Agnès Lladó

El pacte a quatre dona el govern a Agnès Lladó, sent així la primera alcaldessa republicana de Figueres des de 1979.

La unió entre ERC, PSC, Canviem Figueres i Guanyem Figueres es fa oficial en un històric i intens ple d’investidura a la capital altempordanesa. Si bé els rumors previs al dia 15 ja havien passat a ser uns fets pràcticament constatats, amb la promesa del càrrec “per imperatiu legal” Lladó va agafar formalment les regnes del consistori figuerenc, desbancant a Junts per Figueres i al seu líder Jordi Masquef.

En la investidura duta a terme a la sala de plens figuerenca, Agnès Lladó va concloure, tal com li pertocava, ja com a nova alcaldessa, la roda d’intervencions. Ho va fer amb un posat convençut i amb unes idees clares i concises, tot afirmant que vol ser “l’alcaldessa del seny, del cor i de la humanitat”. Unes paraules que va deixar també plasmades en la seva publicació a les xarxes, juntament amb un vers de Maria Mercè Marçal, en el qual s’agraeix haver nascut dona, de classe baixa i de nació oprimida. La republicana es va presentar davant dels figuerencs i figuerenques “amb la ferma voluntat de treballar activament per Figueres i pel meu país, atès que vull el millor per a tots vosaltres, és a dir, per a tots els veïns i veïnes de la capital altempordanesa”

En la roda de premsa celebrada el divendres, el dia abans de la investidura, Lladó havia admès que el pacte amb el PSC no era avalat per la direcció nacional del seu partit. Tanmateix, havia afirmat que “Figueres té uns objectius molt concrets i una situació d’emergència que cal resoldre i amb la nostra unió serà possible abordar-ho, tot sumant i construint un acord programàtic molt treballat”. Va recordar que els diferents líders i partits tindrien “llibertat de tot” i que ells “seguirien fermament amb les seves conviccions independentistes”.