Vilaür, Alt Empordà

Vilaür és un poblet proper al riu Fluvià, quan es deixa la plana empordanesa pel costat occidental i s'entra de ple en els Terraprims, terrenys lleugerament ondolats, de camps extensos, algunes pinedes, matolls i força sequera.

La tramuntana s'apaga quan s'arriba cap aquestes terres i a l'hivern hi arriba l'espessa boira que amaga Girona.

El municipi és poc extens (uns 5'6 km2) i poc habitat ( 115 h. l'any 2001). Queden alguns pagesos que sobreviuen gràcies a les granges de porcs i vedelles, els camps són ocupats per cereals i ferratges pel bestiar. A uns 300 m. del poble transcorre, tranquil, el riu Fluvià, acompanyat per espesses boscúries de pollancres, lluminosos i esplèndids a l'estiu, tristos i tètrics a l'hivern. Prop del riu hi ha alguns horts ben treballats.

El petit nucli urbà que forma la població, circuït per muralles durant l'Edat Mitjana, s'agrupa a l'entorn de l'església parroquial de Sant Esteve. És emplaçat en un tossal o planell lleugerament enlairat sobre les terres que devallen de forma suau cap al nord, vers el curs del Fluvià. A les afores hi ha algunes masies que encara es mantenen habitades.

L'any 1017 apareix documentat per primera vegada el lloc de Vilaür (escrit villa Dur) com una possessió del monestir de Sant Esteve de Banyoles. En un document de l'any 1245 el nom del lloc és escrit Villaurus. L'església de Sant Esteve ja existia els anys 1279 i 1280 quan consta que era una de les que contribuïen en el sosteniment de les Croades.

L'any 1316 s'esmenta la "Parrochia de Villa Huro" i el 1362 "Sancti Stephani de Villahuro". Vilaür pertanyia als Rocabertí, barons de Sant Mori. Caterina de Rocabertí i d'Hostalric que, entre altres títols tenia el de baronesa de Sant Mori i senyora de Vilaür es casà l'any 1503 amb Jaume de Cardona, fill natural del primer duc de Cardona. D'aquest enllaç arrenca el llinatge Cardona-Rocabertí. L'any 1698 Vilaür encara pertanyia a la baronia de Sant Mori.

El topònim "Vilaür" es creu format pel mot "vila" seguit del nom de persona germànic "Ur".

A uns tres kms. a migdia de Vilaür, a pocs metres del límit amb el municipi de Saus-Camallera, hi aparegueren les restes d'un enterrament prehistòric. La troballa es feu l'any 1973 durant les obres per eixamplar i reformar la carretera d'Orriols a l'Escala.

Les restes que es trobaren, a part d'ossos humans, foren diverses sagetes de sílex, un atuell de ceràmica, un petit bol o tapadora, un ganivet de sílex i una petita destral de serpentina. En el mateix lloc es trobà un molí per a cereals enter, de dues peces, del tipus anomenat "aquillat", freqüent en els poblats indígenes preromans. A migdia de Vilaür, en uns camps pròxims a la carretera de Camallera, s'hi ha trobat ceràmica hel.lenística i romana.

L'església de Sant Esteve de Vilaür és d'una sola nau amb absis semicircular. És una obra romànica tardana (s. XIII) de la qual es destaca l'obra de fortificació que fa doblar de volum tot el conjunt. També la façana de ponent queda amagada darrera una construcció molt posterior a l'època d'erecció de l'església.

La volta de la nau és apuntada. A la part sud de l'absis, en enderrocar-se una sagristia del segle XVIII es va descobrir una creu llatina, gravada, amb els extrems dels pols reforçats. La porta d'entrada, situada al mur sud, està decorada amb escultura goticorenaixentista, de final del segle XVI, però en els batents de la porta s'han conservat elements de forja originals romànics, probablement de la porta original.

El campanar, a l'extrem occidental de la nau, és un torricó de planta rectangular que ocupa tota l'amplada de l'obra romànica. Té arcades de mig punt i fou aixecat en època tardana, en part aprofitant l'antic campanar de cadireta emplaçat sobre el frontis. Els murs de la fortificació s'aixequen sobre els primitius de la nau i de l'absis, doblant l'altura original de l'edifici. En aquests murs, a tot volt, hi ha un rest de llargues espitlleres. El parament romànic, visible en l'exterior de l'edifici, és de carreus ben tallats, de pedra sorrenca, que formaven filades seguides.

Durant l'Edat Mitjana el reduït nucli urbà que formava Vilaür era circuït per un recinte fortificat. D'aquestes "muralles" en queden dempeus alguns vestigis a la banda de llevant; la resta fou destruïda en construïr algunes cases o reformar les antigues.

Actualment, per entrar a la població per la banda de llevant, cal passar pel portal de la muralla d'aquest costat que, més o menys modificat, encara es conserva. El portal s'obria en la base d'una torre de planta rectangular que conserva la seva estructura tot i formar part, avui, d'una casa. El portal és un passadís cobert amb volta de canó que travessa la part baixa de la torre. A cada extrem hi ha una arcada de mig punt, de dovelles no gaire grans, ben tallades. La torre s'enlaira uns deu metres i fou coberta modernament amb una teulada d'un sol vessant. En el pis, i en els murs de llevant i ponent, sobre els arcs del portal, hi foren obertes sengles finestres gòtico-renaixentistes amb una espitllera sota l'ampit (segles XVI-XVII).

El nucli antic de Vilaür presenta l'estructura que tenien els pobles medievals. Els carrers són estrets i algunes cases duen llindes datades dels segles XVI, XVII i XVIII. Cal destacar l'edifici que fou adossat al frontis de l'església i el que es troba a continuació (l'antiga rectoria). En les seves llindes -la més antiga de l'any 1561- hi figura l'emblema de la casa Puig, llinatge de pagesos ennoblits amb casa pairal a Vilaür.

Una de les façanes que donen extramurs, emplaçades en l'antic traçat de la muralla, presenta una porta amb interessant decoració esculpida. Es troba a la banda de llevant del poble, al costat mateix de la torre-portal del recinte murat, adossada al seu costat de migdia. La porta és d'estil gòtico-renaixentista amb llinda rectangular sostinguda per dues mènsules incorbades. És en aquestes mènsules i en la seva part que forma corbatura on hi ha esculpits en relleu els busts de dos personatges: un cavaller en un costat i una dama a l'altre.

Can Puig és una gran casa senyorial del segle XVIII, situada a uns 300 m. a llevant del nucli antic de Vilaür. Posseeix un torricó quadrat d'època posterior a la resta de l'edifici. La façana principal presenta un gran portal adovellat, amb arc de forma rebaixada, que ostenta l'emblema de la casa en baix-relleu, quarterejat i, a cada banda, una inscripció: ANTONIUS (l'escut) FECIT ANNO / 1786. A l'altura de la primera planta s'obren cinc finestres rectangulars que conserven les reixes del segle XVIII.

Can Pou és una altra masia que troba molt a prop del poble, cap a migdia, al costat de la carretera de Camallera. La porta principal es troba a llevant. És rectangular i sobre la seva llinda hi ha un carreu quadrat, esculpit. S'hi representa un personatge que està treïent aigua d'un pou mitjançant la corriola i una grossa galleda. Aquest relleu al.ludeix, sens dubte, al nom de la casa, cognom dels qui la fundaren (segles XVI-XVII).