Ordis, Alt Empordà

Ordis és un poble dels aspres empordanesos, aquelles terres que no són plana ni muntanya, terrenys andolats, ones d’un mar de camps secs, oliveres, pins i garrigues. Queda apartat de les carreteres importants de la comarca, fet que el converteix en un lloc amagat, força desconegut i tranquil,... Refugi d’artistes, que necessiten llocs així per desenvolupar la seva creativitat.

Avui Ordis seria un poble menys famós si no fos pel seu sabater, que va inmortalitzar el gran poeta Carles Fages de Climent en la seva obra «Balada del sabater d’Ordis». El sabater va existir i vivia en una casa prop de l’església d’Ordis. La vida d’aquest sabater, força tocat per la tramuntana, va interessar a Fages de Climent que tenia una casa a Ordis on hi passava algunes temporades.

S’explica que era un bon sabater fins que un dia, el fill d’una masia important d’Ordis va matar el seu fill d’un tret fortuït. Sembla ser que durant un temps el sabater rebia uns diners perquè callés el fet. Tot i això, el sabater va canviar molt, barallant-se amb la seva dona fins que aquesta el va deixar. Va anar descuidant el seu ofici fins que un dia va començar a demanar menjar per les cases del poble. També hi ha gent gran de la comarca que recorda que els dijous que feia tramuntana, es col·locava a un cantó de la rambla i dirigia el vent com si fos una orquestra. La casa del «Sabater d’Ordis», actualment és la casa de la Vila i ha estat restaurada per aquest fi.

Ordis és un poble voltat de grans camps de blat i altres cereals, entre ells l’ordi que ha donat nom al poble (del llatí hordeis, plural de hordeum). També hi ha forces oliveres, fruiters i alguna vinya, terra de secà. Hi ha reduïts sectors d’horta al costat de les cases del poble. No hi ha cap curs fluvial d’importància, la riera Alguema, afluent del Manol, passa a l’extrem meridional del terme, formant el límit amb els municipis veïns de Navata i Pontós.

La gent viu principalment de l’agricultura i la ramaderia (hi ha algunes explotacions ramaderes importants, sobretot de porcí i boví). Algú també viu de la construcció o es desplaça a treballar a Figueres o altres pobles veïns. L’any 2001 tenia 287 habitants però havia arribat a tenir 525 h. l’any 1860.

Les cases d’Ordis formen un nucli compacte, al voltant de l’església parroquial de Sant Julià, amb carrers estrets, humits i ombrívols. Les cases són velles, alguna amb les façanes de pedra restaurades i ensenyant noblesa i antiguitat amb els seus portals adovellats i finestres de carreus (segles XVI, XVII, i XVIII).

Com a la majoria de pobles de la comarca, d’origen medieval, a partir del segle XVI i principalment durant els segles XVII i XVIII la prosperitat dels pagesos va fer que reconstruïssin les humils cases que habitaven, més petites i construïdes amb materials més rudimentaris. Aquestes cases d’aquells segles són les que han arribat fins als nostres dies, més o menys reformades i no les antigues cases medievals.

L’any 1017, segons una butlla del papa Benet VIII, el monestir de Sant Esteve de Banyoles tenia possessions a Ordis, dins el comtat de Besalú. L‘any 1019 l’església de «Ordeis» pertanyia a la Canònica de Girona. En el testament del comte de Besalú Bernat Tallaferro, datat l’any 1020, hi surt documentat el nom Ordeos que deu referir-se a Ordis.

L’any 1154 s’enregistrava la renúncia feta al bisbe i a la Canònica de Girona per Ramon de Cistella i Ramon Guerau de Santa Eulàlia i llurs germans, de la meitat del delme de la parròquia de sant Julià d’Ordis. Els anys 1279 i 1280, en els censos d’esglésies i monestirs que havien de recaptar la dècima o contribució a les croades, es consigna l’església d’Ordis (escrit Ordeis i Ordeys, respectivament).

L’església de Sant Julià d’Ordis és una construcció romànica dels segles XII-XIII que va ser força reformada durant el segle XVIII, coincidint amb un augment de la població. Presenta una nau i dues capelles laterals, creuer i absis semicircular. La nau i les capelles laterals conserven força l’antiga estructura romànica, mentres que la capçalera, l’actual creuer i el campanar són del segle XVIII. A la façana de ponent es conserva l’aparell romànic de carreuada. Quan es va restaurar el teulat de l’església, fa uns anys, es va descobrir la volta original de l’antic temple que havia quedat amagada amb la reconstrucció del segle XVIII, al apujar-se les teulades i formar-se una mena de golfes entre la volta i la teulada actual. S’han instal·lat escales i passeres de ferro per poder contemplar aquesta volta original d’època romànica.

La portalada de la façana principal és del segle XVIII, decorada amb simples ressalts i amb dos pinacles coronats amb boles, sobre la llinda. L’antiga finestra romànica que hi havia en aquesta façana fou substituida per un petit rosetó. A migdia, entre la façana principal i la capella lateral, s’ha conservat un mur romànic que presenta una finestra de doble biaix i arcs de mig punt, monolítics. A la seva vora hi resta el muntant i l’inici de l’arquivolta de l’antiga portalada romànica de l’església, que fou destruïda al construir-se la capella lateral. El campanar, que fou inacabat, és una torre de planta quadrada que havia de tenir al damunt un alt cos amb arcades, octogonal, del qual només es construí la part baixa amb les primeres pilastres, sense arribar a cloure-les amb arcs. Hom diu que aquest campanar havia de ser més alt i gran que el de Borrassà, poble veí, amb el qual Ordis competia.

Prop de l’església hi ha l’antic Hospital de Santa Caterina. És una gran construcció gòtica de planta rectangular. Una part de l’edifici serveix de rectoria i l’altra de centre cívic. La part de llevant de l’edifici és ocupada per l’antiga capella de Santa Caterina.

La façana principal conserva un portal gòtic senzill i una finestra coronella amb decoració floral. Les parts de les façanes que ho han estat remolinades presenten fileres de carreus ben tallats (segles XIV-XV). La capella de Santa Caterina és d’una nau de planta rectangular. L’interior conserva els arcs de diagrafma gòtics. Davant de l’antic hospital, en el carrer de la Trilla hi ha una casa que presenta unes obertures decorades amb motllures i alguns relleus florals. Al mur de llevant, a la llinda d’una finestra, hi ha la data 1703.

Una altra casa propera a l’església presenta un portal adovellat i finestra rectangular decorada amb motllures o ressalts (possiblement del segle XVI).

El veïnat de Sant Nicolau està format per un conjunt de masos escampats. Es troba a uns 3 km. a migdia de la vila d’Ordis i vora la riba dreta de l’Alguema. L’església de Sant Nicolau, isolada i a prop del mas Pagès és una petita ermita romànica d’una nau amb absis semicircular (segle XII-XIII).

La façana principal només havia tingut una finestra de doble esqueixada i arcs de punt rodó, fins que al segle XIX s’hi obrí una porta d’un sol arc fet amb rajols. La primitiva portalada romànica es troba en el mur meridional de la nau. És de dos arcs de mig punt en degradació, llinda i timpà llis. L’església de Sant Nicolau pertany a la parròquia d’Ordis des del segle XIV segons l’historiador Monsalvatge.

El Mas Vilà, situat a uns 500 mts. a llevant de l’església de Sant Nicolau és un gran casal dels segles XVII-XVIII, amb capella pròpia. Posseeix un mur amb espitlleres.

El lloc de Pols es troba a 1’5 km. al nord-oest d’Ordis. És un veïnat format per unes sis masies i l’ermita de Santa Maria de Pols. Aquesta ermita es troba a uns 500 mts. del veïnat i prop del mas Casals. L’any 1094 Guillem Bernat féu donació a una dama anomenada Ledgarda de la villa Pudolos, situada en terres de la parròquia de Sant Pere de Navata. Segons els estudiosos, aquest lloc s’ha d’identificar amb l’actual Pols. L’església de Santa Maria de Pols és d’una nau amb absis semicircular, dels segles XV-XVI.

Segons Badia i Homs, en aquesta església hi residia una comunitat de monges que depenien del monestir de Sant Feliu de Cadins. L’antiga imatge de la capella, una Mare de Déu sedent d’alabastre i gòtica, fou destruïda l’any 1936. Entre els masos de Pols, destaquen el mas de Bofill i Can Roig, amb interessants portals adovellats i finestres gòtico-renaixentistes (segles XV-XVI-XVII).

Ordis celebra la seva festa Major per Sant Julià (el 7 de gener) i es celebra també la Festa de Sant Isidre (15 de maig). Un diumenge de la segona quinzena d’abril es celebra l’aplec de l’ermita de Sant Nicolau i per la candelera (el 2 de febrer) es fa l’aplec a l’ermita de Pols.