Lluny i apartat, amagat, petit i arrodit, desconegut i antic... El poble de Cantallops va veient passar el temps. Encara s’alça, elegant, el vell campanar de l’església, torre de les hores ara i antany torre de defensa, vigilant els enemics...Cantallops feréstec i emboscat, terreny esquerp, vessanes pobres, rierols i fonts... Cor de l’Albera. A l’hivern t’assolelles i a l’estiu et cremes, la tramuntana t’aireja fen fugir les humitats i bramuladores tempestes tardorals esquerden la teva pell regant els suros i donant nova vida a les fonts.

Tot segueix com abans, poques coses han canviat, es manté l’esperit d’aquells pobles de sempre: La gent viu del camp, d’alguna granja, dels hortets, dels boscos espesos que hi ha per aquesta part de l’Albera, d’algún restaurant obert fa uns anys... La gent es coneix i s’atura a xerrar pels carrers, els homes es reuneixen al cafè després de la feina per jugar a cartes, van a la cacera del senglar quan és la temporada, sobretot per les muntanyes de Requesens i entre la feina, les estones de lleure i la cacera deixen passar el temps sense buscar-se gaires embolics i poques cabòries... Una vida així és la que acaben envejant molts veïns de la ciutat, que sempre amb preses i mals de cap no acaben arribant enlloc si no és a la consulta d’un metge.

El silenci ho domina tot, només els ocells el trenquen o el cant dels galls dins els patis... En fer-se fosc, però, ja no es senten com abans els udols dels llops. Aquest animal ja fa més d’un segle que ha desaparegut d’aquestes contrades però havia estat tan abundant que arribà a donar nom al poble «Cantallops». El llop es va extingir degut a l’acció de l’home. Els últims llops es van caçar i matar a mitjans del s. XIX degut al mal que havien causat sempre al bestiar dels pagesos. Encara es recorda, en la memòria dels més grans, que quan algún pagès matava un llop, una guineu o un gorja blanc, es quedava les pells d’aquests animals i les passava a ensenyar pels masos de la rodalia i per les cases del poble tot fent-ne una capta, recollint diners i altres obsequis. També les presentava a les autoritats civils del poble amb la finalitat d’aconseguir una recompensa. Finalment les pells eren exposades a la façana de l’ajuntament o a la plaça major. Si algun llop era capturat viu es portava engabiat fins a la plaça del poble i allí tothom li ventava cops de pal o li tirava pedres fins que la bèstia moria... Així poc a poc els llops es vàren anar exterminant i només n’ha quedat el record de la seva existència gràcies a la toponímia (noms de lloc).

El poble de Cantallops es troba en plena serra de l’Albera, en un petit replà dels vessants sud-occidentals del puig Neulós, a la capcelera de la riera de Torrelles. El nucli urbà forma un conjunt de cases a la vora de les ruïnes del castell medieval i l’església, a la dreta de la riera de Torrelles.

Gràcies a les espeses boscúries de suros que cobreixen les muntanyes Cantallops va viure una època de properitat a finals del s. XIX amb la manufactura del suro. El poble va arribar a tenir 780 h. l’any 1860, 731 h. l’any 1900, que queden molt lluny dels 461 h. que tenia l’any 1950 després de passar la crisis del suro i la Guerra Civil, i actualment (any 2001) arribava als 257 h.

Forces habitants viuen de la terra i de l’explotació dels boscos (llenya, suro, cacera,...), una part treballa en els restaurants --gaudeix de certa fama l’anomenat restaurant Can Pau, a pocs metres d’arribar al poble. Fins aquí arriben molts francesos els diumenges desitjosos d’un bon àpat i després poden ballar en la sala de ball que han muntat els propietaris del restaurant, que coneixen molt bé el caràcter dels «bons vivants» francesos que generalment només busquen un bon dinar i gresca... Alguns veïns del poble es desplacen a treballar a La Jonquera o a Figueres. Encara queden, com a testimoni d’altres temps en que abundaven, algún olivar i vinyes ben treballades. 

En el diploma otorgat per Carles el Calb l’any 844 a Adulf, primer abat del monestir de Sant Martí de les Escaules s’esmenta el lloc de «Leocarcari in monte Albario al pagus de Peralada», com a possessió de l’esmentat cenobi. Sembla molt possible identificar aquest lloc amb l’actual Cantallops. És interessant, d’altra banda, la presència del nom de l’Albera ja a la primera meitat del segle IX. En un precepte de Lotari de l’any 982, a favor de Sant Pere de Rodes, trobem «Cantalupus» entre els dominis d’aquest monestir. Amb els noms de «Cantalupus», Cantalops, Cantalupis apareix escrit aquest nom de lloc durant els segles XII, XIII i XIV.

Segons els estudiosos del topònim creuen que el radical «cant» és pre-llatí i que té el significat de pedre, roca. El nom de «Cantallops» voldria significar doncs «roca dels llops».

Dins el terme de Cantallops hi ha dos sepucres megalítics, situats prop del mas Baleta. El dolmen del mas Baleta I té quatre lloses clavades i dues que formen la coberta. L’anomenat dolmen del mas Baleta II, és una cista de petites dimensions, de tres lloses i una coberta, molt destruïda. L’excavació proporcionà ossos i fragments de ceràmica a mà.

L’església de Sant Esteve de Cantallops presenta alguns vestigis d’època romànica (s. X-XI). Surt documentada els anys 1279 i 1280 amb el nom d’ecclesia de Cantalupis. Actualment és un temple de dues naus amb capçalera carrada que ha sofert nombroses restauracions. La façana principal presenta un parament de pedres de granit col·locades sense cura. El granit és la pedra més abundant per la contrada. Hi ha una finestra en el centre del mur que ha estat molt modificada. Al mur meridional hi ha la portalada de dos arcs, un de punt rodó i l’altre apuntat, davant d’una petita placeta que antigament devia ser el cementiri. També es veuen dues finestres d’arcs de mig punt molt transformades de com devien ser antigament. Al costat nord hi ha capelles laterals, afegides durant el s. XVIII. Destaca al costat de la porta de l’església un làpida gòtica datada de l’any 1320. També es conserva l’escala exterior per accedir al campanar. El campanar, a tocar el frontis, era una de les torres del Castell de Cantallops. És de planta rectangular. Les pedres del parament són sense treballar; a les cantonades hi ha carreus ben escairats. Pels costats del campanar i destacant damunt les actuals cases de la vila s’observen fragments de les antigues muralles medievals (filades de pedres col·locades amb poca cura i alguna espitllera). Aquestes muralles foren destruïdes durant el s. XVIII i el XIX per construir les actuals cases, moltes d’elles adossades a la mateixa muralla.

A la plaça de l’església hi ha restes d’un portal de muralla. El llenç de ponent s’unia amb la torre que serveix de campanar. Pels carrers del nucli antic s’endevinen encara dos portals més, molt modificats de com devien ser antigament. Les restes que queden de les muralles de Cantallops podrien ser dels s. XIII o XIV.

Al segle XII un personatge anomenat Bernad de Cantallops fou posat com a ostatge, «entre altres valedors, a disposició del Comte Gausfred III del Rosselló, en garantia de l’ajuda que li prestava «sim de Rechesen tibi usque habeas eum in sana pace, sives engan». En temps del reu Alfons el Liberal, segurament en 1288, el castell de Cantallops fou destruït pels invasors francesos com d’altres fortaleses de l’Empordà segons consta a la Gesta Comitum Barcinonencium.

La majoria de les cases de Cantallops foren construïdes o reconstruïdes durant els s. XVIII i XIX (moltes cases duen dates de principis del s. XIX), això indica que la població gaudí en aquella època d’una certa bonança econòmica. D’aquell temps han quedat grans cases de pedra, amb portes i finestres amb carreus ben tallats. 

El monestir de canongeses agustinianes de Sant Bartomeu de Bell-lloc es trobava a uns 4 kms. de Cantallops, aigües avall de la riera de Torrelles i a la seva vora dreta, on avui hi ha el mas de Bell-lloc. D’aquest convent se’n tenen notícies l’any 1207. El 1222 una part de la comunitat anà a residir a Peralada. El 1391 Felip de Rocabertí cedí l’edifici i els terrenys de l’antic castell de Peralada a les monges, que s’hi acabaren de traslladar. En aquesta data abandonaren definitivament Bell-lloc. La comunitat estigué a Peralada fins a la seva, molt recent extinció.

Als censos dels anys 1279 i 1280 la priorissa de Polcroloco figura entre les esglésies i monestirs que pagaven la dècima imposada per Roma per a contribuir a la financiació de les Croades.

Queden vestigis del monestir a tramuntana i a uns 50 metre de l’actual mas de Bell-lloc. Queden alguns murs que podrien pertànyer a una església romànica. Una excavació de les restes ajudaria sens dubte a aclarir els dubtes que actualment plantegen les restes conservades.

El mas de Bell-lloc fou molt reformat a principis de segle amb notables elements modernistes. Bell-lloc és un topònim d’origen llatí. S’han trobat restes d’àmfora i terrissa comuna romana escampades per les terres del mas. Això demostra la possible existència d’un poblament d’origen romà.


Fotos de Cantallops

Cantallops, Alt...
Cantallops, Alt...
Cantallops, Alt...
Cantallops, Alt...
Cantallops, Alt...