Pedret i Marzà, Alt Empordà

Pedret i Marzà és un municipi alt empordanès de recent creació. Fins poc abans de l’any 1940 pertanyia a l’ajuntament de Vilanova de la Muga. L’actual municipi està format per dos nuclis urbans molt petits: Pedret (situat al marge esquerre del riu la Muga, prop de la riera de Pedret) i Marzà (dos kms. al nord-oest de Pedret).

Una carretera que parteix del poble de Pau condueix a Pedret. Transcorre per terrenys planers de la plana empordanesa, entre camps de ferratges i blat de moro, regats a través de canals que porten l’aigua de l’embassament de Boadella.

El nucli de Pedret està format per un conjunt de tres o quatre masies, al costat de l’antiga església romànica de Sant Esteve. Els masos es veuen habitats, amb vida, portes obertes, roba estesa a les eixides, tractors i altres eines modernes per treballar els camps a les eres... Prop seu les pedres velles de l’església i el cementiri ens transporten al passat... Resseguim camins de terra, perduts al mig de canyissars, prop de la riera amagada per la malesa, fosca, embardissada, feréstega, salvatge... Tot és silenci, sul.litud, calma, gairebé sempre.

El territori de Pedret es troba documentat l’any 953 com un dels límits orientals de l’estany de Castelló, en un precepte de Lluís d’Ultramar que confirma els drets de pesca que el monestir de Sant Pere de Rodes hi tenia.

L’any 1060 la comtessa Guisla d’Empúries féu donació a la catedral de Girona d’un alou situat dins el terme de la parròquia de Sant Esteve de Pedret. En l’acta de consagració de l’església de Sant Joan ses Closes, de l’any 1064, es fa constar que el seu terme parroquial afronta, al nord, amb el de Pedret.

L’any 1127 s’enregistra la definició i entrega feta per Ramon Ademar de Rabós a l’església de Sant Esteve de Pedret i als seus capellans, dels drets que hi tenia, mitjançant el cobrament de 70 sous melgaronesos. Aquest document es troba escrit en l’anomenat Cartoral de Carlemany de la catedral de Girona. L’església de Pedret surt documentada els anys 1279 i 1280 i en altres documents dels segles XIV i XV. El topònim Pedret és un col.lectiu de pedra. Hom suposa que té relació amb el petit aflorament rocós que emergeix de la plana, damunt el qual s’hi construí l’església.

L’església de Sant Esteve de Pedret és un edifici romànic dels segles XII-XIII, força gran i format per una sola nau amb absis semicircular. La façana principal o frontis presenta una porta, actualment tapiada. Només es conserva la meitat meridional del seu arc extern, de mig punt.

Sobre la porta, al centre d’aquesta façana de ponent, hi ha un finestral de doble esqueixada i arcs de punt rodó. En la seva cara exterior presenta tres arcs en degradació que extradossa una arquivolta de dents de serra i guardapols incorbat. L’obertura és decorada amb dos petits capitells sobre columnes cilíndriques. Al capitell de la banda de migdia s’hi representen monstres devoradors i l’altre té un relleu erosionat, gairebé del tot perdut. Aquesta façana està coronada per un campanar de cadireta de tres pilastres de carreuada que foren closes tardanament amb arcs fets amb rajol.

En el mur de migdia de la nau hi ha una portalada de tres arcs de mig punt en degradació, llinda i timpà llis. Al centre del timpà hi ha una creu grega inscrita en un cerclem en baix-relleu. Aquesta porta es troba força enlairada del sòl exterior. S’hi accedeix a través d’una escala adossada al mur meridional del temple, que també serveix d’accés al cementiri, situat enfront d’aquest mur. Prop de la portada d’entrada s´obre un finestral de doble biaix. El seu arc extern és resseguit per un fris de dents de serra i pel guardapols incorbat. Entre la portalada meridional i l’angle occidental d’aquest mur hi ha una altra porta romànica d’arc de mig punt, que fou tapiada.

L’absis posseeix una finestra de doble esqueixada i arcs de mig punt. El vessant exterior el formen tres arquivoltes en degradació, una d’elles, l’única que afecta forma de mitja canya, és sostinguda per dues columnes cilíndriques amb sengles capitells. El petit capitell de la banda nord, en les dues cares planes visibles, té una testa humana i una testa d’animal, en relleu, i a l’angle superior hi ha un motiu floral. El capitell de l’altre costat presenta decoració vegetal. La volta de la nau és apuntada i seguida. La volta de l´absis és de quart d’esfera. A l’exterior és veu l’aparell, que està format per carreus de granit ben tallats i col·locats en fileres.

Fa uns anys que aquesta església fou restaurada, desinteressadament, per un grup de joves, nois i noies, de la parròquia de Sant Josep de Girona que es dediquen a ajudar en la millora i restauració de monuments. Varen aconseguir retrobar les pedres dels murs de l’interior del temple, que estaven arrebossats i pintats.

Els masos que estan propers a l’església són construccions dels segles XVIII i XIX, sense elements arquitectònics destacats. Una casa posseeix una portalada de pedra amb la data de 1815.

El nucli de Marzà sembla més modern que Pedret, perquè les cases han estat molt reformades en els darrers anys. Tot i això és un lloc amb història. L’any 1060 la comtessa emporitana Guisla feu donació de diverses possessions a la Seu de Girona, entre les quals un alou de Marzà.

L’any 1151 un personatge anomenat Guillem Humbert disposà, en testament, el desig d’ésser enterrat a Sant Pere de Rodes i deixà al monestir el seu alou de Marsano. L’any 1245 s’esmenta un “manso de Marsano. L’any 1288 l’abat Ramon de Sant Pere de Rodes comprà el castell d’Amarsà a Simó de Sales per 72.000 sous. L’any 1308 consta que la jurisdicció civil de Vila-Sacra, el Far i Marzà competia a l’abat de Sant Pere de Rodes al qual estaven obligats de prestar homenatge els comtes d’Empúries. “Amarzà” consta com una possessió de Sant Pere de Rodes l’any 1509 en prendre possessió l’abat Ferran Ram.

La nova església és una petita edificació sense cap interès artístic. Una plaça a l’entrada, que és porticada, recorda que fou consagrada pel bisbe de Girona, Narcís Juvany i Arnau, sobre uns terrenys cedits pel veí del poble Sr. Joan Castelló Vidal. L’església està dedicada a Sant Isidre i Sant Antoni Abat. Darrere l’església hi ha una agradable placeta amb bancs, arbres i un parc pels infants. A un costat de la plaça hi ha el centre cívic, construït fa pocs anys. Darrere seu es veuen passar, de tant en tant, els trens que van i venen de Figueres a Por-Bou.

A la part més alta del pujol on s’estén el nucli de Marzà hi han algunes restes de l’antic castell. A la plaça del poble i en el seu angle nord-est es pot veure un portal adovellat del castell, que avui serveix per donar accés a un carrer. A continuació del portal hi ha un tram de carrer cobert amb volta “grossa”, de canó. A ponent de la porta hi resta un llarg tram del llenç meridional de la muralla que s’hi afegia, a la qual s’hi adossaren algunes cases. S’hi poden veure algunes espitlleres rectangulars.

Un altre fragment de muralla es troba a poca distància d’aquest lloc. Es conserva una torre de planta circular, amb un gran talús a la base. Aquesta torre, potser dels segles XIII o XIV, fou refeta durant els segles XVII-XVIII, principalment la seva part superior.

Pedret i Marzà té un terme municipal petit (8,51 km2) i el nombre d’habitants també és petit (129 a l’any 1991 i 114 l´any 2001 ).

El segon cap de setmana d’Agost es celebra la festa major de Sant Esteve. En els darrers anys un dels actes de la festa consisteix en una batalla de tomàquets que es fa a la plaça major. A mitjants de maig es fa la festa de Sant Isidre, dedicada als avis del poble.

Antigament tenien fama les gallines de Marzà. L’escriptor Pere Coromines, en el seu llibre “Les Gràcies de l´Empordà” parla de les gallines de Marzà , que anaven a pondre a Garriguella. “Tu faràs, diuen, com les gallines de Marçà, que van a pondre a Garriguella”...