Roger Pinart

El regidor del Port de la Selva es mostra contrari a la moratòria de les construccions a primera línia de mar.

Perquè s’ha mostrat tan contrari a la moratòria?
El problema és que hi ha llocs que s’estaven fent salvatjades, i ens ho han fet pagar a tots. Precisament l’any 2003 vam presentar el POUM vigent i des d’urbanisme ens van dir que era un pla modèlic. Per què no feien la moratòria per municipis? Nosaltres hem sigut molt auto restrictius, i amb aquesta decisió ens han desmuntat tota la planificació prevista. El dia 13 de febrer entrava a urbanisme un document prèviament parlat amb els alcaldes. Però aquesta moratòria va ser cuinada el dia abans, amb els ecologistes, de manera ràpida, sense dir-ho a cap dels alcaldes i amb el desconeixement de la planificació de cada territori. I això és una falta de respecte cap a tots els batlles de la Costa Brava.

És una manera d’evitar que se segueixi construint i destruint la Costa.
Els primers convençuts som nosaltres. Ningú ens ha de dir que siguem respectuosos amb l’entorn. Ja entenem que hi ha aspectes que s’han de negociar, per buscar unes mesures idònies per a cada municipi, i que hi ha projectes que s’han de frenar i repensar. Però no considerem just que ens apliquin aquesta moratòria al Port de la Selva com si nosaltres haguéssim fet bestieses constructives al poble. Espero que ho negociïn municipi per municipi, per què, objectivament, aquí de disbarats n’hem fet pocs. En plena època franquista ens volien construir tres hotels i una benzinera. Només vam fer el passeig. Des dels anys 80 hem refusat moltíssims projectes que volien edificar tota la muntanya. Nosaltres hem volgut ser més restrictius i per això vam ser dels primers de tenir POUM. Només tenim el 4,5% del terme municipal edificat i el 95,5% és Parc Natural.

Però no caldrà tirar cap edificació a terra, la moratòria és per noves edificacions.
Sí. No s’ha de tirar a terra res, però no et deixa construir ni una parcel·la fora del casc urbà per què el Port de la Selva se situa al llarg de tot a aquesta primera línia de mar, a menys de 500 m. Ara, amb el nostre POUM podríem arribar a créixer, màxim, unes 70 parcel·les. I a partir d’aquí s’hauria acabat. Resulta curiós, per què la moratòria no ens afectaria per construir fins a Sant Pere de Rodes, però en canvi, el poble no existiria.

Quins efectes tindrà sobre el municipi?
La moratòria, de moment, ja ha fet que no puguem passar 5 projectes d’obra nova. Això vol dir que les empreses del poble i moltes de fora no tindran aquestes feines. El nostre model de creixement contempla la construcció d’habitatges unifamiliars, edificació en horitzontal, de gent amb un cert poder adquisitiu, i això et permetria que constantment hi hagués moviment en el sector de la construcció. Prou difícil és viure a l’hivern aquí, més ho serà si no hi ha moviment. Penseu que hi ha moltes famílies que es dediquen a això: paletes, fusters, etc. Ja veurem què passa després de l’estiu. A més, estan provocant una inseguretat generalitzada. Imagina’t que una parella ha comprat un terreny per fer-se la casa i venir a jubilarse aquí, i resulta que ara els hi prohibeixen edificar, quina seguretat dónes? Com pots seguir atraient gent? Qui diu que d’aquí a uns mesos, si governen uns altres, no ho amplien? Els efectes seran demolidors.

No hi haurà noves llicències per construir a primera línia de mar a la Costa Brava durant un any.
La Comissió d'Urbanisme de Girona va aprovar una primera moratòria de les construccions de primera línia de mar del litoral gironí, que inclou 1.120 ha de la franja de 500 metres. Aquesta moratòria suspén durant un any la tramitació de projectes urbanístics i la concessió de llicències a primera línia de mar. Tot i que la tramitació de les llicències és competència municipal, és una primera mesura de "caràcter preventiu" mentre el Departament de Territori i Sostenibilitat treballa en el nou Pla Director Urbanístic (PDU) de revisió de sòls sostenibles. No s'hi inclouen, però, aquells projectes que ja tenen llicència municipal d'obres. D'altra banda, alguns projectes que ja tenien la tramitació urbanística i estaven en el pas d'obtenir la llicència municipal, com són Sa Guarda a Cadaqués o al Cap Ras de Llançà, han quedat aturats.
El Departament de Territori i Sostenibilitat té la intenció de desclassificar el màxim possible de sòls. Es preveu, doncs, una segona moratòria més amplia quan s'aprovi el PDU.