Masarac, Alt Empordà

Pels empordanesos d’antany i per alguns d’ara, principalment avis pagesos debots i àvies beates, el Sant Crist de Masarac és una imatge sagrada, santa, protectora d’epidèmies, afavoridora dels conreus i cumplidora de promeses... Cada Dilluns de Pasqua era portada en processó de l’antic Priorat de l’Om fins a l’església de Sant Martí de Masarac. Era un dia de gran festa pel poble i hi acudia gent d’altres pobles de la comarca. El dia abans, Diumenge de Resurrecció, els homes del poble havien fet una subhasta per veure quí duría la imatge. Eren molts els postors i renyides les apostes.Tot el que es recollia es destinava a l’obra del temple.

El Sant Crist de fusta, d’expressió serena, suportant el dolor, era portat per un home que suava de valent, seguint el camí polsós. Darrera, el capellà, resant les lletanies dels Sants i una veracreu a les mans beneïnt els fidels. Cants religiosos, peus descalços, rostres seriosos, gent pobre i humil, pagesos treballadors que suportaven les penalitats gràcies a la fe... Vestits negres de les dones fins els peus, mantallines, rosaris a les mans... Pels costats del camí, paisatge empordanès de terra seca, ceps recargolats i oliveres de fulles de plata... Miraven, indiferents, el pas de la processó.

Aquesta processó, encara és celebrada, però sense la religiositat d’abans. Tot i això encara es fa la subhasta per veure quí portarà la imatge del Sant Crist i la imatge de la Mare de Déu de l’Om.

El poble de Masarac es troba a tocar les estribacions més meridionals de l’Albera. Està assegut en un petit pujol (anomenat Puig d’Altrera) des d’on domina camps planers de vinyes, cereals i oliveres. La plana de Masarac està atravessada de nord a sud pel riu Anyet. El curs del Llobregat, a l’extrem de migdia del terme, serveix de límit amb el municipi de Cabanes. El terreny més accidentat, format per petits pujols que no superen els 200 mts. d’altura, està cobert per alzines i garrigues.

La gent de Masarac viu de l’agricultura, principalment del conreu de la vinya i de les granges de porcí. Hi ha joves que es desplacen a treballar a Figueres, que queda a pocs quilòmetres.

L’any 1718 tenia 153 habitants que passaren a 551h. l’any 1860 després de l’expansió dels conreus de la vinya i l’olivera. Amb la fil·loxera que matà les vinyes, la població va perdre habitants (l’any 1900 en tenia 399). L’any 1950 la població era de 328 h. i actualment (any 2001) són 244 habitants.

Pertany a Masarac el petit poble de Vilarnadal, que es troba arran de la carretera que va de la capital del municipi a Pont de Molins, a un quilòmetre i mig de Masarac. A uns 600 mts. a llevant del poble hi ha un veïnat de masos anomenat «el Priorat», nom que prové de l’antic monestir de Santa Maria de l’Om, del qual en resta encara l’església i el cementiri.

L’església de Sant Martí de Masarac és una de les que feren constar els monjos de Sant Quirze de Colera com de la seva possessió. Per això feren un document fals al segle XIII datant-lo de l’any 844 en el qual es deia que l’església de Masarac pertanyia a Sant Quirze de Colera.

L’any 1093 el bisbe de Girona, Berenguer Guifré, donà Sancti Martini de Masaracho al monestir de Santa Maria de Vilabertran. La parròquia de Masarac fou l’església de Sant Martí fins l’any 1592 que passà a la propera església de Santa Maria de l’Om en la qual, fins aquell moment, hi havia hagut un priorat depenent de Santa Maria de Vilabertran. Actualment la missa dominical es celebra a l’església de Sant Martí i els oficis solemnes a l’església de l’Om.

El poble de Masarac forma un nucli urbà compacte, de carrers amb pujades i baixades. Les cases són grans i velles, algunes restaurades. Les més antigues presenten grans arcades de pedra a la planta baixa, que sostenen airoses eixides (deuen ser del segle XVIII). Aquestes cases típiques, es troben principalment en l’anomenat carrer de Mont.

Prop de l’entrada de poble hi ha la plaça major, amb els edificis recent estrenats de l’ajuntament i el centre social (on s’hi celebren la major part dels actes de la festa major de Sant Martí o la festa petita del primer diumenge de juliol). La placeta que es forma davant del centre és molt agradable, amb una taula i seïents fets d’obra que inviten a reposar.

Els carrers estan asfaltats, i hi ha plantes i flors arreu. El que està una mica descuidat són els entorns de l’església romànica de Sant Martí, situada a la part més elevada del poble. El lloc és accidentat, rocós, sec i amb captus, figueres de moro, mimoses... Les velles pedres de l’església junt amb el paisatge desordenat i dur ens transporten al passat.

L’església de Sant Martí de Masarac és un temple petit d’una nau amb absis trapezial considerat pre-romànic (segles VIII-IX). Del temple original, que ha sofert modificacions posteriors, en queden els murs de la nau i de la capçalera. L’absis és quelcom desplaçat vers l’esquerra respecte de la nau. L’interior de l’edifici està arrebossat, fet que no permet veure l’aparell de pedra dels murs. La volta de la nau, apuntada, és molt posterior a la resta de l’edifici. L’arc triomfal, de mig punt, presentant dovelles de pedra calcària ben tallades i la volta de l’absis podrien ser de la construcció primitiva.

La porta o portes pre-romàniques no es conserven. La porta que es troba tapiada al mur de migdia de l’edifici és de dos arcs de mig punt en degradació d’època romànic tardà (segles XII-XIII). La porta principal d’entrada és d’època moderna. El graó que hi ha presenta una ferradura gravada (és un símbol medieval relacionat amb Sant Martí). Les petites finestres de l’edifici, de forma rectangular a l’exterior i arc de mig punt a l’interior, com una mena de sageteres, es troben en altres esglesioles rurals d’època pre-romànica. El parament de Sant Martí de Masarac és de grans codols encapçats i altres pedres sense treballar. L’opus spicatum ben marcat foma algunes filades de poca llargada. Malauradament, en unes obres recents, es va destrosar l’antic enllosat de l’interior sustituit per un mosaic modern.

L’any 1176 en una butlla del papa Alexandre III, Santa Maria de l’Om i altres dues esglésies són confirmades com a possessió de la col·legiata de Vilabertran. Sembla ser que la canònica agustiniana de l’Om s’havia fundat l’any 1139. Es coneixen priors de l’Om des de l’any 1142 fins a mitjans segle XIV. L’any 1314 només residien a l’Om quatre clergues seculars i el seu prior Jaume de Llers. La comunitat fou suprimida pel papa Climent VII l’any 1592.

L’església de Santa Maria de l’Om es troba a uns 600 mts. a llevant del poble de Masarac, en el lloc anomenat Priorat. És un temple de dues naus, una d’elles desefectada del culte, acabades amb sengles absis semicirculars. Darrera seu hi ha el Cementiri de Masarac.

L’edifici originàriament era d’una sola nau, romànica dels segles XI-XII. Més tard s’afegiren, a cada costat de l’edifici, sengles naus laterals, de les quals només subsisteix avui la de migdia, al mateix temps que es renovava la façana occidental (segles XII-XIII). La façana principal o frontis presenta una portalada formada per sis arquivoltes en degradació, llinda i timpà llis, que havia posseït dues columnes per banda amb els corresponents capitells. En el costat nord s’ha conservat l’únic capitell i l’única columna. La decoració d’aquest capitell, força erosionat, està formada per animals fabulosos.

Dues de les arquivoltes de la portalada tenen decoració en relleu. Una d’elles en forma de cordó trenat i l’altra amb boles o semiesferes. Sobre aquesta porta hi ha un finestral de doble esqueixada. La part alta de la façana i el campanar (de cadireta de dos arcs) pertany a una reconstrucció del segle XVIII. Algunes finestres de l’edifici presenten decoració de frisos amb dents de serra.

El poblet de Vilarnadal es troba a uns 2 kms. al sud-oest de Masarac, a tocar els estreps de ponent del puig d’Altrera. El poble és atravessat per la riera de Vilarnadal, afluent del Llobregat. El nom del poblat prové d’una antiga vil·la romana d’un tal Nadal (antropònim d’origen llatí).

Tot i pertànyer a l’Ajuntament de Masarac el poble ha conservat el seu caràcter i les seves festes. Els carrers estan ben pavimentats, la plaça major força arreglada i un centre social recent estrenat. L’any 1362 l’església de Sant Pere de Vilarnadal era sufragània de la parròquia de Sant Martí de Masarac. No és fins l’any 1606 que apareix Sant Pere de Vilarnadal com a parròquia independent.

L’actual església és un edifici del segle XVIII que presenta la façana principal arrebossada. La portalada presenta una senzilla decoració barroca. La part superior té dos grans carreus. Un d’ells representa, en baix-relleu, una mitra i en l’altre dues claus encreuades, símbols del patró. L’interior és cobert d’arrebossat. La volta és de canó.

A l’extrem sud-oest del poble, prop de la carretera que condueix a Masarac hi ha un gran casal conegut per castell de Vilarnadal. És un castell de planta rectangular. Té dues torres cilíndriques. A la façana principal hi ha un gran portal adovellat, i en la part superior quatre merlets rectangulars. Prop del portal hi ha una finestra gòtica, biforada ( segles XIV-XV). En les torres i al mur de tramuntana hi ha espitlleres per a arma de foc (segle XV). Sembla ser que durant el segle XV, aquest castell pertanyia a la família del castell de Canadal (terme de la Jonquera). Consta que l’any 1410 el cavaller Pere de Canadal era senyor de Vilarnadal.


Fotos de Maçanet de Masarac

Masarac
Masarac
Masarac
Masarac
Masarac
Masarac
Masarac
Masarac
Masarac
Masarac
Masarac
Masarac
Masarac
Masarac
Masarac
Masarac
Masarac
Masarac
Masarac
Masarac
Masarac
Masarac
Masarac
Masarac
Masarac
Masarac
Masarac
Masarac
Masarac
Masarac
Masarac
Masarac
Masarac
Masarac
Masarac
Masarac
Masarac
Masarac
Masarac
Masarac
Masarac
Masarac
Masarac
Masarac
Masarac
Masarac
Masarac
Masarac
Masarac
Masarac
Masarac
Masarac
Masarac
Masarac
Masarac