Sant Climent Sescebes, Alt Empordà

Entre Capmany i Espolla, prop de Masarac, hi ha el poble de Sant Climent Sescebes... Terra de vinyes, oliveres i dòlmens, amb la serra de l’Albera com a teló de fons.

El riu Anyet, que neix en terres de Requesens, és un afluent de la Muga i travessa el terme municipal de Sant Climent. No porta gaire aigua, però, quan plou molt, s’emporta els horts del poble que hi ha prop seu. El poble està situat en uns terrenys lleugerament ondulats que indiquen la proximitat de la plana empordanesa. El sector més accidentat del terme és el septentrional, on es destaca el puig Conillers (amb 588 metres per damunt del nivell del mar), que serveix de punt divisori entre el municipi i els d’Espolla i la Jonquera. Al nord-oest, el puig Rodó és una fita entre Sant Climent, la Jonquera i Cantallops.

A Sant Climent és potser el poble de Catalunya on més es percep l´ocupació de l’exèrcit espanyol dins el territori català. Una de les bases militars més importants del país ocupa una gran part del municipi de Sant Climent, fet que podriem dir que ha influït positivament en el poble. L’emplaçament d’aquesta base militar, iniciada a principis dels anys 50, ha anat creixent en els darrers anys. Les carreteres que condueixen al campament són inmillorables i afavoreixen la comunicació de tots els veïns de Sant Climent. També han proliferat restaurants, bars i altres serveis que són aprofitats pels soldats en els seus temps de lleure. Cap als anys 60 hi havia al poble un 40 bars, gairebé un a cada casa. Actualment, molts han tancat, quedant només els més tradicionals.

Abans de la creació del campament militar, Sant Climent vivia de la vinya i les oliveres. El conreu de la vinya ha continuat fins a l’actualitat. Hi ha un celler cooperatiu on es pot comprar vi negre i la garnatxa d’Empordà dolça.

En els llocs més muntanyencs, hi ha boscos d’alzines sureres que han patit molts incendis forestals en els darrers anys. El tipus de vegetació més predominant és la constituïda per garrigues i matollars. Aquesta vegetació ocupa principalment antigues vinyes que foren abandonades després de la fil·loxera, a finals del segle XIX.

La població va viure un creixement important a finals del segle XVIII amb l’expansió del conreu de la vinya i l’olivera. L’any 1718, el poble tenia 159 habitants, i l’any 1860 en tenia 855. L’any 1900, després de la fil·loxera, la població era de 790, i ha anat minvant fins als 469 que tenia l’any 1990 i 428 h. l´any 2001. Els veïns de Sant Climent viuen del camp, d’alguna granja de porcí, de serveis relacionats amb el campament, o es desplacen a treballar als pobles veïns o a Figueres.

El poble es presenta net, amb els carrers ben asfaltats i bonics racons amb alzines plantades i bancs per reposar. Es destaca la Rambla, que dóna al poble un aire de ciutat. És la plaça de Carles Cusí, amb brancalluts plàtans a cada costat i amb un magnífic paviment que presenta la decoració grabada de l’escut i el nom del poble, i un seguit de rajoles amb fulles de parra i raïms. A un costat d’aquesta plaça hi ha el local social de La Concòrdia, lloc de trobada dels veïns per xerrar, fer el cafè o jugar a cartes.

Passejant pels carrers de Sant Climent no trobarem les cases gaire antigues, i poques amb la pedra de les façanes al descobert. La majoria han estat restaurades, arrebossant les façanes i pintant-les,amagant les pedres. Això demostra que els veïns han comptat amb recursos per restaurar les cases, la majoria d’elles dels segles XVIII i XIX. Algunes han conservat els carreus de les portes i de les finestres. Es destaca algun rústic ampit ben treballat i un portal adovellat en una casa propera a l’església.

L’església parroquial de Sant Climent ha estat restaurada recentment i totes les façanes es presenten arrebossades i pintades (també a l’interior). Davant de la façana principal hi ha una petita placeta amb empedrat antic força mal conservat. La portalada de l’església és de pedra amb un timpà que posseeix una inscripció en castellà: «Entrar para Dios alabar», datada de 1687, any en que es degué restaurar o refer de nou destruïnt els vestigis medievals de l’església ja documentada el segle X. L’edifici actual fou construït durant la segona meitat del segle XVII, amb una nau, capelles laterals i capçalera semicircular. Del timpà, resulta curiosa la testa humana en relleu, i les tiges vegetals amb flors que guarneixen la inscripció abans esmentada.

La torre-campanar, de planta quadrada, es troba a l’angle sud-oest de l’edifici. Posseeix quatre arcades de mig punt i una coberta amb forma de piràmide. Al costat de l’església hi ha un parc que, antigament devia ser el cementiri, actualment a les afores de la població.

Un fet curiós és trobar l’església oberta un dia entre setmana, quan a la majoria dels pobles estan tancades per perill de robatoris i destroces. Només d’entrar, al costat esquerra i ben protegida per una vitrina, hi ha una pintura mural del segle XVII restaurada recentment, i que representa el baptisme de Jesús en el riu Jordà. La resta de l’interior, amb sis altars (Santa Llúcia, Sant Josep, Sant Antoni...) i el major, dedicat a Sant Climent, no presenta antiguitats destacables, tret de dos petits sepulcres de pedra medievals, amb inscripcions gòtiques i escuts que es conserven a l’altar on hi ha la pila baptismal (segons l’actual regidor de cultura, Josep Guiolà, foren trobats fa pocs anys en el terreny al costat de l’església, que antigament era el cementiri). Tot l’interior de l’església es presenta ben pintat, net i amb els bancs nous, després de la restauració de l’any 1996.

Poques restes queden de les antigues muralles de la Força de Sant Climent. Per sort, s’ha conservat un portal medieval que era l’entrada al recinte murat per la banda nord, actualment a l’inici del carrer Sant Sebastià que condueix a la Plaça Major. El portal consta de dos arcs de mig punt separats per l’estret espai on baixava el rastell. Els arcs presenten dovelles de granit ben tallades i es conserven les pollegueres de pedra que formaven part del sistema de tanca. Damunt dels arcs hi ha un parament format amb pedres sense treballar i de diferents mides. Aquest portal podria correspondre als segles XIV o XV, per la semblança amb altres de la comarca del mateix tipus.

La capella de Sant Sebastià (del segle XVIII), en el carrer del mateix nom, actualment sense culte, recorda la devoció que tenien els empordanesos vers aquest sant que els deslliurava de les epidèmies tan freqüents en segles passats.

El Pont Vell, sobre l’Anyet, és a l’extrem sud-oest del poble. Era l’antic accés al nucli de Sant Climent. El pont presenta dues arcades amb dovelles i carreus grans de granit. Podria datar, en el seu estat actual, dels segles XV o XVI.

En documents del segle X, Sant Climent i els veïnats del seu terme (Ullastre i Vilartolí) apareixen com a possessions del monestir de Sant Pere de Rodes. L’any 1226 s’enregistra l’homenatge que Dalmau de Rocabertí prestà al bisbe Alemany en raó de diferents delmes que tenia en feu l’església de Girona, entre els quals els de Vilartolí i Sant Climent. Com moltes altres esglésies de l’Albera, la de Sant Climent figura com una possessió del monestir de Sant Quirze de Colera en un fals precepte de Carles el Calb, datat l’any 844. Segons aquest document, els monjos de Sant Quirze haurien edificat les esglésies que s’hi esmenten en temps de Carlemany. Malgrat tot, el text no és posterior al segle XIII.

L’apel·latiu ‘Sescebes’, emprat per distingir el poble d’altres anomenats també ‘Sant Climent’, prové del cultiu de la ceba, antany molt estés a les vores de l’Anyet. El topònim ‘Ullastre’ prové del llatí ‘oleastrum’, que significa ‘olivera borda’. Vilartolí té l’arrel en un nom de persona germànic.

Repartits pel terme hi ha un gran nombre de monuments megalítics. El dòlmen de Gutina es troba en el paratge d’aquest nom, a uns 3 quilòmetres al nord de Sant Climent, i a un quilòmetre a llevant de Vilartolí. Presenta cinc lloses verticals i una de coberta, voluminosa i boteruda per sobre. Tots els blocs són de granit, i es pot considerar com un sepulcre de corredor, del qual només en quedaria la cambra (anys 3500-3200 a. C.).

A uns 500 metres al nord del dolmen de Gutina, hi ha el menhir de la Murtra, també anomenat ‘Pedra Gentil’. És del tipus d’estela, i es pot datar, aproximadament, als anys 3500-3000 a. C. El camí que cal seguir per anar de Gutina a la Murtra presenta alguns trams empedrats amb lloses de granit. Hom considera, tot i el bon estat de conservació, que l’origen d’aquest empedrat podria ser prehistòric. El dolmen de Fontanilles es troba a quelcom més de mig quilòmetre al nord del menhir de la Murtra, i es tracta d’un sepulcre força petit que presenta quatre lloses verticals i una coberta, totes de granit. A un quilòmetre al nord-oest de Vilartolí, a tocar del camí de Sant CLiment a Cantallops i Requesens, hi ha el menhir de Vilartolí. L’any 1985, fou descobert el dolmen del Salt d’en Peió, prop de l’antiga ermita romànica de Santa Fe de Solers.

El veïnat d’Ullastre, a uns 800 metres de Sant Climent, era una antiga possessió del monestir de Sant Pere de Rodes. Actualment, està format per un grup de masies escampades dels segles XVIII-XIX.

El veïnat de Vilartolí és a 2 quilòmetres al nord de Sant Climent. Està format per un conjunt de masos escampats. Fins a mitjans del segle XX perdurà en aquest lloc una artesania que emprava com a primera matèria la fusta d’algunes plantes (com el freixe) que creixien a la vora de l’Anyet. L’any 1911, Botet i Sisó escribia: «Una petita indústria característica del lloch de Vilartolí és la elaboració de vares o xurriaques de les que acostumen usar los marxants de bestiar».

Els Solers és un lloc del terme de Sant Climent avui totalment deshabitat. Es troba a poc més de 3 quilòmetres aigües amunt de Vilartolí. L’any 1970, l’estudiós de l’art empordanès, Joan Badia, va donar a conèixer i estudiar l’església romànica de Santa Fe de Solers. Durant molts anys havia servit d’estable, però conserva les estructures originals en bon estat. Es pot considerar, segons Badia, un dels edificis pre-romànics més antics de la comarca (s. VII-VIII), d’una nau, amb absis trapezial. Presenta fragments d’opus spicatum i arcs de ferradura poc marcada.

Des de fa uns 20 anys, Sant Climent celebra representacions de la Passió, que van agafant un cert reconeixement i popularitat. Les representacions es fan en un camp d’oliveres anomenat Horta d’en Cusí, els dijous, divendres i dissabte sant, i el diumenge de Pasqua. En la organització d’aquest aconteixement hi participa tot el poble.

La Festa Major de Sant Climent se celebra el cap de setmana més proper al sant (23 de novembre). També se celebra força la festa de Sant Joan i la romeria a l’ermita de la Mare de Déu del Camp, el segon dissabte de maig.