Capmany, Alt Empordà

Una part important de la història de Capmany es troba en el porxo de l´entrada del Museu arqueològic de Barcelona. Allí va anar a parar el dolmen de la Vinya Munera (2200-1800 a.C.) de Capmany, a principis del segle XX. Fou traslladat a Barcelona per Lluís Marià Vidal, geòleg, enginyer de mines i home aficionat a l´arqueologia. Era el marit de la propietària de la finca on es trobava el megàlit, fet que va aprofitar per a retirar el monument i plantar-lo en el jardí d´una casa de la seva propietat a Barcelona. L´any 1922 el deixà en testament al Museu Arqueològic.

És lamentable que, fins els nostres dies, ni Capmany ni les institucions competents de la comarca hagin fet res per recuperar una peça que es pot considerar del patrimoni de tots, i que hauria d´estar emplaçada en el seu lloc original. Un dolmen fora del lloc on el construïren perd tota la gràcia i interès.

Per sort, queden encara repartits pel terme altres monuments megalítics importants. Aquestes construccions indiquen la existència de població sedentària a la zona des de l´inici del neolític mitjà. Trobem dos sepulcres de corredor, que es caracteritzen per ser construïts de granit, la pedra més abundant per la contrada, i formats per una càmara funèraria, feta a partir de lloses verticals i una gran coberta. L´entrada era marcada amb dues lloses i els corredors eren més baixos, malgrat que la major part de les vegades han desaparescut. Els dos sepulcres de corredor de Capmany són: el de Quer Afumat, que fou descobert l´any 1894 i que pertany al neolític mitjà final ( 3000-2500 a.C. ), i un segon sepulcre descobert després de l´incendi forestal de l´any 1986, i que és anomenat el de Murgules. De menhirs trobem el de Quer Afumat, del tipus antropomòrfic, situat prop del sepulcre del mateix nom. Hi havia també el menhir de la Vinya Munera, que fou 

traslladat a Barcelona juntament amb el dolmen. Aquestes pedres, col.locades verticalment, servien com a fites per delimitar territoris o indicaven la proximitat d´una necròpolis o lloc d´enterrament. Un dels exemples d´art megalític més importants de l´Empordà és la Pedra dels Sacrificis. Està formada per un bloc de granit oscil.lant. Des de la seva part alta, on hi ha un bassi natural, baixen els reguerons esculpits a la roca. Entremig d´aquests es veu una col.lecció d´inscultures ( o sigui, gravats a la pedra d´estil esquemàtico- abstracte: signes antropomorfs, cercles, angles, cruciformes, serpentiformes i trenta -quatre cassoletes ). Fou estudiada per primera vegada per Lluís Marià Vidal, l´any 1914, i, a partir d´aleshores, se n´han fet treballs, però no ha estat mai excavada. 

A l´entrada del poble, en una plaça anomenada Plaça dels Dolmens, hi foren col.locats dos dolmens del conjunt megalític dels Estanys.

Capmany és un poble de la serra de l'Albera, unes muntanyes que es veuen, se senten , s´estimen... El terreny és granític, força accidentat, amb pendents suaus, feixes, rieres i petites valls, sovint assecat per l´enfollida tramuntana, rebent forces banys de sol i la pluja justa, convertint-lo en prodigiós per als fruïts de Dionís... Des de temps immemorial, les vinyes han estat la principal font de riquesa del terme. Ens trobem a la Toscana empordanesa, i el vi que es fa a Capmany és apreciat arreu del país.
No totes les terres són cobertes de vinyes. En els llocs més abruptes, extenses boscúries de suredes afavoreixen la sortida de bolents durant la tardor ( ceps, ginestroles, rovells d´ou...), i s´hi amaguen els senglars, perseguits pels caçadors quan n´és el temps. Queda encara algun olivar ben treballat i reduïts sectors d´horta prop de les riberes. L´arribada a Capmany, i més si és la primera vegada, ens serà sempre difícil d´oblidar ... El paisatge és bucòlic, romàntic i atraient... El poble forma un conjunt harmoniós de cases a l´entorn del campanar de l´església i de les antigues torres de la muralla. Prop de les cases hi ha petits hortets, i s´endevinen jardins i flors arreu. Les vinyes, ufanoses, amb els ceps ben arrenglerats i algun pagès mimant-los ens alegra la vista i sentim la tranquil.litat i serenor d´aquest poble i dels que l´habiten 

Tot això ens semblarà millor cap a finals de setembre, quan comencen les veremes. És la millor època de l´any per visitar Capmany: hi ha activitat per les vinyes i els cellers, i l´olor del vi s´enflaire arreu.

El poble està emplaçat al costat del Merdançà, que és tributari del riu Llobregat. És una riera que només porta aigua quan plou molt, i alguna vegada s´ha desbordat, com va passar el novembre de l´any 1989. La primera casa del carrer del Pont, al costat de l´antic pont datat de l´any 1762 hi ha una inscripció que assenyala el lloc fins on va arribar l´aigua el dia 18 de novembre de 1989. Fou un aiguat que ni els més vells del poble recordaven... Feia dos anys que els incendis havien cremat molts boscos de l´Albera. El terreny desprotegit de vegetació s´erosionà de tal manera amb el fort aiguat que l´aigua va baixar amb força per les torrenteres, provocant unes crescudes que no s´havien vist mai.

Capmany va viure el seu moment de més esplendor a mitjans del segle XIX. Fou una bona època pels sectors de la vinya i el suro. El poble arribà als 1032 habitants l´any 1877. Tot aquest creixement s´estroncà amb la fil.loxera que matà les vinyes i, fins que no es plantaren de nou cap a finals del segle XIX, el poble no es recuperà. L´any 1900 tenina 813 habitants, degut a que moltes famílies havien emigrat del poble. Després, amb la Guerra Civil i la crisis del suro, la població no ha deixat d´anar minvant fins als 404 habitants de l´any 1991. Ara en té 397 ( any 2001 ), després de superar-se el tancament de les oficines duaneres de la Jonquera, on hi treballaven alguns capmanyencs. Tot i això, els habitants que queden viuen encara de les vinyes i l´elaboració 

de vi, dels restaurants que hi ha, o es desplacen a la Jonquera o a Figueres. Sembla que les coses no vagin malament pels que s´han quedat al poble... Proliferen boniques i confortables cases antigues restaurades amb sensibilitat. Cal destacar el bon gust de les mestresses de casa en tenir cura dels jardins i les flors que hi ha als peus de les cases o als balcons. El poble es presenta net, amb els carrers ben pavimentats, papereres, bancs per reposar, llocs d´esbarjo per als més petits i la gent gran, i bonics passetjos que ens conviden a perdre el temps no pas absurdament, sinó per relaxar-se. Us convido que busqueu el deliciós passeig dels Rosers, que transcorre paral.lel al Merdançà, al costat del poble. Feu-ho quan els rosers estan florits, segur que us agradarà.

L´any 1138, en el document de concòrdia entre Ponç Hug d´Empúries i Ramon Berenguer IV, s´esmenta un personatge anomenat Bernardo de Capmon que, es fa constar havia resultat damnificat per les accions del comte emporità. En un text de l´any 1246, el lloc s´esmenta amb el nom de Campo Magno, mentre que, el 1278, és anomenat Capmany. A les Rationes Decimarum dels anys 1279 i 1280, es relaciona l´ecclesia de Capite Magno. 

Segons Pella i Forgas, l´any 1288 els francesos s´apoderaren de Capmany i d´altres fortaleses i llocs de l´Empordà, en l´invasió francesa d´aquestes terres, en temps d´Alfons el Liberal, apareix confirmada a la Gesta Comitum Barcinonensium. El 1362 hi ha notícia de l´església de Sancte Agate de Capite Magno. A la primera meitat del segle XVI, la “baronia de Capmany” pertanyia a la família Satorra. Amb el casament de la pubilla Rafaela de Satorra ( que morí l´any 1548 )amb Marc de Vilanova, senyor d´Esparraguera, la baronia passà als Vilanova. El nom del poble és d´origen llatí i significa “camp gran”. 

L´església de Santa Àgata de Capmany és fortificada, i es troba a l´angle nord-oest del recinte murat. Hom suposa que havia estat la capella del castell. És un temple romànic d´una sola nau amb absis semicircular dels segles XII o XIII. La façana principal, o frontis, no presenta cap porta, només una finestra de doble esqueixada i arcs de punt rodó. La portada es troba al mur de migdia, on hi ha la plaça i s´hi accedeix per mitjà d´una escala. Aqueste portalada és de tres arcs en degradació. els batents de la porta de fusta són decorats amb ferros forjats, en forma d´espiral, de tradició romànica. El campanar presenta la forma d´una torre de castell, modificat diverses vegades. La restauració de l´any 1982 donà a aquest campanar la forma actual suposant que, antigament, presentava una teulada de doble vessant, d´eix transversal. Aquesta construcció el converteix en el campanar mér rar i curiós de la comarca 

conserven alguns matacans i espitlleres ( elements defensius que utilitzaven els soldats medievals per vigilar i atacar l´enemic). Aquestes torres i muralles eren refetes contínuament, per això és difícil de datar-les. Es suposa que són dels segles XIV o XV.

Durant els segles XVIII i XIX, Capmany va crèixer fora de les muralles, amb el naixement de nous carrers. Les cases més antigues, situades dins del casc històric, es reformaren i, en alguns casos, trencaren les muralles per fer noves obertures i eixides. A la Plaça de l´Església s´hi accedeix a través d´un portal que degué ser engrandit l´any 1862, segons una pedra que duu aquesta data. Al costat de la porta d´entrada a l´església, hi ha un gran casal dels segle XVII (datat de l´any 1625 ) que, possiblement, fou el casal de la baronia de Capmany. Actualment serveix d´Ajuntament, museu municipal, biblioteca i sala d´exposicions. El barri o eixample més important que va crèixer extramurs s´estén vers e nord del nucli medieval. Prop de la sortida de la muralla hi ha la plaça major i el carrer major, que acaba just on hi ha la capella de Sant Sebastià (segles XVII-XVIII), antic lloc on es reunia el consell municipal.Les llindes de les cases de la plaça i carrer Major presenten algunes dates del segle XVIII, amb interessants portes i finestres amb carreus ben tallats. Pel mig del carrer hi ha el Centre Cívic, on s´hi celebren molts actes culturals al llarg de l´any. També hi ha la llar del jubilat, poc utilitzada, car els avis prefereixen remenar per les vinyes i els horts si fa bon temps, o prendre el sol i xerrar en els bancs de la plaça.

La fortificació alçada sobre la nau és molt posterior a l´obra romànica. Hi ha segeteres fetes amb rajols, i una torre absidal conserva vestigis d´un matacà. La volta de la nau és lleugerament apuntada i seguida. La mateixa forma presenta l´arc triomfal. Es destaca que tota la construcció és feta amb carreus de granit ben tallats i col.locats formant filades seguides.

De les muralles que encerclaven el nucli antic del poble (format per l´església, la sagrera, el castell i les cases dels pagesos) en resten dempeus notables vestigis.Es poden veure força ben conservades algunes torres i alguns trams de llenços que les unien.Es 

L´any 1956 Capmany comptava amb quatre empreses dedicades al comerç i a l´elaboració de vi: la de Josep Oliveda i la de Joan Collgrós, dedicades a la fabricació de vins escumosos, i les de Dalmau Trias i Francesc Santamaria, dedicades a l´elaboració de vi. El 1961, la quantitat d´empreses augmentà a set, afegint-s´hi Joan Pairó, Joan Pagès i Jaume Cullell. Actualment, a part de la Cooperativa El Parral, existeixen sis cellers de vi: --Celler Santamaria (existent ja el segle XVII ). Produeix el vi “Gran recosind” que ja aconseguí un diploma l´any 1877 concedit pel rei Alfons XII. Els actuals propietaris han habilitat un petit museu amb estris emprats per al conreu i elaboració del vi. D´aquesta casa en fou fill Gregori Artisà ( 1839-1921 ), qui aconseguí L´esmentat diploma, fou mestre, escriptor de diversos llibres i encarregat del Govern Cívil de Girona per la vigilància i reconeixement de la fil.loxera. El celler Oliveda, S.A., el celler Pagès, el celler Trias, el celler J.Pairó i darrerament el celler dels germans Oliver Conti. Tots ells produeixen vins rosats, negres o blancs de bona qualitat i preus assequibles.

Pel municipi trobem nombroses masies escampades i alguns veïnats. Mig quilòmetre a migdia de la vila de Capmany, aigües avall del Merdançà, hi ha el veïnat de la Vall, format per masies dels segles XVIII i XIX. A l´extrem occidental del territori municipal hi ha el lloc de Bosquerós. El terreny és cobert per suredes i degut a això consta que l´any 1842 hi havia en aquest lloc tres cases dedicades a la fabricació de taps. 

El vilar de Buscarioles ja és esmentat l´any 844 com a possessió del monestir de Sant Pere d´Albanyà. A Bosquerós hi ha una plaça anomenaza “Plaza Real” en record a l´estada que hi féu un rei, no se sap quin.

Al costat de la N-II, en direcció a França, i dins el terme de Capmany hi ha l´Hotel dels Banys de la Mercè. Es troba emplaçat al costat del riu Llobregat d´Empordà i prop de la Font Pudosa de Nostra Senyora de la Mercè, que durant el segle XIX brollava l´aigua a una temperatura de 24ºC. Aquest fet va impulsar que l´any 1861 el Comte de Darnius, Joan de Fivaller, fundés un balneari per aprofitar les qualitats 

curatives de les aigües sulfuroses. Durant la segona meitat del segle XIX i fins a la Guerra Civil ( 1936-1939 ) fou un dels balnearis més importants de la província, força concorregut per la burgesia d´aquella època.

Llàstima que l´any 1916, Capmany va perdre el suro monumental anomenat “Suro del Consell” o “l´Avi”, de dos metres de diàmetre. Es trobava en una finca de l´escriptor i excursionista jonquerenc Carles Bosch de la Trinxeria i tenia més de 300 anys. Fou venut amb l´objectiu de carbonar-lo, però l´enginyer Lluís Marià Vidal en comprà la pela i part de la soca i la cedí a la Junta de Ciències Naturals de Barcelona. Durant un temps es pogué veure en el Parc de Ciutadella de Barcelona. Segons el folklorista Joan Amades, sota les branques d´aquest suro es reunien els batlles de 50 pobles de la comarca per tal de prendre mesures per atacar els francesos durant la Guerra de la Independència, quan aquests tenien els pobles ocupats.
Amb pedres d´ulls de serp de l´antiga Roca Mala de Ca l´Artisà es feren els graons de la Cripta del temple de la Sagrada Família de Barcelona. Ho explica el veí de Capmany Jaume Collell, actual propietàri d´aquesta finca.

Capmany celebra la Festa Major per santa Àgata, el 5 de febrer, amb sardanes,balls i concursos, i altres festes al llarg de l´any. Una de les que es viuen amb més intensitat és la de Carnestoltes i el Ranxo ( mena d´àpat comunal en el qual participa tot el poble i es conviden els foresters).

Segons una rondalla explicada per Pere Vayreda de Lladó, l´any 1935, el castell de Capmany va donar nom al poble del seu domini. El senyor de Capmany va reunir 

uns grans tresors mal adquirits i en càstig d´aquest pecat no va poder entrar al cel. El tresor està encantat en una cambra molt profunda del castell, que encara subsisteix moltes canes sota terra. Només s´hi pot arribar al punt de la mitjanit de Sant Joan, just a l´espai de temps en què cauen les dotze. L´ànima del senyor està al peu del tresor, clamant i dolent-se que ningú que sigui bon cristià no vagi a apoderar-se del tresor i de la meitat en faci caritat als pobres. Quan això passi, l´ànima del castellà haurà purgat el seu pecat i podrà entrar al cel. L´atrevit que intenti l´empresa d´apoderar-se del tresor i no sigui prou llest per a dur-la a terme en el temps que hem indicat, es veurà obligat a fer companyia a l´ànima en pena del senyor del castell, que diuen que ja té més de cent companys, ja que tants són els que han provat d ´heure el tresor i no ho han assolit.