Alfons Romero

L'historiador i exregidor figuerenc demana un acord ampli per fer que la capital empurdanesa "surti del pou" i adverteix a l'equip municipal que ja és hora que tingui en compte el paper de la ciutadania.

Com veus la ciutat després de les eleccions?

La ciutat la veig igual, a punt de tenir cinquanta mil habitants. És evident que té un creixement quantitatiu, mentre es va agreujant el seu decreixement qualitatiu: una vila cansada.

Hi ha qui diu que el govern quadripartit es recolza en un pacte contra natura, d’interessos i contraprestacions, i que enterra les aspiracions sobiranistes. Està d’acord?

Completament d'acord. Figueres, des del postfranquisme, quan ha votat ha mostrat sempre el seu esperit demòcrata i catalanista, i en els darrers anys d'un catalanisme sobiranista. El pacte de govern dit republicà i de progrés ha provocat dues coses.

Una, que l'Ajuntament ja no sigui el referent polític de la ciutat. En la tradició republicana, els ajuntaments han estat els espais polítics útils per fer avançar les propostes d'una societat millor i del canvi democràtic cap a la República. Per a molta gent, l'Ajuntament actual no representa la majoria social. És una cosa estranya, rara.

Dos. A les darreres eleccions la ciutat va votar majoritàriament al catalanisme sobiranista. El pacte amb els del 155 ha trencat aquesta majoria i ha col·locat a la ciutat lluny de la constel·lació dels municipis per la independència. Figueres és independentista i té un govern amb botiflers. Una derrota política.

En concret, creus que Canviem Figueres, de la que vas ser fundador, ha fet bé en formar part d’aquest govern?

L'objectiu de Canviem Figueres no era inicialment aquest ni havia de votar a l'Agnès Lladó. El primer que havia de fer era un bon resultat a les eleccions, però després de la trencadissa interna el desenllaç va ser dolent. La seva feina era la de trobar un consens per redreçar la ciutat i un programa comú per fer-ho. El paper de Xavier Amiel ha estat bufonesc. Hi ha, a la 'Cria Caballar de las Fuerzas Armadas', en la selecció dels 'Sementales del Estado', un personatge que s'hi assembla: el 'mamporrero'. Aquell que orienta al mascle en el seu trànsit cap al forat.

Et planteges tornar a la primera línia de la política municipal en el futur?

Ara no milito en cap partit, temps enrere ho vaig fer però Figueres no necessita acrònims, necessita un acord ampli per sortir del pou. En comptes de sigles vindico el paper de la ciutadania. SI la ciutadania es mou, perquè no arribar al plenari municipal? Això s'anirà veient en el decurs dels mesos vinents.

Creus que el nomenament del nou Director d’Urbanisme servirà per donar un nou impuls a la ciutat?

És un bon tècnic per a un mal govern. El conec prou bé i valoro la seva trajectòria. El seu problema serà els vint-i-un regidors. Ni ara ni abans, no han pensat mai a urbanitzar la ciutat. Un dèficit crònic que ha perjudicat molt a Figueres. Mireu el pressupost que s'ha aprovat per a 2020. Res d'urbanisme.

Ens en sortirem de la crisi de la covid amb aquest equip municipal? Quin futur li veus a Figueres?

Sóc historiador de formació, lluny dels economistes que tenen sempre la bola de vidre de les solucions i sense parar erren en la seva anàlisi. La cronologia em diu que el 2008 vam patir una crisi econòmica important que alguns la volen tancar el 2014, però que a Figueres ha estat sempre viva. Mireu l'evolució de l'atur dels últims dotze anys i l’evolució també negativa del tancament de botigues. Per tant, ara arriba una altra crisi que s'insta-la damunt l'altra. Plou sobre mullat.

És l'Ajuntament que ho ha de solucionar? Tinc els meus dubtes si té capacitat financera i competències per fer-ho. Em dius si l'equip municipal?, encara pitjor. Que han fet fins ara? Poca cosa. Redactar uns documents amb capítols d'intencions que els anomenen Plans estratègics que no van enlloc. Potser hauríem de recuperar les bones tradicions de les democràcies europees i lluitar contra el fum del populisme i exigir accions reals. Estem en condicions de demanar canvis profunds en l'estructura municipal. Per exemple, tancar l'àrea de promoció econòmica que té un balanç molt negatiu i transformar-la en una eina útil.

Has criticat sovint l’equip de govern per confondre la informació amb la propaganda, i per haver tornat a l’època del NODO….

La victòria de la informació contra la propaganda és la pedra de toc de les societats que volen ser democràtiques i que aspiren a tenir ciutadans lliures amb criteri propi en contra dels súbdits llanuts. Quan Josep Pallach diu que política és pedagogia, vol dir això. Ens costa molt disposar d'informació que és ben nostra i per contra sofrim un bombardeig de propaganda institucional que ens irrita. La darrera publicació del butlletí d'informació municipal (Figueres capital) n'és una bona prova. Caldrà lluitar per evitar que la llana matí la llibertat.