són valorades i estimades.
Font: Pep Collelldemont a Les Guies del Punt Diari de Girona. Guia 23 "DE FIGUERES AL PIRINEU".Any 1993.

NARCÍS FAGES I ROMA (1813-1884).
Malgrat que era advocat, la seva gran afició, a la qual dedicà els moments més importants de la seva vida,fou l´agricultura. Va publicar la revista "La Granja" i va fundar la granja agrícola experimental de Fortianell, a Fortià, que tanta importància va tenir en el seu moment, encara que no es va saber valorar les moltes possibilitats que podia oferir al progrés agrari de casa nostra. Fou comissari regi d´Agricultura a Girona i va fundar la Societat Agrícola de l´Empordà. Entre d´altres obres va escriure "La filoxera y la zona de incomunicaciones, Higiene rural i El Pagès Bruixot".
Font: Pep Collelldemont a Les Guies del Punt Diari de Girona.Guia 23 "DE FIGUERES AL PIRINEU".Any 1993.

ANICET DE PAGÈS I DE PUIG (1843-1902).
Nascut a Figueres, encara que la casa pairal de la família --recentment restaurada-- era a Vilatenim, on encara es conserva, va estudiar dret, però la seva afició era la poesia. Ja al 1869 va guanyar el primer premi als Jocs Florals i mes endavant es va traslladar a Madrid, on freqüentava les penyes literàries. Va ser sempre un bohemi ,fins al punt que el seu pare el va desheretar. Un amor frustat de la seva joventut va marcar tota la seva vida i la poesia. A Madrid va dirigir el "Diccionario de la Lengua Castellana", però ell mai va deixar la poesia catalana i fou nomenat mestre en gai saber.
Font: Pep Collelldemont a Les Guies del Punt Diari de Girona.Guia 23 "DE FIGUERES AL PIRINEU".Any 1993.

NARCÍS MONTURIOL I ESTARRIOL (1819-1885).
Va estudiar lleis a la Universitat de Cervera, Barcelona i Madrid. Es va dedicar seriosament a la política, i va formar part d´un grup de figuerencs entusiasmats pel republicanisme. En veure a Cadaqués les dificultats que passaven els pescadors de corall, va començar a pensar en la possibilitat d´un vaixell que anés per sota de l´aigua. Així va crear l´Ictíneo, el primer submarí, que va funcionar en part. El segon Ictíneo er ja més perfeccionat. Se li van prometre molts ajuts oficials que mai no van arribar i finalment s´ho va haver de deixar córrer tot perquè van embargar els seus béns. Va ser director de la Fábrica de la Moneda i director de tres periòdics. A la Rambla de Figueres hi ha un monument a l´inventor del submarí.
Font: Pep Collelldemont a Les Guies del Punt Diari de Girona. Guia 23 "DE FIGUERES AL PIRINEU".Any 1993.

JOAN TUTAU I VERGÉS (1829-1893).
Durant la seva joventut es va dedicar al comerç i ben aviat es va donar a conèixer per la seva capacitat dins el món de l´economia. En ser proclamada la primera República, fou elegit diputat a les Corts constituents. Pi i Maragall, que coneixia molt bé la seva competència financera, el va nomenar ministre d´Hisenda. En caure la República, es va dedicar a l´administració d´empreses comercials. Fou president de l´Ateneu Barcelonès i va aconseguir per a Figueres el primer dipòsit de quadres procedent del fons del Prado, que ha estat, per la seva vàlua, l´origen del Museu de l´Empordà.
Font: Pep Collelldemont a Les Guies del Punt Diari de Girona. Guia 23 "DE FIGUERES AL PIRINEU".Any 1993.

CARLES CUSÍ I DE MIQUELET (1869-1933).
Fou un home d´empresa. Va posar en marxa l´explotació d´un filó de sabonet a les muntanyes de la Vajol. Més endavant li fou concedida la sucursal del Banc d´Espanya a Figueres. Amb un altre figuerenc, en Pau Pagès, es van passar la vida fent-se la competència.Tots dos tenien mines a la Vajol, i ambdós van iniciar el negoci de l´electricitat, l´un, en Cusí, adquirint tots els salts que pogué del Fluvià, i en Pagès, els de la Muga. La competència no s´acabà aquí. En Cusí va construir una sala de cinema, l´Edison, mentre que en Pagès va construir el gran teatre i cinema El Jardí. La companyia elèctrica inicial d´en Carles Cusí es va convertir més endavant en la Hidroelèctrica de l´Empordà.
Font: Pep Collelldemont a Les Guies del Punt Diari de Girona.Guia 23 "DE FIGUERES AL PIRINEU". Any 1993.

JOSEP PUIG I PUJADES (1883-1940).
Representa l´esperit de la ciutat postfederal fins a la Guerra Civil. "Catalunya al cor i la República al cervell" era una frase que pronunciava sovint i que el definia perfectament. De jove participà en el món cultural figuerenc fins que es va decidir per la política. Va fundar amb un grup de joves l´Aplec Nacionalista Republicà, que més endavant publicaria l´"Empordà Federal", la gran publicació de l´esquerra republicana a Figueres. Fou el promotor del monument a Monturiol de la Rambla figuerenca i va participar en la constitució de la Biblioteca de la Mancomunitat. Va publicar diverses obres i va participar activament en la recuperació de la figura d´en Pep Ventura. Fou regidor de l´Ajuntament de Figueres quan n´era batlle el republicà Marià Pujulà, i el 1933 fou nomenat comissari de la Generalitat a les comarques gironines, en substitució de Josep Irla. Va morir desterrat a Perpinyà.
Font: Pep Collelldemont a Les Guies del Punt Diari de Girona. Guia 23 "DE FIGUERES AL PIRINEU".Any 1993.

CARLES FAGES DE CLIMENT (1902-1968).
La hisenda familiar era a Castelló d´Empúries, on va passar la seva joventut. Més endavant va anar a estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. La seva afició va ser la poesia. Va néixer a Figueres, segons resa l´epitafi compost per ell mateix, i malgrat que vivia a Castelló o a la Selva de Mar, sempre es va sentir vinculat a la capital de l´Empordà, on anava gairebé cada dia i on va morir. És el prototipus de l´empordanès arrauxat, tocat de la tramuntana. Les seves poesies van del més pur sentimentalisme i espiritualisme fins a la crítica dura i mordaç.
Font: Pep Collelldemont a Les Guies del Punt Diari de Girona. Guia 23 "DE FIGUERES AL PIRINEU".Any 1993.

ALEXANDRE DEULOFEU I TORRES (1903-1978).
Va néixer a l´Armentera, però de petit es traslladà amb la seva família a Figueres, on havien obert una farmàcia. Va estudiar Farmàcia i Ciències a la Universitat i en tornar a Figueres fou professor de Ciències i Física i Química a l´institut. Interessat en la política, va participar a les acaballes de la dictadura de Primo de Rivera en la creació de la branca juvenil de la Federació Republicana Socialista de l´Empordà. Fou batlle de la ciutat el 1937 fins que s´incorporà al front. En acabar la guerra es va exiliar a França, on va fer de músic per guanyar-se la vida.
Font:Pep Collelldemont a Les Guies del Punt Diari de Girona. Guia 23 "DE FIGUERES AL PIRINEU".Any 1993.

RAMON REIG I COROMINAS (1903-1963).
Professor de Dibuix a l´Institut de Burgos i a Figueres. Va néixer casualment a Manila, però a l´edat d´un any ja era a Figueres. Fou una persona polifacètica, ja que, a més de pintor, era catedràtic, arquitecte, acadèmic de diverses corporacions, melòman empedreït i escriptor. Per damunt de tot, però, va destacar amb les seves aquarel.les. Als 15 anys ja va participar en una exposició col.lectiva a Figueres. L´any 1944 va obtenir el primer Premi Nacional d´Aquarel.la. A partir d´aquest moment l´èxit el va anar acompanyant. Les seves obres van ser seleccionades pel Ministeri d´Afers Estrangers per prendre part en una manifestació de l´aquarel.la espanyola a Londres. La crítica féu grans elogis de la seva obra.
Font: Pep Collelldemont a Les Guies del Punt Diari de Girona. Guia 23 "DE FIGUERES AL PIRINEU".Any 1993.

SALVADOR DALÍ I DOMÈNECH (1904-1989).
Tot i que va viure la major part de la seva vida a Portlligat (Cadaquès), Dalí va néixer a Figueres i també hi va morir, i va deixar a la capital de l´Empordà la gran obra de la seva vida, el Teatre-Museu. Durant la seva vida va viure a París, als Estats Units i va viatjar per tot el món. La seva fama era reconeguda arreu. El 1960 es va començar a parlar del projecte de convertir les ruïnes del Teatre Municipal en Museu Dalí. Fou inaugurat el 28 de setembre de 1974 i més endavant s´amplià amb la incorporació de la Torre Gorgot, batejada per Dalí com a Torre Galatea. Va estar a punt de morir en un incendi a la seva habitació de Púbol. Refet de les cremades, passà els darrers anys a la Torre Galatea. Fou enterrat al seu museu.
Font: Pep Collelldemont a Les Guies del Punt Diari de Girona. Guia 23 "DE FIGUERES AL PIRINEU".Any 1993.

MARIA DELS ÀNGELS VAYREDA I TRULLOL (1913-1977).
Poetessa, rebé el títol de mestra en gai saber a Perpinyà. El 1971 va rebre el premi Fastenrath de novel.la per la seva obra "Encara no sé com sóc". Durant els anys de la postguerra civil va viure exiliada a Mèxic, on va escriure guions de cinema i va col.laborar en diverses publicacions. Entre els seus llibres podem destacar el poema "El testament d´Amèlia" i l´obra teatral "Entre boires".
Font: Pep Collelldemont a Les Guies del Punt Diari de Girona. Guia 23 "DE FIGUERES AL PIRINEU".Any 1993.

JOSEP PALLACH I CAROLÀ (1920-1977).
Nascut d´una família republicana, la seva vida es va moure sempre entre dues grans preocupacions, l´ensenyament i la política. Als 15 anys ja formava part de les Joventuts del Bloc Obrer i Camperol. Després de la guerra va col.laborar en la Resistència francesa. Va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de Montpeller i es va doctorar en Psicologia Pedagògica a la Sorbona de París. El 1969 va tornar de l´exili i va treballar a l´Institut de Ciències de l´Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona. El 1974 va participar en la creació del Reagrupament Socialista Democràtic de Catalunya, que va haver d´afrontar la creació de Convergència Socialista de Catalunya, liderada per Joan Raventós. Dos dies després de la celebració del III Congrés del PSC, moria d´un infart a Esclanyà, sense poder veure ni participar en les primeres eleccions democràtiques.
Font: Pep Collelldemont a Les Guies del Punt Diari de Girona. Guia 23 "DE FIGUERES AL PIRINEU".Any 1993.

BIBLIOGRAFIA:
--L´arquitectura medieval de l´Empordà.Vol.I-A (Alt Empordà ).Joan BADIA i HOMS.
--Llibre de Figueres. Eduard RODEJA. Editat per Selecte.
--Figueres. Josep Ma.BERNILS i MACH.
--Les Guies del Punt Diari. De Figueres al Pirineu. Pep COLLELLDEMONT.