Agnès Lladó: 'Crec en la potencialitat de les dones, i crec que falten dones a la política'

L'Agnès arriba un quart d'hora abans a la cita acordada. És molt puntual, tot i tenir una agenda força atapeïda. Està llegint el diari, vestida amb una americana negre, a sota, es deixa entreveure la camiseta lila, dels castellers de Figueres. D'aquí una estona els Merlots porten el premi aconseguit al Concurs de Castells de Torredembarra a l'Ajuntament de Figueres.

Aquest vespre, a l'Ajuntament, hi vas de castellera o de regidora?
De les dues coses!

Quan comences a la política municipal?
Vaig començar a treballar amb ERC l'any 2007, amb en Francesc Canet. Anava com a suplent, les expectatives eren de guanyar però no va ser el cas, i, un cop passades les eleccions, li vaig dir que encara que no haguéssim guanyat l'alcaldia, estava a la seva disposició pel que fes falta. A partir d'aquí, entro a militar el 2008. Vaig començar a gestionar la secció local, a incorporar-me en equips d'executives, en l'àmbit local, comarcal i fins i tot regional, i el 2014 em fan presidenta de la secció local de Figueres. Llavors tot va venir rodat. L'any 2015 se'm proposa anar de 2. M'ho vaig pensar molt per què sempre he prioritzat la meva carrera professional. Treballo en una empresa privada i no és tan senzill. Però va arribar el moment en què m'havia de mullar per què la ciutat ho necessitava, perquè m'agradava la política i perquè m'agradava el contacte amb la gent i les entitats.

Què feies abans d'entrar en aquest món?
Treballava en el món del futbol, de secretària del Vila-sacra. A mi els esports m'agraden, sempre n'he practicat, tot i que ara no tant! Hi dedicava molt temps, igual com faig ara amb la política.

Quan et preguntaven què volies ser de petita, què deies?
Periodista. Coincidia amb la meva cosina, i ella ho és! Jo vaig acabar estudiant dret, tot i que no he exercit. De fet, ja mentre estudiava em vaig adonar que no em veia exercint d'advocada, i a tercer vaig decidir que no era per mi. Però la carrera l'havia d'acabar perquè és una formació que t'enriqueix, et dóna molts coneixements i t'obre moltes vies més enllà de dedicar-te a l'advocacia. Després m'he anat formant segons el que anava necessitant. La veritat és que sempre m'he decantat més per relacions públiques, protocol, màrqueting, comunicació, ... Sempre faig allò que crec que puc fer. M'agrada ser sincera amb mi mateixa i si veig que no és per mi, ho reconec i no m'hi poso. Però tampoc hem de tenir por al fracàs, perquè dels fracassos se n'aprèn. Jo he caigut moltes vegades, però t'aixeques, n'aprens i segueixes.

Notes diferència per ser dona en la política municipal?
Jo t'hauria de dir que no. I crec que hauria de ser així. Potser t'analitzen més, però no pel fet de dedicar-te específicament a la política.

I per ser dona jove?
Et tracten d'una manera més paternal, molts et diuen "la nena". Evidentment que ets sensible, però també ho pot ser un home. Crec que hi ha molt de mite i hem de saber trencar els prejudicis, tant en homes com amb dones. Una igualtat real vol dir que abandonem les etiquetes cap als dos. La política era un món d'homes i està canviant.

Com veus la conciliació familiar de la dona en l'àmbit polític?
Jo no diferenciaria entre home o dona. Totes hem de ser militants actives per fer entendre que el mateix que ha de fer conciliar una dona ho ha de fer per un home. I sí, és cert que les dones donen el pit, però també és cert que decideixes fer-ho amb el pit o amb el biberó, igual que decideixes tenir fills o no.

Però precisament en aquesta edat, la mateixa societat et pressiona per ser mare alhora que t'exigeixen que estiguis en el teu millor moment professional. Per molt que es conciliï, l'estrès que viu la dona jove, si vol ser mare, és important i complicat de gestionar.
Sí, és així. Jo faré quaranta anys, i en els últims cinc he tingut quatre avortaments, molts d'ells derivats de l'estrès. Cada vegada que algú pregunta "què esperes per ser mare?", no saben el què hi ha darrere, el que ha patit aquella dona.  I ho explico per què cal que en siguem conscients. Nosaltres decidim si volem ser mares o no. No en tenim l'obligació. I crec que és important explicar-ho, de la mateixa manera que és important dir que són les mares que decideixen donar el pit al seu fill o no.

Hi ha molts tòpics que s'han de trencar. Les dones ens hem de saber defensar com a dones, com a bones professionals, eficients i capaces de fer moltes coses. Però també hem de deixar clar que la superwoman no existeix. Hem de fer un sobreesforç per intentar frenar aquestes pressions. Crec en la potencialitat de les dones, i crec que falten dones a la política perquè, en general, lideren molt millor. Ens agrada ser útils i optimitzar el temps. Benvingudes les dones a la política!