La Vajol és un petit poble de la muntanya alt-empordanesa, prop de Les Salines. La seva situació privilegiada, d’alt de la muntanya, airejat i assoleiat, al mig d’una vegetació espessa de sureres i castanyers, lluny del brugit de la ciutat, el fa idoni per passar-hi el cap de setmana o les vacances. Deu ser per això que cada vegada es restauren més les cases velles, per servir de segones residències.

Hi ha moltes flors pels balcons i finestres, els carrers estan nets i ben pavimentats, la plaça major fa goig... Tot i ser un poble poc habitat (l’any 2001 tenia 68 h.), té tres restaurants, el cafè social de la Càmelia i l’escola oberta (amb uns vuit alumnes). Durant els caps de setmana i a l’estiu el poble pren vida gràcies a la gent que hi té una casa o els que hi pugen per fer un bon àpat en els restaurants (a la tardor es recomana provar els bolets collits en els boscos que envolten el poble o el civet de senglar, perdius o conills de caça).

Sortint del poble, una carretera que mena a Maçanet de Cabrenys, ens durà a l’anomenat Mirador de l’Empordà. Hi ha una font i una petita capella amb la imatge de Sant Silvestre. La vista que es pot veure des d’aquí és extraordinària, sempre que el dia sigui clar. Es domina tota la plana empordanesa, el Cap de Creus i fins i tot el Montgrí, al Baix Empordà.

D’aquest mirador l’escriptor Josep Mª de Sagarra (1864-1961) va dir el següent:»... Des d’allí dalt veureu la plana més bella d’aquest món, que és la plana empordanesa; veureu aquella terra viva, tan rica, tan ben quadrada i tan ben ratllada que va des del Canigó fins a la mar».

El municipi de La Vajol (d’uns 4´66 km2) pertany als vessants meridionals del Pirineu empordanès, al nord-oest de la comarca. Una part del terme serveix de frontera amb França, on hi ha el coll de Lli. El camí que passa per aquesta collada (de 771 m.) comunica la Vajol amb el poble de les Illes, ja en el Vallespir.

El poble es troba a 546 m. d’altitud, en un replà, al costat de la riera de la Guilla. Un reduït nucli de cases dels segles XVII i XVIII s’agleva al costat de l’església parroquial. Molts dels antics masos del terme, que antigament vivien del bestiar, el carbó i la llenya, avui estan abandonats.

L’any 1718 tenia 130 habitants, que passaren a 394 l’any 1860 i 433 l’any 1894. Aquest important augment de població fou degut a l’explotació dels boscos d’alzines sureres per alimentar les fàbriques d’Agullana i el contraban. També era important l’extracció de talc de la mina de Can Canta i les pedreres de granit.

Quan es produí la crisis surera a principis del segle XX la població començà a devallar, fins als nostres dies (245 h. l’any 1900, 128 l’any 1940, 62 l’any 1978 i 82 l’any 1993). Actualment les mines de talc són tancades i la gent que queda viu del bosc, la ramaderia, els restaurants o es desplaça a treballar fora del poble.

Pels voltants del poble hi ha alguns dòlmens i menhirs que no han estat estudiats. A Can Bech de Baix, al peu de la carretera d’Agullana a la Vajol s’hi troba un camp d’urnes dels segles VI o V a. C.

Els anys 1226, 1277 i 1280 Guillem de Mont-Roig, senyor del castell de Mont-Roig, va retre homenatge al bisbe pels delmes que cobrava per aquesta contrada. Entre aquests delmes figura el de Sancti Martini de Savayolo.

L’any 1279 surt documentada la capella de Sant Martí de Savagol. Durant el segle XIV consta que aquesta capella era sufragània de la parròquia de Santa Maria d’Agullana.

El nom del lloc, d’origen llatí, té el significat de «petita vall».

L’any 1939, entre el 31 de gener i el 5 de febrer, més de 250 persones traspessaren la frontera per la Vajol; entre elles hi havia el president de la República, Manuel Azaña, i els presidents de Catalunya i d’Euskadi, Lluís Companys i José A. Aguirre, respectivament. Per recordar el pas del president Companys, l’any 1981, fou inaugurat un monument al coll de la Manrella. Cada any, el 15 d’octubre, data en que fou afusellat Lluís Companys a Montjuïc (any 1940) s’hi celebra un acte d’homenatge.

A la mina de Can Canta, també anomenada Mina d’en Negrin, s’hi guardaren importants peces d’art i quadres del museu del Prado de Madrid, durant la Reculada. També es diu que s’hi amagà una part del tresor de la República , anomenat popularment «Tresor d’en Negrin». D’aquí a poc està previst fer un museu dedicat a l’Exilat, en record de tota la gent que va haver de marxar del país, després de la Guerra Civil dels anys 1936 al 1939.

L’església de Sant Martí de la Vajol és d’una nau amb absis semi-circular (s. XVII-XVIII). A la façana occidental s’hi afegeix, exteriorment, una casa no gaire antiga. No es pot veure la finestra de doble esqueixada, l’única que tenia aquest mur. Al seu damunt es dreça un campanar de cadireta format per tres pilastres closes amb dos arcs de quart de cercle (d’època romànica). La part d’entrada, a la façana sud, està composta per dos arcs de mig punt en gradació, una llinda i un timpà llis. En aquesta façana s’obre una finestra de doble esqueixada, com també se’n troben dues més, a ponent i a l’absis. Els murs romànics varen ser sobrepujats als segles XVII-XVIII per un terrabastall, que degué servir de fortificació; posseeix algunes finestres rectangulars. La volta de la nau és apuntada i seguida. Es construí amb carreus ben tallats. L’arc triomfal també és apuntat. Dues capelles dels segles XVII-XVIII s’obren, mitjançant arcades de mig punt, a cada costat de la nau. El parament es conserva perfectament a l’absis, format per carreus de granit ben tallats i col.locats en filades seguides. A l’interior de l’església, a les parets, hi ha unes pintures de caire popular, naïf, que representen estranys símbols esotèrics d’ampli contingut simbòlic. Els estudiosos creuen que són de mitjans del segle XIX i foren fetes per maçons.

La Vajol, tot i ser un poble molt petit, celebra molts actes culturals al llarg de l’any: la festa major, xocolatades, excursions, xerrades, tallers i des de fa uns anys la Fira Avajonera, on s’hi poden trobar productes artesanals, mel, herbes, formatges... Aquests actes són organitzats per la gent del poble i els que hi passen temporades. Entre tots fan moltes coses i ajuden a mantenir viu el poble.


Fotos de La Vajol

La Vajol
La Vajol
La Vajol
La Vajol
La Vajol
La Vajol
La Vajol
La Vajol
La Vajol
La Vajol
La Vajol
La Vajol
La Vajol
La Vajol
La Vajol
La Vajol
La Vajol
La Vajol
La Vajol
La Vajol
La Vajol
La Vajol
La Vajol
La Vajol
La Vajol
La Vajol
La Vajol
La Vajol
La Vajol
La Vajol
La Vajol
La Vajol
La Vajol
La Vajol
La Vajol
La Vajol
La Vajol
La Vajol
La Vajol
La Vajol
La Vajol
La Vajol
La Vajol
La Vajol
La Vajol
La Vajol
La Vajol