Els darniuencs, tips d’insistir al rei, ja no pengen lloques... Fa temps que demanaren que Darnius rebés el títol de vila però no es va aconseguir. El batlle va publicar un ban escampat per tot el poble i masos del terme demanant que es portessin totes les lloques a la Plaça Major on seríen penjades. Es diu que el ban es complí escrupolosament i durant molt de temps a Darnius no hi hagueren lloques i així s’estalviaven de sentir el seu «lloc, lloc, lloc...», insultant per Darnius que no aconseguí ser vila i ha estat lloc fins als nostres dies. D’aquí ve la fama de que els pobles veïns anomenin als darniuencs «penjalloques».

Darnius era un poble com els altres fins a mitjans del s. XIX. Vivia de la terra, el bestiar i l’explotació del bosc. Aquest bosc, d’alzines sureres, proporcionà riquesa i prosperitat amb la creació de fabriques de taps de suro per les botelles de vi. Darnius es convertí en un poble industrial i augmentà d’habitants.

A principis del s. XX Darnius tenia uns 1.200 habitants (l’any 1718 en tenia 363, 1.238 l´any 1860 i 1.106 el 1950). Una bona part de la població vivia de l’indústria surera. Vuit o deu fàbriques de taps funcionaven a ple rendiment. Llevar, bullir, llescar, canar, fer els taps a mà o a màquina, triar-los, rentar-los, comptar-los, ensacar-los i enviar-los mobilitzava gran quantitat d’homes i dones. També hi havia una trentena de masos que conreaven infinitat de camps, olivars, horts i vinyes. Les mines de sabonet donaven feina també a una colla d’homes. I tots plegats donaven vida a un carreter, molts traginers, dos ferrers, un espardenyer, dos sabaters, un rellotger i unes quantes tavernes i botigues de queviures i conserves.

Darnius era considerat un poble ric, junt amb el seu veí Agullana, entre els altres pobles de les rodalies que sense boscos de suros, continuaven visquent únicament de l’agricultura. Amb la crisis surera que obligà a tancar totes les fàbriques, la poca productivitat de les terres de secà i darrerament el tancament de les mines de savonet motivà des de mitjans del s. XX una forta emigració que ha deixat el poble amb 525 habitants (any 2001).

La construcció de l’embassament de Boadella (dins els termes municipals de Darnius, Sant Llorenç de la Muga i Maçanet de Cabrenys) havia de suposar un boom turístic a la zona fet que s’ha produït però no de la forma espectacular que s’esperava (venen turistes però pocs i moltes urbanitzacions projectades prop del pantà encara tenen parcel.les sense construir). 

Entre una cosa i altre Darnius actualment és un poble com un altre, de gent treballadora (construcció, serveis, algun pagès i molts que treballen a Figueres o a pobles veïns) i d’anar fent. Destaquen, però, algunes famílies benestants, que viuen de renda i que són els descendents d’antics propietaris de boscos de suros i de les fàbriques que tanta riquesa donaren al poble. Tot i això algunes famílies importants, com per exemple els Barris o els Daunis, marxaren ja fa temps del poble.

D’aquell antic esplendor i sobretot del pas d’alguns estrangers enamorats de la contrada en resten grans casals de pedra restaurats al detall, dignes d’admirar. Tot Darnius és un poble senyorial, amb cases restaurades, carrers nets i ben esfaltats, flors arreu, bancs, papereres i una plaça ben cuidada. Té dues botigues, petits restaurants, una fleca, una sucursal de «la Caixa», un taller mecànic, una perruqueria i una carnisseria de certa fama doncs hi venen a comprar gent d’altres pobles de la comarca i fins i tot de la Catalunya Nord.

L’extens terme municipal (34,79 km2) presenta una naturalesa prodigiosa. El terreny força accidentat està cobert de bosc d’alzines sureres i pins. Les terres de conreu de secà (oliveres, celerals i alguna vinya), prats, la riera Arnera, el riu Ricardell i el gran llac artificial de l’embassament ocupen la resta de les terres. El poble és emplaçat a la dreta del riu Ricardell, a ponent de la plana empordanesa i als peus de les primeres muntanyes de les Alberes per un costat i de les Salines per un altre. El Llobregat discorre a l’extrem de llevant del terme, mentre a migdia en forma part de la vall baixa del riu Arnera en la seva confluència amb la Muga. En aquest lloc s’hi construí durant els anys 60 del s. XX l’embassament de Boadella, inundant l’antiga central de la Farga i forces masos de l´anomenat veïnat de l´Arnera (mas Costa, Mas Lluís, l´Oliveda...). 

Les terres de Darnius ja foren habitades en temps prehistòrics, doncs hi trobaren aigua i caça en abundància. Aquells primers darniuencs alçaren el dolmen del mas Puig de Caneres que encara es manté dret desafiant el pas del temps. El trobarem seguint la carretera de Darnius a Maçanet de Cabrenys fins que veiem l’indicador a l’ermita de Sant Esteve de Llop. Cal prendre en aquest moment la pista que en sentit contrari comença a la dreta de la carretera i seguir-la uns 2 km. És un sepulcre de corredor, de cambra subcircular feta de lloses de granit i passadís fet de murs de paret seca (3.500-3.200 a. C.).

Joan Coromines considera pre-romà el topònim Darnius, i possiblement derivat del nom de persona germànic «Darnic». L’arrel «darn-» en germànic significa originàriament secret, «amagat». Segons l’historiador Marca, Darnius i Agullana eren els extrems del districte romà d’Empúries. S’han trobat a Darnius monedes i ceràmica d’època romana.

Després de l’invasió sarraïna les terres de Darnius foren repoblades per pagesos orientats pels monjos del monestir de Sant Pere d’Albanyà. Es fundaren Albaniano (884) Maçanetus (878) i Darnícibus (886). Alguns monjos bendictins fundaren el monestir de Caneres, datat del s. IX i situat al terme de Darnius. Els templers construïren l’ermita de Sant Esteve del Llop i el santuari de Sant Onofre, que els francesos enruraren l’any 1795.

Pel que fa al castell de Mont-roig, hi ha versions que situen el seu origen en el període dels cavallers (hospitalaris de Sant Joan). Dades posteriors, indiquen que pertanyia al senyor del mateix nom, feu de Darnius.

L’any 983, en el lloc de Darnicibus, del comtat de Besalú, fou jurat del testament sacramental de Guido a instàncies d’Eldesind, bisbe d’Elna i abat de Sant Pere de Rodes. El 1279 i 1280 s’esmenta la ecclesia de Darnicibus.

El mes de setembre de l’any 1285 el rei Pere el Gran, amb la seva host, romangué uns dies a Darnius, des d’on vigilà el camí del coll de Panissars per on havien de passar els francesos. Segons Botet i Sisó a darrers del segle XIII la baronia de Darnius pertanyia a la famíla de Sexach. Per casament de Blanca, filla d’Hug de Sexach amb Dalmau de Rocabertí, passà la baronia a llur fill, Ponç de Rocabertí. A la meitat del segle XVI, Isabel, baronessa de Darnius, casà a Guillem Ramon de Rocabertí, senyor de Sant Llorenç de la Muga i, en morir tots dos sense fills, ambdues baronies passaren als vescomtes de Rocabertí. L’any 1698 Darnius era cap d’una batllia que comprenia també els llocs d’Agullana, la Jonquera, Canadal, Cantallops i la Vajol.

Durant el s. XVIII Darnius visqué un augment de població degut en part a la destrucció de la Factoria Reial i Fundició de Sant Sebastià (Sant Llorenç de la Muga) durant les invasions dels exèrcits francesos. També hi hagueren batalles contra els francesos a la muntanya de Mont-Roig. El s. XIX portà el creixement urbà de la població (amb la construcció de nous carrers) i l’expansió de la fabricació de taps de suro. Malauradament episodis com les guerres carlistes i les incursions dels trabucaires tacaren de sang la història d’aquells anys.

Durant la retirada dels carlistes cap a França els liberals els empaitaven i els mataven arreu, també entre els boscos de Darnius. Una nit, un jove soldat carlista malferit i morimund implorava ajut i el perdó diví, però ningú l’assistí. L’endemà, uns veïns de Darnius trobaren el cos sense vida amb els ulls mirant una creu que el jove havia esgarrapat amb angoixa en la sorra humida. Tot i haver passat més de 100 anys sempre hi ha mans amigues que ressegueixen la creu, recordant la mort del carlí, «la Creu del Carlí», que es troba als peus de la carretera que va a l’embassament, després de passar els horts del cementiri. Una altra trista història, que no s’oblidarà per segles que passin, és el segrest i assassinat del jove Massot de Darnius (l’any 1845) a mans dels trabucaires.

Durant el s. XIX es robaren els importants volums de la biblioteca de can Puig de Caneres i la reina Isabel II visità el poble fent estada a can Massot. La Societat de Socors Mutus la Concòrdia fou fundada l’any 1846 i a finals del segle es construí un interessant edifici modernista a la plaça major per a seu d’aquesta associació. L’any 1895 es cel.lebrà la Festa de la llum per inaugurar l’instal.lació d’electricitat a Darnius i Agullana, gràcies a la turbina instal.lada a la central de la Farga (avui sota les aigües de l’embassament). L’any 1878 era enterrat en el cementiri del poble el famós curandero Moreu (Josep Llosa Forch). Durant molts anys veïns de la comarca i de més lluny anaven a Darnius per ser curats per en Moreu (especialista en guarir fractures d’ossos).

Durant el s. XX Darnius ha perdut habitants i s’ha convertit en un poble amb moltes cases de segona residència. Va veure néixer el novel.lista Josep Maria Gironella i el pare de l’actual president de la Generalitat Sr. Jordi Pujol, famílies que marxaren del poble com moltes altres.

L’església parroquial de Santa Maria de Darnius és romànica d’una nau amb absis semicircular, dels s. XII o XIII. Al mur lateral sud de la nau hi ha la portalada de dos arcs de mig punt en degradació, llinda i timpà. El timpà té decoració en baix-relleu representant el sol i dues estrelles de vuit puntes, una a cada banda. Sobre la façana occidental s’hi observen les pilastres del campanar de cadireta romànic. Fou substituït al s. XVII o al XVIII per la torre que s’alça sobre l’extrem nord de la façana, que té arcades de mig punt i coberta apiramidada. L’aparell és de grans carreus de granit ben escairats. L’església de Darnius va ser fortificada al segle XVI o al XVII. A la banda de migdia, sobre la porta, hi ha un matacà. També hi ha espitlleres.

Al voltant de l’església hi havia el petit recinte fortificat (no es conserven les muralles) al costat del cementiri -actualment Plaça Major-. A la banda de migdia del recinte hi ha la porta d’entrada, molt modificada, però conservant encara alguns carreus d’època medieval.

A uns 4 kms. al sud-est de Darnius, al cim d’un turó es troben les ruïnes del castell de Mont-Roig. Al segle XI un personatge anomenat Guillem Bernat tenia el castell de Mont-Roig pel comte de Besalú. L’any 1292 hi havia 18 homes per a la defensa del castell, la qual cosa demostra que la fortalesa tenia una importància considerable. Els senyors de Mont-Roig tingueren el castell en feu dels barons de Darnius. Durant la Guerra Gran, l’any 1794 fou escenari d´importants batalles entre francesos i espanyols. Hi moriren el comte de la Union i el general francès Du-gomier. El castell quedà destruït durant aquells assalts.

L’ermita de Sant Esteve del Llop es troba a 3 km. a ponent de Darnius. Un camí hi porta des de la carretera de Darnius a Maçanet de Cabrenys. L’església, romànica, és d’una nau amb absis semicircular, de reduïdes dimensions. La capçalera pertany als s. X-XI. Al frontis hi ha una porta adovellada, d’arc de mig punt i un ull de bou. A la part superior s’alça un petit campanar de cadireta. Al costat de la porta de l’ermita, a l’exterior, hi ha una pedra amb un forat en forma de peu humà. Segons la veu popular és l’empremta del peu de Sant Esteve. Sembla que hom havia confiat en els seus poders miraculosos. Antigament s’hi celebrava un important aplec. Fa uns anys que Darnius ha recuperat aquest aplec fent un dinar de germanor, ofici i altres actes.

El mas Puig de Caneres es troba a 1 km., encara no a llevant de l’ermita de Sant Esteve del Llop i prop del dolmen ja esmentat. És una gran masia dels s. XVI i XVII. Montsalvatge escrigué que prop d’aquest mas hi ha «una pequeña capilla y cerca de la misma unas ruinas que se dice eran asiento de un antiguo monasterio, al que según la tradición, se hospedó San Vicente Ferrer». La capella, avui sense culte, serveix de magatzem. Segons la gent de la contrada fou dedicada a Sant Vicent Ferrer. Prop del mas Puig, dalt un turó, hi ha les restes de la Torre del Mas Puig. Devia ser una torre de guaita sobre el vell camí que des de la plana -des de Figueres- passava per Darnius i travessava la frontera.

Darnius és un poble amb història, art i cultura, envoltat d’una naturalesa ferèstega. Les campanes de l’església de Santa Maria van anunciant el pas de les hores i els esdeveniments. Una campana antiga, de Darnius, toca en un poble estranger, de la França. Un exèrcit francès saquejà el poble i robà la campana de Santa Maria. Els darniuencs saben que ara està a Saint Jean Pla de Corts (Rosselló). Algun dia hauran de reclamar allò que és seu.

L´EMBASSAMENT DE BOADELLA-DARNIUS.

L´any 1954, el Ministeri d´Obres Públiques va decidir la construcció d´una presa d´embassament al terme municipal de Boadella, sobre el llit del riu Muga i en el lloc anomenat “Pilans de Cal Manso” on ja hi havia una central per fer llum des de principis del segle XX. Per raons tècniques l´emplaçament del mur de contenció de les aigües es va variar i fou realitzat al terme municipal de Darnius, mantenint-se 

,no obstant això, el nom de “Pantà de Boadella”.

L´objectiu de l´embassament era aprofitar les aigües de la Muga i el seu afluent anomenat Arnera. Amb aquestes aigües es reguen unes 10.000 ha. de les fèrtils terres de la plana empordanesa. També ajuda a controlar les avingudes, molt importants durant la tardor i subministra d´aigua les poblacions de Figueres, Roses, Llançà...

Als peus de la presa l´empresa “Hidroelèctrica de l´Empordà” va construir, entre els anys 1982 i 1984, una central hidroelèctrica de gran potència que evacua l´ener- gia produïda a tres línies que van a Figueres, Sant Climent de Sescebes i la Jonquera. La presa del pantà té una alçada de 63 m. i una longitud de 250 m. La capacitat de l´´embassament és de Hm3.

Prop de la presa està prohibit pescar, banyar-se o navegar. Fora d´aquest lloc, que ja està indicat, podem realitzar totes aquestes activitats i arribar-nos fins al Club Nàutic de Darnius on hi ha un restaurant als peus mateix de les aigües.

Prop de l´embassament s´han construït cases residencials. Moltes d´elles pertanyen a suïssos ja que el llac artificial els fa recordar els que hi ha a la seva terra i aquí, almenys, no han de suportar les baixes temperatures.

Les aigües de l´embassament són força netes. Durant l´estiu, quan el nivell de l´ai- gua baixa, es formen petites platges de sorra daurada i cales arrecerades del vent i molt assolellades. Prop de les platges hi ha boscos espessos d´alzines suredes que fan bones ombres a les raconades on sovint hi ha una font. Tot l´entorn de l´em- bassament esdevé un bon lloc per passar-hi unes bones vacances o un inoblidable dia d´excursió. 


Fotos de Darnius

Darnius, Alt Em...
Darnius, Alt Em...
Darnius, Alt Em...
Darnius, Alt Em...
Darnius, Alt Em...
Darnius, Alt Em...
Darnius, Alt Em...
Darnius, Alt Em...
Darnius, Alt Em...
Darnius, Alt Em...
Darnius, Alt Em...
Darnius, Alt Em...
Darnius, Alt Em...
Darnius, Alt Em...
Darnius, Alt Em...
Darnius, Alt Em...
Darnius, Alt Em...
Darnius, Alt Em...
Darnius, Alt Em...
Darnius, Alt Em...
Darnius, Alt Em...
Darnius, Alt Em...
Darnius, Alt Em...
Darnius, Alt Em...
Darnius, Alt Em...