L’arribada a Cadaqués no deixa a ningú indiferent. Un paisatge muntanyenc, uns Pirineus agonitzants, volen prendre un bany dins les blaves aigües de la Mediterrània i aquí, testimoni disbauxat per la tramuntana, un antic poble de pescadors-pagesos, s’ho mira pacient i amb una bellesa estranya que fa brollar diferents sentiments... I els artistes al llarg del temps han percebut l’atracció màgica del paisatge de Cadaqués, la singularitat d’aquest lloc i alguns l’han fet la seva capital... Dalí deu ser l’exemple més indiscutible, però Picasso, Lorca, Buñuel, Eugeni d’Hors, Pixot i altres l’han estimat i l’han recordat en les seves obres.

Muntanyes pelades, ocres i daurats, pissarres que enlluernen quan són amanyagades pel sol, roques que prenen vida quan s’ofeguen a la mar... Un paisatge terrible, fantasmal i alhora atraïent, instigador, original i... únic. El poble, con un cadell adormit en un racó del muntanyam, prop de la mar, és com una barca dels déus de l’Olimp... I aquesta barca aplega i ha aplegat tantes vides, i recull any rera any gent de tot el món, enamorats o que s’acaben enamorant d’aquesta terra... Però barca, no t’omplis massa, no perdis el teu caràcter tan peculiar, no deixis que es construeixin més edificis, restaura els vells, no t’omplis tant de nova de gent, no naufraguis... Estima les teves roques, els teus carrers empedrats, les cares blanques de les teves cases, el parlar salat dels teus mariners, els teus costums i festes encestrals... Els de Cadaqués han estat sempre gent privilegiada, diferent, tancada en un petit món reservat per ells... Aventurers, pagesos-mariners, contrabandistes, bruixots i per damunt de tot valents, molt valents, no amagant-se com altres pobles catalans de la costa per no ser vistos pels sarraïns... Cadaqués sempre donant la cara al mar, al peu del canó davant l’enemic, resistint els saquejos de la morisma, desafiant les adversitats... El paisatge dur, la història a voltes desfavorable (pirates musulmans, la fil·loxera que matà les vinyes, guerres) i la incomunicació per terra ha fet als cadaquesencs durs com les pedres que els envolten.. Ells coneixien millor els ports francesos i italians que no pas Figueres i els pobles empordanesos. Molts marxaren a fer les amèriques després de la fil·loxera i tornaren rics al poble. Quan es casaven feien el viatge de noces a Figueres. Atravessar les muntanyes que els separen de la resta de la comarca esdevenia una aventura, a través de camins polsosos, escorrencats i perillosos, amb lladres arreu.

Com mimaren les muntanyes fent rendibles unes vessanes magres, aixecant parets de pedra arreu per plantar-hi vinyes i olivars, fruiters i figueres... I tenien temps d’endinsar-se a la mar per vendre allò que collien i pescar i treure el corall, les joies del mar preuades per tothom... El corall de Cadaqués, el del Cap de Creus era el més apreciat pels joiers europeus... I ha protegit sempre el poble Santa Maria, a qui aixecaren un bonic temple que domina tot el poble, amb la seva pell blanca i el campanar alt i elegant que s’emmiralla vanitós damunt les tranquil·les aigües de la cala d’Es Portal...

La plaga del turisme pot trencar amb el temps l’encant encisador de Cadaqués i això s’ha de vigilar... No s’ha de trencar el doll, si això passa Cadaqués adéu... S’ha de protegir el paisatge, les cases antigues, els carrers empedrats, els costums, el parlar salat... Perquè els artistes, els intelectuals, la gent amb sensibilitat trobi i senti encara el Cadaqués de sempre, el Cadaqués que els dóna el repòs necessari per despertar i conrear la inspiració i la creativitat... La màgia justa, l’esoterisme necessari, l’energia positiva adequada...

Cadaquès tenia 708 habitants l´any 1718 que passaren a 1.598 h. l´any 1787 i 2.418 l´any 1860. L´any 1900, després de la crisis de la fil.loxera la població era de 1.557 que passaren a 1.078 l´any 1960. Actualment ( any 2001 ) la població és de 1.878 habitants, població que es doble du- rant el període estival.

El terme de Cadaqués posseeix la petita península del Cap de Creus, la terra més oriental de la Península Ibèrica. L’escull de la massa d’Oros és la primera terra de la península que veu el sol quan surt al matí. Fa uns anys, que com a record dels antics pobles que adoraven el sol, el primer dia de l’any es dóna la benvinguda al sol nou, al sol del nou any, ballant sardanes, dansa que recorda antics balls rituals en honor del sol. La costa és accidentada, amb penyasegats fabulosos, roques amb formes curioses i petites cales de sorra daurada, on s’hi amaguen els estiuejants a l’estiu, com sargantanes al sol.

El repòs hi és assegurat, el silenci absolut, només trencat pels cops de la mar amb les roques, l’escuma blanca, el xiular de la tramuntana entre les cavorques i les escletxes de les penyes... Aquest litoral accidentat i peculiar s’estén des de cala Galladera, al nor de Cap de Creus, fins a la cala Jóncols, a tocar cap Norfeu. D’aquest tram de costa en formen part a més de la badia de Cadaqués, excel·lent port natural, un gran nombre de cales: Cala Portaló, Cala Culip, Cullaró, la Fredosa, cala Jugadora, la Guillola, cala Nans... Prop de la costa afloren petits illots com l’illa de Port-lligat, s’Arenella o s’Encalladora. També hi ha roques com la Messina, la Massa d’Oros -enfront del Cap de Creus- o «es Cucurucus», a l’entrada de la badia. Les muntanyes antigament cobertes de vinyes i oliveres, presenten ara extenses capes de garrigues, algun pi i alguna alzina... Sobreviuen, com testimonis del passat, algun olivar i vinya ben treballat.

Domina el paisatge de muntanya el Puig del Pení (600 mts.). La carena de Pení serveix de límit amb el terme de Roses; el puig de Bufadors, cap al nord-oest, és la fita amb el Port de la Selva. A la badia de Cadaqués, al fons de la qual es troba el poble, les diferents torrenteres han format petites platges i calanques. La més important, «sa Riera», desguassa a la Platja Gran; les altres cales són es Poal, Port-Dogué, es Llaner Gros, es Llaner Petit i sa Conca. El nucli antic de la vila, al cim d’un turó rocós, començà a estendre’s, ja en el segle passat, per aquestes cales.

Passejant pels carrers de Cadaqués hi trobarem 6 hotels, 9 hostals i 30 restaurants, que ofereixen un gran assortit de peix i marisc a la carta. Hi ha també 10 galeries d’art, concorregudes sobretot a l’estiu pels col·leccionistes. Es destaca el Centre d’Art Perrot-Moore, només obert a l’estiu. Ocupa l’edifici de l’antic teatre «Art i Joia» fundat l’any 1906. És l’exposició d’una col·lecció privada d’un francès enamorat de la població (hi ha quadres originals del Greco, Tizià, Rubens, i dibuixos de Picasso i Dalí, entre altres artístes importants). El casc antic de Cadaqués està format per un conjunt de carrers estrets, molts d’ells empedrats amb pissarra. Es destaquen els empedrats del carrer de Santa Margarida i el d’Es Call. Antigament aquests carrers estaven coberts per parres fins a l’arribada de la plaga de la fil·loxera. Les cases més antigues presenten portals adovellats, construïdes damunt les penyes, amb bancs al costat de les portes. Algunes ensenyen les panxes dels antics forns de pa que hi havia dins les cuines. La casa Nº. 18 del carrer Curós, molt proper a l’església, posseeix l’exposició d’art sacra de Salvador Dalí: el Sant Crist de Cadaqués, Sant Joan Baptista i la Biblia. A la façana d’aquesta casa hi ha una pedra amb relleu tallat que sembla representar una barca (deu ser molt antic, provablement medieval). Els carrers devallen amb forts desnivells fins als vells portals que tancaven la població, pels ulls dels quals es veu la blavor de la mar i les barques multicolors reposant damunt la seva esquena. Als peus d’algunes cases hi ha velles piles de pedra per amagatzemar oli i que ara fan la funció de jardineres. A la façana d’alguna casa s’hi veu un grabat representant la Mare de Déu del Carme, patrona dels pescadors. Prop d’Es Baluard hi ha exposat un antic trull de fer oli (provablement del s. XVIII) i que serveix de monument per recordar la important producció d’oli d’aquesta vila en temps passats, oli que es venia pels ports francesos i italians.

A l’Edat Mitjana Cadaqués era un condomini entre el comte d’Empúries i el monestir de Sant Pere de Rodes. Els monjos del monestir controlaven sobretot l’extracció i comercialització del corall, i un gran tresor de joies de corall es guardava al monestir. Fins a l’època de Martí l’Humà -quan s’extingí definitivament l’autonomia del comtat emporità- el consell o universitat de Cadaqués es reunia a la plaça o a l’església; era format per l’assamblea general de tots els veïns -una mena de democràcia medieval-.

La vila, vista fàcilment des del mar, hagué de patir els efectes de la pirateria en moltes ocasions. L’arxiu del poble se suposa que fou destruït l’any 1444, en una de les incursions. La major part de les dades que es posseeixen són, per tant, posteriors a l’any esmentat en el qual, segons consta en una nota escrita a la coberta del llibre d’acords del «Consell de la Universitat de Cadaqués»: «Vingueren vintidugues galeres de moros i cremaren Cadaqués». Es té notícia de nombroses ràtzies al segle XVI, en els anys 1527, 1534, 1543, 1582, 1584 i 1587. Segons Montsalvatge, a l’església, darrera l’altar del Sant Crist, hi havia aquesta inscripció: «Octubre de 1543, fou cremada la Yglesia vella per los moros». Al segle XVI es construïren les torres de Cap Norfeu -pel consell de Roses- i la de Cap de Creus -pel consell de Cadaqués-. De la darrera no n’hi ha ni rastre.

A l’arxiu parroquial es conserva el «Llibre de les ordinacions de la pesquera». Conté les lleis que des de l’Alta Edat Mitjana regien entre els pescadors. Eren d’un accentuat col·lectivisme; sembla que en els primers temps àdhuc els arreus eren col·lectius i el producte de la pesca es repartia entre les famílies de la vila. Amb les «penes del peix», una contribució amb els productes de la pesca i també pescant en dies de festa, es construí l’església parroquial i les ermites del terme. De la mateixa manera es pagaren les reconstruccions de les muralles i altres serveis públics. El port de Cadaqués apareix esmentat en un document de l’any 1030, una compra de l’abat Pere de Sant Pere de Rodes, als comtes Hug I d’Empúries i Gaufred del Rosselló, d’un alou de terres cultes i incultes, pastures, pesqueres i ports.

Segons els estudiosos dels noms de lloc «Cadaqués» deriva de «cap de quers» (cap de roques). Aquest nom tindria una certa relació amb la geologia de la costa del Cap de Creus. Segons una llegenda el topònim prové de «lloc abundant en càdec» (el «càdec» és el nom que rep en aquesta contrada l’arbust anomenat ginebre).

L’església de Santa Maria de Cadaqués s’alça en un punt enlairat des d’on es dominen les cases blanques de la vila. Aquesta església surt documentada en els segles XIII, XIV i XV. El temple actual és un gran edifici del segle XVI, amb afegitons del XVII i XVIII. És molt possible que l’anterior temple hagués estat força malmés després de l’incendi de l’any 1444. En la façana del campanar hi ha un interessant rellotge de sol amb la següent llegenda: «Jo sense sol, tu sense fe, no som res». A l’interior de l’església s’hi guarda el retaule barroc conservat més important de l’Alt Empordà (del s. XVIII). Ocupa l’altar major i està presidit per la imatge de la Mare de Déu i coronat per la de sant Tomàs, co-patró de la vila. Impressiona veure la gran quantitat de figures i relleus. El campanar de l’església havia servit antany de far pels pescadors. Consta que l’any 1681 el consell de la vila acordà destinar una part de la pesca de cada cala, per tal d’emblanquinar i fer més alt el campanar perquè pogués servir de senya.

Cadaqués fou lloc fortificat des dels seus origens. Les muralles encerclaven el nucli situat en el pujol rocós que es perllonga vers el mar per Sa punta d’es Baluard. És precisament en aquesta punta on resta l’únic vestigi d’una certa importància. Es tracta d’una torre semicilíndrica que s’alça sobre les roques que hi havia a tocar mar, actualment vorejades per la riba que comunica es Poal amb Port-dogué; són les cales que trobem a banda i banda d’es Baluard. A l’inici del carrer del Call (antic barri on devia haver-hi un reduït nucli de famílies jueves) hi ha un portal amb arc rebaixat que devia ser una antiga entrada al recinte murat. Actualment està cobert d’arrebossat i emblanquinat. Algunes de les cases que donen al Passeig marítim, davant del mar, foren construïdes a principis del s. XX per cadaquesencs enriquits a Amèrica. La majoria d’elles són d’estil modernista i es destaquen la casa Serinyana, de 1910, i les escoles, de 1915. També són importants els edificis vuitcentistes com la casa Rahola, obra de J. Roca i Bros, de 1860, situada a la plaça de les Herbes, i el Casino l’Amistat, que acull provisionalment les obres del futur Museu de Cadaqués.

A l’ermita de Sant Baldiri es veneren també els sants Abdó i Senén als quals, segons una vella tradició, havia estat en principi dedicat el temple. En un document sense data que fou publicat a la «Marca Hispanica» i copiat, segons l’autor, d’un vell pergamí del monestir de Santa Maria d’Arles es conta que en temps de Carlemany, un vaixell que traslladava les relíquies de Sant Abdó i sant Senén naufragà prop de Cadaqués; els nàufrags i les relíquies foren salvats gràcies a l’ajut dels cadaquesencs. Per recordar el fet es construí aquesta capella.

Sobre un petit pujol situat al nord de la badia s’alcen les restes del castell de Sant Jaume -o de les Creus-, fortificació del segle XIX i que, segons l’historiador Madoz, va ser destruïda pels anglesos i tornada a edificar pels francesos durant la guerra contra Napoleó.

El nucli de Portlligat, antic refugi de pescadors, posseeix la mansió de Salvador Dalí, ara convertida en museu. Està inspirada en la més bella arquitectura popular de la contrada i ornamentada amb curiosos motius característics de l’obra del genial pintor. També hi ha algun hotel i forces cases residencials. Prop de Portlligat hi ha el cementiri mariner. Un dels més bonics de la Costa Brava. Conté monuments funeraris d’una gran bellesa de l’època modernista -obres de l’escultor Llimona- i noucentista.

Cadaqués celebra moltes festivitats al llarg de l’any. El primer dia de l’any se celebra la Festa del Sol-ixent al Cap de Creus, amb sardanes. Per Sant Sebastià es fa cada any la pujada a l’ermita d’aquest sant situada a la muntanya del Pení. El mes d’abril, després de les festes de Carnaval, se celebra la Setmana Cultural, amb trobades de cuina, sardanes, conferències, exposicions i premis literaris. El 16 de Juliol es fa la processó de la Mare de Déu del Carme, patrona dels pescadors. El mes d’Agost se celebra el Festival de Cadaqués. El mes de Setembre es realitza la Festa Major d’estiu, amb molts actes, com cantades d’havaneres, sardanes, regates de vela, concursos de dibuix... El dia 11 de setembre es fa la popular cursa de dolls (gerra de terrissa, generalment envernissada de color verd, amb broc i dues o tres nanses, que serveix per guardar oli i olives... Típic de Cadaqués), trobada de barques de Vela Llatina, Torneig d’escacs... El dia 18 de Desembre se celebra la Festa Major d’Hivern, dedicada a Santa Esperança, amb molts actes.

Cadaqués és la perla de Costa Brava, molt diferent a la resta de les poblacions d’aquesta costa. Mantenir el seu caràcter peculiar i diferent és la tasca més difícil i alhora més important que han de dur a terme els actuals veïns de la vila. Cadaqués sempre i per sempre.


Fotos de Cadaqués

Cadaqués, Alt E...
Cadaqués, Alt E...
Cadaqués, Alt E...
Cadaqués, Alt E...
Cadaqués, Alt E...
Cadaqués, Alt E...
Cadaqués, Alt E...
Cadaqués, Alt E...
Cadaqués, Alt E...
Cadaqués, Alt E...
Cadaqués, Alt E...
Cadaqués, Alt E...
Cadaqués, Alt E...
Cadaqués, Alt E...
Cadaqués, Alt E...
Cadaqués, Alt E...
Cadaqués, Alt E...
Cadaqués, Alt E...
Cadaqués, Alt E...
Cadaqués, Alt E...
Cadaqués, Alt E...
Cadaqués, Alt E...
Cadaqués, Alt E...
Cadaqués, Alt E...
Cadaqués, Alt E...
Cadaqués, Alt E...
Cadaqués, Alt E...
Cadaqués, Alt E...
Cadaqués, Alt E...
Cadaqués, Alt E...
Cadaqués, Alt E...
Cadaqués, Alt E...
Cadaqués, Alt E...
Cadaqués, Alt E...
Cadaqués, Alt E...
Cadaqués, Alt E...
Cadaqués, Alt E...
Cadaqués, Alt E...
Cadaqués, Alt E...
Cadaqués, Alt E...
Cadaqués, Alt E...