Riumors, Alt Empordà

El municipi de Riumors ( 6´46 km2) ocupa una part de la plana empordanesa, entre el Fluvià i la Muga. És terra de pomeres, blat de moro i ferratges pel bestiar. El pagès viu de la terra i d’algunes granges de porcs i vaques. El nombre d’habitants és de 191 l'any 2001. L’any 1718 en tenia 52, l´any 1860 la població havia augmentat fins 398 habitants, l´any 1900 eren 370 h., l´any 1960 uns 297 h. i el 1981 uns 214.

Antigament el terme estava ocupat per estanys i aiguamolls. L’estany de Riumors, l’estany de Copons, l’estany Robert, es trobaven del tot o en part dins el seu territori. Aquests estanys començaren a ser dessecats pels pagesos per convertir-los en terra de conreu. Per això la terra de Riumors és tan fèrtil. Els canals artificials, els recs que abans movien els molins fariners, ara són emprats pel regadiu. El rec Sirvent, és el límit meridional del terme, la divisòria amb els municipis de Torroella de Fluvià i Vilamacolum.

El poble de Riumors forma un nucli urbà força desordenat. Les cases i les masies són dels segles XVII o XVIII. El poble era continuament inundat en època d’aigüats. La inundació de l’any 1421, al igual que els pobles veïns, de Fortià i Vilamacolum arrassà el poble.

Durant el segle XVIII, amb la dessecació dels estanys de Riumors, les terres fèrtils es repartiren entre el monestir de Sant Pere de Rodes, que des d’antic tenia drets sobre el lloc, i el senyor de Xamunar (marquès de Riumors). Amb la desamortització se subhastaren les propietats del monestir. Anys després la major part de les terres dels Xamunar han estat adquirides per veïns del poble o de pobles propers. Les possessions que el monestir de Sant Pere de Rodes tenia “in villa Riubeuri mortui”, en el comtat d’Empúries, ja són confirmades l’any 974 en una epístola del papa Benet VI dirigida a l’abad Eldesind.

L’any 1019 la parròquia de Sant Mamet de Riumors s’esmenta com ua possessió de la Canònica de la Seu de Girona, en aquell any establerta. L’any 1150 fou consagrat un nou temple de «Sancti Mameti de Rivis mortuis».

En les relacions que es feien per a recaptar la dècima, imposada a totes les esglésies i monestirs per contribuir a les croades, hi figura la «ecclesia de Rivis mortuis» (anys 1279 i 1280).

Segons els estudis realitzats sobre el topònim «Riumors» es diu que pot provenir de «rius morts», figuradament rius de corrent molt lenta. La gent del poble i de pobles veïns pronuncien «Rimors».

L’església de Sant Mamet de Riumors, existent ja l’any 1019, degué ser reconstruïda durant la primera meitat del segle XII, doncs hi ha notícia d’una consagració de l’any 1150. Segons els historiadors, aquesta església primitiva, romànica, degué quedar destruïda després dels aiguats de l’any 1421.

El temple actual, d’una sola nau de planta rectangular, no presenta elements constructius anteriors al segle XV. La reconstrucció de la nova església fou feta aprofitant materials provinents de l’església romànica. A la façana de ponent hi ha la portalada, rectangular, amb una petita fornícula sobre la llinda. La torre-campanar ocupa l’extrem septentrional de la façana -angle nord-oest de l’edifici-; és de planta quadrada, però el cos superior és octogonal. S’hi obren quatre arcades de mig punt. Acaba en una terrassa coronada per unes pilastres inclinades que s’ajunten a la part alta. L’aparell de la façana principal i la base del campanar presenta carreus ben tallats, col.locats en filades seguides, provinents de l’església del segle XII.

A la part superior dels murs laterals els carreus es barregen amb obra de pedres sense treballar. Al mur de tramuntana hi ha una porta rectangular, tapiada, i una finestra sota mateix de la teulada, que dóna al terrabastall. Els murs d’aquest terrabastall corresponen a una obra de fortificació tardana que presenta algunes espitlleres.

L’interior del temple es troba arrebossat. L’actual església de Sant Mamet de Riumors és un edifici dels segles XV o XVI que ha rebut moltes reformes posteriors (segles XVIII-XIX).

En algunes masies, dels segles XVII i XVIII, hi ha, en les façanes, plafons de rajoles del segle XIX amb cartells al.lusius als diferents serveis que tenien els seus habitants en relació amb la casa Xamunar; grans propietaris del lloc, que tenien el títol de marquesos de Riumors. En un dels masos s’hi llegeix: «Palacio Petit de la casa Xamunar».