L'Armentera, Alt Empordà

El municipi de l’Armentera té una petita extensió de 5’67 km2 però la terra és plana, rica i amb aigua abundant. Situat a la plana al·luvial de la desembocadura del Fluvià, i a la dreta d’aquest riu, és un poble de pagesos rics. Només ens hem de fixar amb l’aparença externa de moltes cases i els cotxes i tractors moderns aparcats arreu.

Un jove pagès llaura gaudint de l’aire acondicionat de la cabina del tractor mentre escolta la música de moda. Aquí encara queden pagesos joves perquè la terra aporta forces beneficis, junt amb les granges de porcí i boví. Només hi ha unes 5 ha. sense conrear, propietat comunal i privada, cobertes de pi blanc, freixes, salzes i pasturatges permanents. El regadiu és molt estès (moresc i alfals), molts fruiters (sobretot pomers) i blat, ordi, civada, cebes i bleda-rave. La ramaderia compta amb bestiar oví, boví i sobretot, porcí.

És un dels pocs pobles de la comarca on l’emigració del camp cap a la ciutat ha estat gairebé inexistent. Actualment el municipi compta amb 749 habitants, molt dinàmics, constants i emprenedors, comunicatius, hospitalaris i grans balladors per les festes.

L’any 1790 un aiguat va enderrocar l’ermita de Santa Cristina, emplaçada a la vora del Fluvià. Actualment no en queden rastres, però a mitjans dels anys 50 per aquest indret hi fou trobat un vas fet a mà d’època pre-romana. En diferents punts del terme s’hi ha recollit ceràmica romana (bocins d’àmfores, tègules i d’altre terrissa d’època romana).

El primer document medieval conservat on s’esmenta l’Armentera és de l’any 922. En aquesta data, per un precepte del rei Carles el Senzill, són confirmades les propietats que la Seu de Girona tenia, a més d’altres llocs, al «loco quod dicitur Armentaria».

L’Armentera fou, i almenys des del s. X, un domini dels monjos de Sant Pere de Rodes. L’esment de l’Armentera com a possessió de Sant Pere de Rodes apareix en un document de l’any 974 i es fa al·lusió a l’església de Sant Martí:: «Villa Armentaria cum ipsa Ecclesia Sancti Martini...»

Malauradament l’actual església parroquial de Sant Martí de l’Armentera és una construcció del s. XIX, d’estil neo-clàssic presentant escasses restes de l’edifici anterior, romànic (s. XII-XIII). S’hi conserven unes pintures de Joan B. Panyó que representen els quatre misteris del Rosari. Panyó fou un pintor de finals del segle XIX, precursor de l’anomenada «Escola d’Olot».

A uns dos kms. a llevant de la vila, prop del camí de la platja hi ha el Cortal Gran. És una masia fortificada del s. XVII, que recorda els temps en que els pirates arribaven a les costes empordaneses i saquejaven pobles i masies.

Abans d’arribar al Cortal Gran, pel camí que porta de la vila al mar, es troba el Molí de l’Armentera. És un edifici del s. XVIII, notablement ben conservat. A l’interior hi resten bona part dels elements antics del molí; es poden veure les entrades i sortides de l’aigua, d’arcs de mig punt, també en bon estat. Antigament els pobles amb molins per moldre els cereals eren considerats rics, sempre que tinguéssin cursos regulars d’aigua. Els moliners tenien fama de lladres perquè segons creença enganyaven a l’hora de donar la farina.

L´Armentera tenia 299 habitants l´any 1718 que passaren a ser 446 l´any 1787. L´any 1860 tenia 863 h., 982 h. l´any 1930, 1.003 h. l´any 1960 i 756 h. l´any 1981. Actualment, any 2001, té 749 habitants.