Fortià, Alt Empordà

Fortià és un poble de la plana, de vessanes grasses i pagesos rics. El blat creix pels camps ufenós, ajudat per la pluja justa de la primavera i la tramuntana que aixuga les espigues... Al mig de la verdor dels blats, ferratges, pomeres i hortes sorgeix un poble de carrers amples i cases grans, al voltant d’una església solitària. El rellotge del seu campanar anuncia les hores que passen en un poble on la vida transcorre tranquil·la, dedicat sempre al treball de la terra...

Aquest poble va veure nèixer una nena que va crèixer entre els sembrats dels seus camps, jugant amb els seus amics, gaudint d’una infantesa a l’aire lliure, en plena naturalesa... La història volgué que aquella nena anomenada Sibil·la de Fortià fos l´esposa del comte de Barcelona Pere el Cerimoniós. De segur que moltes vegades anyorà, presonera en el palau de Barcelona, aquelles curses pels camps de Fortià, quan veritablement era lliure, pura i innocent.

Fortià no ha pas crescut gaire des dels temps de la reina Sibil·la. Els pagesos tenen ara cases més grans, amb més estances i construccions per guardar la maquinària agrícola. Grans patis amb jardins, davant de moltes cases, guarneixen molt el poble gràcies a les multicolors flors que contenen. A Fortià hi ha espai perquè el poble fou reconstruït després de la gran inundació de l’any 1421 que arrassà tota la població i part de la comarca. Provablement l’antic poble era un nucli urbà de cases recloses en un petit recinte enmurallat. Després de la inundació tothom construí les noves cases més grans i ocupant més espai. L’església també es va haver de construir de nou.

Actualment Fortià viu de l’agricultura i també de l’explotació de granges de porcí. Alguns veïns es dediquen a la construcció o es desplacen a treballar a Figueres en diferents oficis. Hi ha dos petits restaurants força concorreguts els caps de setmana.

L’any 1718 tenia 186 habitants que passaren a ser 402 l’any 1860. L’any 1930 en tenia 564 i l’any 1981 491. Actualment (any 2001) arriba als 494 h.

Fortià es troba al mig de la plana empordanesa, entre la Muga i el Fluvià, i a uns tres kms. a migdia de Castelló d’Empúries. El rec del Molí travessa el terme de ponent a llevant. Aquesta sèquia pren les aigües del Manol, prop del Pont del Príncep, i les porta a la desembocadura del Fluvià. Antany l’aigua d’aquest rec servia a molts molins fariners i actualment ha impolsat els conreus de regadiu (blat de moro i hortalisses). El veïnat de Fortianell, de masies disperses, es troba a un km. al nord-oest de Fortià.

Fortià fou durant tota l’Edat Mitjana i fins al segle XVIII una possessió feudal dels monjos de Sant Pere de Rodes. En una epístola del papa Benet VI de l’any 974 adreçada a l’abat Eldesind de Sant Pere de Rodes s’al·ludeix a Fortià i Fortianell. L’any 1305 s’esmenta el terme de Fortià com a límit occidental d’un alou del terme de Castelló. Aquest alou fou donat per la comtessa emporitana Guisla a l’Església de Girona en 1060; en la carta de donació es fa referència també al seu veïnatge amb Fortià.

En un document de l’any 1150 on es parla de la consagració de l’església de sant Mamet de Riumors s’esmenta que el bisbe concedia a aquesta església un extens territori situat dins la parròquia de Sant Julià de Fortià. S’hi oposà l’abat Ramon del monestir de Sant Pere de Rodes, al qual pertanyia el lloc des d’antic, i altres personatges entre els quals figura Pontii de Fortianello. L’any 1279 surt esmentada l’església de Forciano i el 1280 és anomenada de «Furtiano». L’any 1282 el comte Ponç-Hug IV d’Empúries confià al monestir de Sant Pere de Rodes la repoblació d’un lloc dins el terme de Sant Julià de Fortià.

Segons els estudiosos el topònim «Fortià» deriva d’un antropònim llatí. No s’han trobat restes romanes en el terme però és provable que el poble tingui l’origen en una antiga vil·la romana.

L’església de Sant Julià de Fortià es troba solitària al mig d’una gran plaça. L’entrada principal està flanquejada per dos alts xipressos que donen més espiritualitat a l’edifici. És una església d’estil gòtic tardà, d’una nau amb capelles laterals i absis poligonal. Hagué de ser reconstruida després de les inundacions de l’any 1421 que arrasaren el poble. Segurament fou erigida damunt les restes de l’antiga església.

La façana principal presenta una gran portalada rectangular. A la seva llinda hi ha una inscripció i la data de 1573. Damunt de la llinda hi ha una fornícula força gran, ara sense imatge. Més amunt, al centre de la façana, hi ha un rosetó senzill. A l’angle nor-oest s’alça el campanar, format per una torre quadrada de dos pisos d’arcades de mig punt i coberta apiramidada. A la seva part alta hi ha, a cada cara, una gàrgola esculpida. A l’altre costat del frontis -angle sud-est de l’edifici- hi ha una altra torre més petita. Al mur lateral de migdia de la nau s’obren dues finestres de doble biaix i arcs de punt rodó. L’absis és de planta poligonal, de cinc cares; a cada un dels angles duu contraforts de carreus. Posseeix tres finestres de doble esqueixada i arcs apuntats. La nau és dividida en tres crugies per dos arcs torals apuntats. La mateixa forma presenta l’arc triomfal. Les voltes de la nau, del presbiteri i de la majoria de les capelles laterals són de creueria.

Al carrer Reina Sibil·la hi ha un gran casal antic que segons la tradició oral ocupa el lloc on s’alçava la casa natal de la reina Sibil·la (s. XIV). Fins a l’any 1987 el carrer era anomenat Carrer de Castelló però l’alcalde aconseguí canviar el nom després que ja l’any 1980 portés polèmica. Alguns veïns del poble no volien aquest nom de reina Sibil·la perquè segons la tradició oral aquesta noble dama no tenia gaire bona reputació.

Algú diu que Sibil·la va ser «la més gran prostituta de l’aristocràcia de tota la contrada. Aquí venia Pedro el Cruel -el confonen amb el Cerimoniós- i els seus homes a passar-se-la bé amb aquesta pepeta, que era molt guapa». El que diu la història és que la reina Sibil·la formava part de la petita noblesa empordanesa. Primer fou amistançada de Pere el Cerimoniós (1375) i més tard es casà amb aquest rei (1377) fet que la convertiria en una de les poques reines catalanes que ha tingut Catalunya. Se sap que era de gran bellesa i amb una astúcia extraordinària. Aconseguí millorar la condició de tots els seus parents. El seu germà Bernat de Fortià primerament fou majordom reial i més tard lloctinent del governador de Catalunya i capità general de les tropes que lluitaren contra Joan I d’Empúries.

La casa de la reina Sibil·la és una construcció que presenta una interessant façana renaixentista. La façana principal està construïda amb carreus ben tallats. La portalada és rectangular i té la llinda decorada amb un fris de motius vegetals en baix-relleu i un petit escut al centre. S’obre, damunt, una gran finestra rectangular amb decoració floral a la llinda. Les altres tres finestres de la façana també són rectangulars i enmarcades amb carreus. A la llinda de la finestra de llevant hi ha un emblema en relleu i la inscripció Pere Ignasi Ferrer 1628.Hom suposa que l’edifici fou construït durant el segle XVI, potser en el mateix lloc on hi havia el casal dels Fortià. Segurament l’antic casal fou derruït durant l’aiguat de l’any 1421.

Darrera de l’església hi ha una casa que presenta un gran portal de carreus amb una interessant llinda datada de l’any 1767. Aquesta casa és coneguda amb el nom de Casa del delme. Aquí és on els monjos de Sant Pere de Rodes cobraven els delmes als pagesos de Fortià fins a finals dels s. XVIII. La llinda abans esmentada presenta, incisa, una mitra, dues claus encreuades i dues rodes. Aquests signes estan vinculats a l’abadia de Sant Pere de Rodes.

El veïnat de Fortianell conserva encara el gran edifici de la Granja Experimental i d’Ensenyament Agrícola del segle XIX. Fou una granja-escola promoguda per Narcís Fages de Romà per millorar els coneixements dels agricultors del país i patrocinada per la Diputació de Girona.