Palau-Saverdera, Alt Empordà

Palau-Saverdera és un poble ben situat, a la falda de la serra de Sant Pere de Rodes, prop de les platges de Roses i mirador de la plana empordanesa. La terra és seca i esquerpa. Els llocs més planers són aprofitats per les vinyes i les oliveres que produeixen bons vins i olis. Les oliveres mil.lenàries i els ceps recargolats conviuen des de fa uns anys amb les urbanitzacions o cases d'estiueig que estan ocupant una bona part del terme municipal, enfilant-se per les muntanyes de la serra de Rodes, darrera el poble original i pels costats.

Les antigues feixes d'oliveres i vinyes que hi havia al sector més muntanyenc estan ocupades per urbanitzacions formades per cases independents, de construcció senzilla i poc original, on no hi manquen el jardí i la piscina. Els turistes han trobat a Palau un lloc de pau i tranquil.litat, ideal per construir-hi la seva casa d'estiueig. La platja, Roses, Empuriabrava i Figueres queden a pocs minuts amb cotxe.

Palau-Savardera que sempre havia viscut de la vinya i l'olivera ara viu principalment del turisme i la construcció. Encara queden alguns pagesos que tenen olivars i vinyes ben treballats i que ajuden a que el poble no perdi personalitat... Amb tot l´arribada del turisme ha produït que el poble no perdés habitants i que el jovent tingui feina i no hagi de marxar. Hi ha feina a la construcció, manteniment de les cases i jardins, les botigues funcionen i els restaurants són concorreguts. El poble ha fet un gran esforç i el continua fent per crèixer ordenadament, mentre´s quedi espai. Tot i aixó sempre quedaran vinyes i olivars que no faran perdre el caràcter rural del poble,famòs pel seu vi i oli que encara podem comprar en el celler cooperatiu que hi ha a l'entrada del poble.

Per sort, per moltes cases noves que es construeixin, per molt que s'ofeguin els antics conreus, l'església romànica de Sant Joan, amb les seves pedres antiquíssimes, continuarà desafiant tots els temps, presumint la seva immortalitat i servint de testimoni de la història del poble.

La serra de Rodes torna a estar ennegrida després de l'incendi del primer diumenge d'agost de l'any 2000. Quan després de forces anys sense cremar, quan alguns pins ja estaven refets i tota la muntanya verdejava, un boig , que no s'ha pogut trobar, va provocar el foc que cremaria bona part del Cap de Creus i la serra de Rodes. Només feia un any que aquesta zona havia estat declarada Parc Natural per la Generalitat de Catalunya.

El poble de Palau es troba en els primers repeus de la serra de Rodes, tocant la plana de la conca de la Muga. L'alta muntanya de la Serra de Verdera (670 mts.), amb el castell de Sant Salvador al seu cim, s'enlaire a llevant del poble. Les terres planeres entren en contacte amb la plana, fins a tocar les terres de conreu i els aiguamolls que antigament formaven l'estany de Castelló. La carena de la serra de Rodes és el límit del terme; al cim de la muntanya de Verdera és el punt divisori entre els municipis de Palau-Saverdera, la Selva de Mar i el Port de la Selva.

Palau-Saverdera està dividit en dos nuclis principals, el que es formà a l'entorn de l'església parroquial i, més a llevant, el barri del castell. A dos kms. al sud-oest de la vila hi ha el veïnat de les Torroelles.

El paisatge prodigiós i a voltes màgic de Palau-Saverdera, amb les muntanyes de pissarra que llueixen amb el sol, el verd-gris platejat de les oliveres i el verd clar de les vinyes... Prop de la mar i eixida de la plana, amaga escampats pel terme diferents monuments megàlitics que proven que el lloc ja era habitat en temps prehistòrics.

El dolmen de la Febrosa I és a llevant i a 1'5 kms. de la població per damunt del Rec del Salt de l'Aigua. Actualment conserva quatre lloses verticals clavades i una de coberta. Pels voltants s'hi trobaren vint destrals neolítiques, anomenades també "pedres del llamp". Segons creença popular aquestes pedres col.locades sota la teulada o a les finestres, preservaren de les tempestes.

La galeria coberta de la Sureda és a un km. al nord de Palau-Saverdera. Posseeix set pedres dempeus i la coberta, formada per dues lloses. La galeria coberta de la Muntanya d'en Caselles es troba a un km. i mig al nord del poble, pel camí del mas Ventós. Conserva set lloses clavades i una sola de coberta de dimensions considerables. El dolmen del mas Bofill és a uns dos kms. al nord-oest de Palau. Es tracta d'un sepulcre de cambra quadrangular que conserva tres lloses verticals. El dolmen de la Devesa es troba a 250 mts. a llevant del dolmen del mas Bofill. És un sepulcre de corredor de cambra de tendència trapezoïdal feta de lloses de granit i passadís també de lloses de granit (construït entre 3.200-2.700 a. C.).

El poble de Palau-Saverdera surt documentat l'any 974 en una epístola del papa Benet VI. Consta que el poble era un dels límits de les seves possessions territorials. L'any 1035 hi ha referència a aquest lloc com a límit de l'alou de Rodes que el comte Hug d'Empúries vengué a la comtessa Guillema. L'any 1060 la comtessa Guisla donà aquest alou a la Seu de Girona.

En un document del segle XII, entre els anys 1115 i 1164 s'anomena el lloc de Paloz de Çavardera. L'any 1256 el cavaller Pere Bach prestà homenatge al bisbe Pere per raó de part del delme de la parròquia de Sant Joan de Palau-Saverdera. L'any 1279 surt documentada l'església parroquial de Palau-Saverdera i l'any 1316 s'esmenta que el seu patró és Sant Joan.

Segons els estudiosos del nom, "Palau" pot tenir l'origen en l'existència d'una vil.la romana o casa fortificada. L'apel.latiu Saverdera prové de la situació del poble prop de la muntanya de Verdera. L'església romànica de Palau-Saverdera és un bell edifici que ha arribat gairebé intacte fins als nostres dies. És la joia del poble i deu ser per això que la plaça que l'envolta està pavimentada amb lloses de pissarra, hi ha bancs i s'hi han plantat arbres, l'edifici s'ho mereix.

És un temple de tres naus amb tres absis semicirculars (segles X-XI). Presenta decoració llombarda a l'absis. Les dues capelles laterals, a mena de creuer, són d'època romànica més avançada. Un campanar de cadireta de tres pilastres i dos arcs fets amb rajols es dreça sobre l'antic mur frontal.

La volta de la nau central és de canó i s'inicia en banquetes. És dividida en quatre crugies per tres arcs torals, sobre pilastres rectangulars adossades, de les quals resta llur extrem superior. Els arcs triomfals són de mig punt i les cobertes dels tres absis tenen forma de quart d'esfera. A l'absis central, sota una cornissa en tall de bisell que assenyala l'arrencada de la volta, hi ha un fris d'arcuacions cegues que sobresurten de forma prominent del mur.

L'església fou construïda amb pedres de granit de la contrada, col.locades en filades seguides. Durant les darreres obres de restauració es trobaren restes de pintura mural d'època romànica. Se'n veuen algunes restes, molt esborrades, a l'absis central i a l'ala de migdia del fals creuer. Dins l'església hi ha una pila baptismal monolítica, de forma semioval, sense decoració i possiblement d'època romànica. També hi ha alguns capitells romànics, amb decoració geomètrica (segle XII) que no són d'aquesta església, hom creu que procedeixen del monestir de Sant Pere de Rodes.

De l'antic castell de Palau-Saverdera només en queden tres torres. La mes important serveix de campanar, on hi ha el rellotge públic del poble. Es troba en el barri més alt del poble i és conegut per "Can Mèssio". S'han construït cases modernes damunt les restes del castell. Prop de la torre, en les parets modernes, hi ha encastat un antic escut de pedra, en relleu. Pertany a la família Vilarig que entrà en possessió de la fortalesa a mitjan segle XVI. Les altres dues torres que es conserven es troben en els angles nord-oest i sud-oest. Ambdues són cilíndriques i han estat cobertes amb teulades d'un sol vessant; posseeixen espitlleres d'arma de foc (segles XV-XVI).

A principis del segle XV el castell pertanyia a la família Sagarriga. L'any 1411 fou pres per la força per Joan de Vilamarí, parent, segons sembla, dels Sagarriga. Jofre de Vilarig, que testà l'any 1557, era senyor d'aquest castell. Dels Vilarig passà als seus descendents els Lanuza i molt més tard als marquesos de Dosaigües.

Les cases de Palau-Saverdera no semblen gaire antigues perquè han estat molt restaurades i modificades al llarg dels segles. Pels volts de l'església alguna casa presenta les façanes de pedra amb algun portal adovellat i portes i finestres amb carreus (segles XVII-XVIII). Destaquen algunes cases de principis del segle XX i les antigues escoles que properament seran restaurades i on s'hi construirà la nova seu de l'Ajuntament. L'actual edifici de l'Ajuntament fou construït l'any 1986 i presenta un gran escut del municipi clavat a la façana. L'escut representa una olivera, amb les arrels, se'ns dubte l'arbre més dominant per les terres del terme.

Alguns patis i jardins de les cases presenten taules fetes amb antigues moles dels trulls que feien oli.

L'ermita de Sant Onofre es troba en un replà enlairat de la muntanya. La capella està voltada per alts castanyers que donen bones ombres a l'estiu mentres es contempla una esplèndida imatge de la plana empordanesa i la badía de Roses. Cada segon dissabte de maig es celebra l'aplec de Sant Onofre al qui hi acudeixen tots els veïns de Palau-Saverdera. L'edifici actual és una obra de caire popular possiblement del segle XVII. Aquesta ermita surt documentada l'any 1362 i consta que era sufragània de la parròquia de Palau-Saverdera.

Palau-Saverdera té actualment (any 2001) uns 797 habitants. L´any 1718 tenia 191 h. que passaren 700 h. l´any 1787 i 1.055 l´any 1860.L´any 1900 la població era de 969 h. i l´any 1981 de 666 h.

Articles relacionats ...