Jordi Masquef

He de reconèixer que he viscut unes Fires i Festes de la Santa Creu singulars. Són les primeres que ho he fet com a alcalde de la ciutat i, al mateix temps, immers en la preparació de la campanya electoral de les municipals del proper dia 26 de maig. Tot plegat ha suposat, per tant, una combinatòria de responsabilitat afegida a la que ja havia tingut els anys anteriors com a regidor de l’Ajuntament de Figueres, unida a aquesta activitat política que gairebé no ens ha donat ni un sol dia de treva.

Tot i això, les Fires i Festes de la Santa Creu han tornat a ser uns dies de festa i de celebració que he gaudit amb la família, amb els amics, amb els meus companys de candidatura i, evidentment, amb totes les figuerenques i figuerencs. Com he recordat en diverses ocasions, durant aquests dies, hem celebrat els 600 anys de la creació de la fira de la Santa Creu, l’origen de la nostra festa major. Una fita històrica que evidencia les nostres arrels i ens esperona de cares al present i, sobretot, al futur.

Si una cosa he fet aquests dies, per damunt de tot, és estar al carrer i saludar i parlar amb la gent mentre gaudíem dels actes que s’havien programat. Una vegada més he comprovat que les Fires i Festes de la Santa Creu ens donen aquell punt d’orgull que tenim a dins nostre tots els figuerencs. I és que aquests dies són la suma de l’esforç, de la col·laboració i de la participació de tots. Perquè el mèrit no és de l’Ajuntament, és de tothom. I sobretot de les diferents entitats que col·laboren i organitzen actes i la presència activa dels ciutadans al carrer, participant de la multitudinària i variada programació. Aquesta unió ens fa sentir més figuerencs que mai. Com a alcalde m’agradaria que aquest esperit el mantinguéssim ben viu al llarg de tot l’any.

Se’m fa difícil haver de destacar uns quants actes. Ara mateix em ve al cap el pregó inaugural, a càrrec de la Unió Esportiva Figueres amb motiu del seu centenari i que possiblement va ser el més participatiu que s’ha fet mai a la ciutat, amb desenes de joves jugadors del l’equip blanc-i-blau com a protagonistes. Les diferents fires al carrer –que, de fet, són l’essència de la Santa Creu com deia abans- la programació teatral o de l’Embarraca’t, les festes de l’envelat –amb el record a la mítica discoteca Charly, que molta gent ja ens demana que es repeteixi cada any-, l’exposició sobre la cuina empordanesa al Museu de l’Empordà –que la tindrem fins passat l’estiu i que cal anar a veure i a gaudir de forma pausada, com aquell que elabora o paladeja un bon guisat- o la sempre multicolor desfilada infantil pel centre de la ciutat. Em deixo coses, segur, però això també demostra que el ventall d’activitats és amplíssim i per a totes les edats i gustos.

Lamentablement, en mig de les festes, es va produir un brutal assassinat al bell mig de la nostra Rambla. Va ser un cop dur per a tothom, que ens va colpir i ens va indignar. Immediatament vaig anunciar que proposaré al proper ple que l’Ajuntament es personi com a acusació popular contra el presumpte homicida. Ho fem per acompanyar a la família, reparar el dany provocat a la imatge de la ciutat i aconseguir que la justícia sigui implacable davant crims tan horribles com aquest que hem patit.

Però la vida ha de continuar i hem de seguir treballant per millorar el present i consolidar el futur de Figueres. Si portem 600 anys amb la Santa Creu, ara ha ens toca mirar cap a la 601 edició i les següents. I ho hem de fer amb un optimisme compartit, tot recordant el “Visca Figueres!” que acompanya molts actes de les nostres festes. En aquest tasca, comptem amb tothom!