Pau, Alt Empordà

Pau és terra de vinyes, oliveres, sol i tramuntana, a la falda de la serra de Rodes i guardat per la magnífica església romànica de Sant Martí. Es troba a la carretera que va de Vilajuïga a Roses, abans de Palau-Saverdera. Una part del terme, la zona més planera, pertany al parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, i la zona muntanyosa, de la serra de Rodes, al Parc Natural del Cap de Creus.

L’anomenat Estany de Vilaüt, veïnat que pertany a Pau, forma part de la reserva integral dels Aiguamolls de l’Empordà. Aquest estany és un lloc de niada i de pas de moltes aus. Per sort, no ha estat urbanitzat, gràcies a pertànyer al Parc Natural. En els darrers anys, Pau s’està convertint en zona d’urbanitzacions degut a la seva situació propera a Roses. La urbanització anomenada Els Olivars, ocupa una bona part del terme. Tot i això l’Ajuntament s’esforça perquè el poble no acabi convertint-se en una gran urbanització.

Mentre´s quedin pagesos Pau no perdrà el seu caràcter de poble rural empordanès i mediterrani, dedicat al conreu de la vinya i l’olivera. La Cooperativa del poble, comercialitza bons vins arreu del país. També hi ha molts restaurants que a més de donar feina a alguns habitants del poble, ofereixen una cuina molt variada. El restaurant l’Olivar d’en Norat s’especialitza en cuina basca, mentre que el restaurant Le Calamar en Folie, es dedica a la cuina francesa. Els restaurants de Can Garinall, l’Amiel o Can Pallola ofereixen cuina de la terra.

Pau té actualment uns 415 habitants (l’any 2001), però aquesta xifra augmenta durant els mesos d’estiu quan són ocupades la majoria de les cases de les urbanitzacions. L’any 1718 tenia 136 habitants, l’any 1860, fruit de l’expansió de la vinya i l’olivera el nombre era de 567 h. L’any 1900 en tenia 554 h., l’any 1950 en tenia 458 h. i l’any 1991 uns 361 h.

Segons un document de l’any 982, el monestir de Sant Pere de Rodes tenia propietats a Pau i altres termes dels seus voltants (Palau-Saverdera, les Torroelles, Vilaüt i Penardell). L’any 990, en una epístola del papa Joan XV que confirma diverses possessions de Sant Pere de Rodes, s’esmenta el lloc de «Villa Pavo», referint-se a Pau.

L’any 1256 surt documentada l’església de Sant Martí de Pau. El 27 de desembre d’aquell mateix any el cavaller Ponç Bach prestà homenatge al bisbe Pere per raó de la meitat del delme de la parròquia de Pau.

Segons els estudis reslitzats sobre el topònim «Pau» es diu que podria derivar del nom de persona llatí «Paulus». Algú diu que podria derivar de «palus», que significa estany o lloc pantanós. S’ha de recordar que durant l’Edat Mitjana el lloc de Pau estava al costat de l’antic estany de Castelló.

Pel terme de Pau hi ha escampats alguns monuments megalítics.

El dolmen de la Barraca d’en Rabert és a un km. al nor-est de Pau, a llevant de la font d’en Vilà i dins la urbanització Els Olivars. És un sepulcre de corredor de cambra subcircular feta de lloses de granit i un passadís del qual no en queda cap resta visible actualment (3500-3200 a.C.) Els dolmens del Coll de bosc de la Margalla es troba a uns 50 mts. a la dreta de la carretera de Vilajuïga de Sant Pere de Rodes. Conserva nou lloses clavades i ha perdut les de coberta. La vista del Puig Margall, o del mas Margall, conserva tres lloses dempeus i una coberta mig caiguda. El dolmen de Vinyes Mortes I, és empleçat a la dreta de la carretera de Vilajuïga a Sant Pere de Rodes en el punt on es forma una corba molt pronunciada abans d’arribar al puig Margall. Aquest sepulcre posseeix sis pedres clavades i una de les que formaven la coberta. Dos fragments d’una gran llosa, ara a terra prop del dolmen, devien ser part de la coberta. El dolmen de les Vinyes Mortes II, prop de l’anterior, es troba força enrunat. Es tracte d’un sepulcre de corredor de dimensions notables. Conserva quatre lloses clavades i altres tres de caigudes. No té coberta.

El poble de Pau està format per un nucli de cases velles força restaurades, al voltant de l’església de Sant Martí. Aquesta església és un notable temple romànic que es troba davant de l’espaiosa plaça major del poble, ben pavimentada amb lloc per aparcar els cotxes i racons per reposar a l’ombra d’unes acàcies.

Sant Martí de Pau presenta una sola nau amb capçalera semicircular. L’absis i un tram de la nau proper a ell pertanyen als segles XI-XII i la resta de la nau, amb la façana de ponent, possiblement és del segle XIII. La façana principal o frontis presenta una gran portalada formada per cinc arquivoltes de mig punt en degradació, llinda i timpà llis. A cada costat hi ha dues columnes amb sengles capitells. Hi ha un capitell d’estil corinti i un altre amb tres grans testes de monstres devoradors. D’altres presenten testes humanes, motius vegetals i zoomòrfics.

Al centre de la façana hi ha una finestra de doble esqueixada i arcs de mig punt dobles, en degradació. Més amunt es dreça un campanar de cadireta que té dues parts de diferent època. La part més antiga, al nord, té dos arcs de quart de cercle separats per una grossa pilastra de carreus; al seu costat hi ha altres dos arcs de mig punt de factura més tardana. Al cim de tots s’hi afegí un altre petit cloquer d’un sol arc fet de rajols, d’època més moderna.

La majoria dels murs externs de l’església són fets amb carreus ben tallats i col·locats en filades seguides. L’absis és llis, sense decoració. Al centre hi ha una finestra d’un sol vessant amb un petit arc de mig punt. L’interior de la nau està arrebossat. S’observa com la volta, és apuntada i seguida fins al tram proper al presbiteri, més antic, que es cobreix amb volta de canó. L’arc triomfal doble, és de mig punt i la volta de l’absis afecta forma de quart d’esfera. Són interessants les làpides sepulcrals de la façana principal i les de l’interior. Presenten inscripcions gòtiques i duen dates del segle XIV.

Prop de l’església hi ha Can Marquès, que ocupa el lloc de l’antic castell medieval de Pau. Actualment és una masia construïda durant els segles XVII i XVIII. Dins l’edifici hi ha una estança coberta amb volta de canó que la gent del poble l’anomena «la presó». Segons els historiadors d’aquest castell n’era originari el llinatge feudal de cognom Pau. El seu escut d’armes presenta un paó, i és l’escut que actualment utilitza l’Ajuntament. L’any 1128 consta documentat un tal Guillelmi Raimundi de Pavo.

L’any 1320 consta que Guillem de Pau reté homenatge al bisbe de Girona per raó de tres parts del delme «de raïms» de la parròquia de Sant Martí de Pau. L’any 1524 Francesc de Rocabertí, fill segon del vescomte Felip Dalmau, heretà la baronia de Pau de la seva mare Beatriu de Pau. Aquesta branca dels Rocabertí encara figuren com a senyors de Pau l’any 1698.

Seguint un carrer que partint de la plaça major s’enfila cap amunt, arribem al centre cívic. És un racó molt agradable del poble; el local social presenta una terrassa ombrejada per uns arbres on hi ha unes taules i cadires que inviten a reposar i fer una consumició. Una part de les taules es troben sota unes voltes de pedra que potser són del segle XVIII.

Un xic més amunt, després de passar la casa que serveix d’Ajuntament hi ha les escoles, encara en servei. Al davant seu s’està construint un nou centre cívic perquè segons sembla, l’actual s’estava quedant petit.

Les cases més antigues de Pau són construccions dels segles XVII i XVIII. Hi ha poques façanes de pedra, la majoria estan arrebossades i pintades. La casa nº 1 del carrer de la Concepció, que parteix de la Plaça, duu la data 1783 grabada en la llinda de la porta principal. Algunes cases presenten, als peus de les façanes, antics cossis de terra que antany servien per enmagatzemar oli i actualment serveixen de jardineres de tot tipus de plantes i flors.

El mas Penadell es troba a migdia i a uns 3 km. del poble de Pau. Segons els historiadors aquest nom indica el lloc on hi hagué l’antic monestir medieval de Santa Maria de Penedell, del qual gairebé no en queden vestigis.

Aquest lloc és esmentat l’any 982, com una possessió del monestir de Sant Pere de Rodes. El monestir havia sorgit al costat d’una església dedicada a Santa Maria i fou fundat per donats i donades (durant l’Edat Mitjana un donat o donada era el qui es donava a sí mateix, amb els seus béns, en possessió d’un monestir). L’any 1229 l’abat Ponç de Santa Maria de Roses, es preocupà d’estabilitzar el cenobi posant-lo sota la regla benedictina. Era un monestir mixte, d’homes i dones (un cas no massa freqüent, però no únic). Aquest monestir va desaparèixer a finals del segle XVI. L’actual mas Penardell és un gran casal del segle XVIII, possiblement construït damunt les runes de l´antic monestir.

El veinat de Vilaüt es troba a 3 km. a migdia de Pau, prop dels terrenys que antigament eren ocupats per l’estany de Castelló. Els actuals masos que formen el veïnat són Cal Catoi (o mas de Baix), el mas de Mig i Cal Frai Llàtzer (o mas de Dalt). Antigament devien haver-hi més masies, avui desaparegudes.

L’any 953, en un precepte de Lluís d’Ultramar a favor de Sant Pere de Rodes s’al·ludeix a «villa Aguta» com a límit oriental de l’estany de Castelló. L’any 982 consta que estava en possessió dels monjos de Sant Pere de Rodes. Els anys 1279 i 1280 hi ha notícies sobre una capella de Villacuto (Vilaüt). Es creu que el nom de persona llatí «Acutus» que a donat el català Agut és l’origen del topònim («vila d’Agut»). Prop de les restes de l’antic castell de Vilaüt si han trobat fragments de ceràmica d’època romana.

De l’antic castell de Vilaüt en resten alguns murs dempeus (dels segles XIII-XIV). Aquest castell no s’ha trobat documentat encara en els documents medievals que es conserven. Es creu que al segle XV pertanyia al Sagarriga, doncs l’any 1410 figuren com a senyors de Vilaüt. De l’antiga capella de Sant Salvador de Vilaüt no en queda cap vestigi.

La masia de Can Frai Llàtzer, presenta una interessant façana del segle XVI. Es destaca un portal adovellat i al seu damunt un finestral gòtico-renaixentista d’arc conopial trilobulat.