Biel Vargas

Figueres i Peralada són els dos clubs de futbol que han vist com el jove, ara batejat com a “cor valent”, superava una malaltia cardiovascular minoritària. L’últim reconeixement, aquest mes, a Llançà, en rebre la Llança de Coure, i d’ell ha sorgit el projecte Arrítmia de la vida.

Una malaltia minoritària

El llançanenc Biel Vargas, entre els 10 i 11 anys, va ser diagnosticat d’una cardiopatia congènita: concretament, un bloqueig auriculoventricular complet. En paraules més planes: una anomalia en el sistema elèctric del cor que provoca que no es generi batec correctament. D’alguna manera, la versió contrària a la taquicàrdia, ja que en descans o en repòs la meitat dels ventricles s’aturen.

Una electro decisiva

Avui [22 de gener], per a l’Anna, la seva mare, és un dia important. Fa memòria i ens comenta que just fa un any que van assabentar-se que en Biel havia de passar per quiròfan, atès que la malaltia té un alt risc de mort sobtada abans dels 30. Va ser, és clar, una daltabaix per al jove i per a la família. Sobretot per a ell que, amb una barreja de ràbia i frustració, veia com la seva passió, en aquell moment, s’esfumava. Aquella nit, el cor se li havia parat fins a 12 segons.

Tot va sorgir de la rutinària revisió-metge de la Federació Catalana, el juliol del 2018, quan en Biel jugava a la UE Figueres (ara al Peralada). Diversos professionals mèdics de la ciutat van témer el pitjor i el van derivar cap a Barcelona, al Servei de Cardiologia de la Teknon, on les proves van confirmar tot el que ha vingut després.

La figura d’Héctor Simón

No només la mare, sinó que el jove Biel ha afirmat en molts actes que el llançanenc Héctor Simón, jugador de la UE Olot, ha estat una figura clau en tot el procés. “La gran amistat amb l’Héctor ha estat una sort, sobretot per fer que en Biel se sobreposés en un moment en què psicològicament estava molt delicat i tenia sobtats canvis d’actitud”, afirma la mare. Així, per superar tot el procés i l’operació, en Biel havia d’estar molt fort i Simón, especialista en coaching, va fer molt bona feina. L’operació del passat mes de maig va ser un èxit i ara, acompanyat pel marcapassos, pot tornar a gaudir del futbol vestint la camiseta del club xampanyer, amb les corresponents visites rutinàries a Barcelona.

Un tuit que es torna viral

Amb l’operació superada, la mare, activa a Twitter, va fer una publicació donant a conèixer la bona notícia, així com agraint a familiars i amics el suport rebut. També va mencionar al Peralada i al Girona, aleshores afiliats. I aquesta darrera raó va ser la que va provocar que el tema, socialment, es desbordés. Ambdós clubs van ajudar a fer que el tema en qüestió es convertís en viral a tot l’estat espanyol. “L’única intenció del tuit, com a mare orgullosa, era la d’agrair a la gent que ens havia fet costat. Tanmateix, tot el que, sense voler-ho, ha vingut després, emocionalment ha anat molt, molt bé per al meu fill”, afirma l’Anna.

Tot un seguit de premsa a la porta de la Vall d’Hebron, un programa de TV3 dedicat a ell, homenatges per part de l’Espanyol i Sevilla... Els dos clubs, en honor a les morts de Jarque i Puerta, s’han bolcat molt amb Vargas. Monchi, director tècnic del Sevilla, ha estat molt a prop del jove, els ha volgut conèixer i ha permès que Vargas visqués de ben a prop partits i entrenaments del conjunt andalús. Precisament, a principis d’any, en Biel va gaudir de l’entrenament de portes obertes del Sevilla, un dia molt emotiu i intens, esmorzant i assistint a la sala de massatges i als vestuaris amb els jugadors. També va entrevistar-se amb Julen Lopetegui, actual entrenador, i la resta de cos tècnic, tots ells molt atents amb el jove, com ens explica la mare.

La família Puerta

Per a en Biel, Antonio Puerta, d’alguna manera encara està viu, ja que s’ha sentit empès per ell en tot aquest procés. “Si bé tots els moments viscuts amb els actuals jugadors del club sevillà van ser inoblidables, el moment més emotiu va ser quan en Biel va conèixer el germà d’Antonio Puerta i la seva família, a la seva llar de Sevilla”. Abans del Sevilla-Athletic, en Biel i Raúl Puerta van dipositar un ram de flors al lloc on l’exjugador va caure fulminat. “Encara visc amb la pell de gallina d’aquell moment: veure com 40.000 persones s’alçaven dempeus i aplaudien el gest va ser impressionant”. El jove diu que l’experiència a Sevilla ha estat el millor que li ha passat a la vida i la mare es queda per a ella els moments més íntims viscuts amb la família d’Antonio Puerta.

I ara, què?

Després de gairebé dos anys molt durs, la mare destaca com en Biel, ara anomenat per molts “cor valent”, s’ha fet molt fort i ha crescut en tots els sentits, personalment i emocionalment. Que ara pugui seguir gaudint de la seva màxima passió és molt positiu. Però la intenció de tots és que les malalties cardiovasculars siguin diagnosticades a temps i, d’aquesta manera, es puguin salvar moltes més vides. “És trist que hagin de passar casos com els de Puerta i Jarque perquè s’activin les alarmes”.

Ara, mitjançant el projecte anomenat “Arrítmia de la vida” (arritmiadelavida.com), pretenen dur a terme accions per recaptar diners per a la investigació de cardiopaties infantils, sobretot al Servei de Cirurgia Cardíaca i Cardiologia Pediàtrica de la Vall d’Hebron. L’objectiu: que els nens i nenes amb problemes de cor puguin tenir més qualitat de vida.

També volen ajudar econòmicament a l’Associació de Cardiopaties Congènites (AACIC), un espai on pares i mares poden interactuar i compartir les seves pors, penes i inquietuds. I finalment, i potser de major importància, el que es vol provocar és que les cardiopaties congènites siguin molt més visibles. En definitiva, molts més cors valents i futurs molt més esperançadors per a aquesta vida.