Santa Llogaia d’Àlguema, Alt Empordà

Santa Llogaia d’Àlguema, al costat de la riera d’Àlguema, que ha donat nom al poble, és un municipi petit en extensió (1’97 km2) i petit en nombre d’habitants (305 l’any 2001).

Es troba prop de Figueres, per no dir al costat, seguint la carretera que va a Girona. Part del terme limita amb el pol.ligon industrial de Vilamalla. Acutalment s’estan construïnt cases en terrenys de Santa Llogaia que són habitats per gent que treballa a Figueres. És probable que d’aquí a poc la localitat sigui un poble-dormitori de Figueres, llàstima que tingui poc terreny per fer-hi urbanitzacions.

Les terres que envolten Santa Llogaia són planes, amb grans camps de conreu de blat, blat de moro i ferratges pel bestiar. Hi ha algunes granges de porcí. Encara queden alguns pagesos que viuen dels seus rems, però cada vegada hi ha més jovent que treballa en les indústries o ma-gatzems de Vilamalla i Figueres. En els darrers anys també s’ha establert alguna indústria dins el territori de Santa Llogaia.

Antigament Santa Llogaia destacava per l’elaboració de cistells de canya i vímets, de canats per a la conservació i dipòsit de grans i d’encanyissats per a les cases. Ara aquesta activitat s’ha perdut. Les aigües de l’Àlguema, quan en porta, vessen al riu Manol, que forma el límit amb el terme de Figueres. Les voreres d’aquestes rieres estan cobertes per canyissars i vimeteres.

El poble forma un nucli urbà compacte, al voltant de l’església parroquial. Pel terme hi ha alguns masos, encara habitats, naus industrials, magatzems i cases de nova construcció.

Santa Llogaia pertanyia al comtat de Besalú, trobant-se al costat del límit amb el comtat d’Empúries. Els estudiosos diuen que s’ha de relacionar amb el lloc «horto medio» que surt esmentat en el testament del comte de Besalú Bernat Tallaferro de l’any 1020. Aquest testament esmenta un alou situat a «horto medio», prop dels llocs de Palaciol i villa Fedancio. Aquests llocs s’identifiquen amb les poblacions actuals de Palol Saboldòria i Vilafant, llocs propers a Santa Llogaia. Palol Sabaldòria, dins el municipi de Vilafant, pertanyia i pertany encara a la parròquia de Santa Llogaia. L’any 1105 apareix documentat el lloc de Sanctae Leocadiae. L’any 1167 Guillem , bisbe de Girona, donà l’església de Santa Llogaia i la seva sufragània del castell de Palol Sabaldòria al monestir de Santa Maria de Ripoll. Aquesta possessió és confirmada l’any 1167 pel papa Alexandre III a favor dels monjos de Ripoll.

Els anys 1277 i 1280 Galceran de Mont-roig, fill de Guillem, senyor del castell de Mont-roig (Darnius), prestà homenatge al bisbe per raó dels diversos delmes que tenia en feu de la Seu de Girona, entre els quals s’esmenta el del lloc de Santa Llogaia.

La parròquia de Santa Llogaia apareix documentada els anys 1279 i 1280. L’any 1362 consta que li pertanyia l’església de Palol Saboldòria, formant un sol districte parroquial, regit per un rector. El gran aiguat que va patir l’Empordà l’any 1421 «derruí lo lloch de Sta. Llogaya dalgama» segons les notes d’un notari de Castelló d’Empúries.

El topònim «Àlguema», nom de la riera és considerat d’origen pre-romà i d’etimologia incerta. S’ha dit que potser deriva del cèltic «Algam», nom de lloc, avui Augan, vila de França. Prop de la riera, aigües amunt de Santa Llogaia, hi ha el «mas Algam». Aquest lloc surt esmentat en un document de l’any 914 amb el nom de «villare Algama».

L’església de Santa Llogaia és un gran edifici del segle XVIII que sobresurt per damunt de totes les teulades del poble. Presenta una sola nau amb capçalera carrada, amb alguns vestigis del primitiu temple romànic dels segles XI-XII.

La façana principal presenta una portalada rectangular on a la llinda s’hi llegeix: 21 OCTUBRE 1777. Tot aquest mur està arremolinat. El campanar, de planta quadrada, es dreça sobre l’angle sud-oest de l’edifici. A la part superior s’hi veuen quatre arcades de mig punt i s’acaba amb una co-berta apiramidada. El mur lateral nord de la nau, des de l’angle amb el frontis fins a la cantonada amb la capçalera, és l’únic vestigi que resta de l’església romànica. Només es pot veure per la part exterior del temple, car l’interior està arremolinat. Està fet amb pedres sorrenques amb filades horitzontals no sempre ben seguides (segles X-XI). Durant l’Edat Mitjana Santa Llogaia estava tancat per muralles. Encara es conserven les restes d’un dels portals que formaven part de la muralla. A pocs metres i a llevant de l’església, adossats al mur nord d’una casa del segle XVI, hi ha l’inici de dos arcs i els seus corresponents muntants o brancals (s. XIV o XV, suposadament anteriors a l’aiguat de l’any 1421).

Els carrers estrets i foscos de Santa Llogaia, al costat de l’església, conserven interessants cases dels segles XVI i XVII, amb portals adovellats, finestres amb carreus i inscripcions. Sortosament algunes s’estan restaurant.

La casa on s’ha dit que hi havia les restes d’un antic portal de muralla hi ha una portalada adovellada on la seva clau posseeix un relleu amb l’anagrama IHS i la data 1561. La finestra del pis superior és gòtico-renaixentista, amb decoració de flors amb baix-relleu. Al costat d’aquesta casa, n’hi ha una altra que presenta un gran portal adovellat i al damunt seu un gran carreu amb una creu i una ferradura esculpides.

A la sortida del poble hi ha l’edifici modern de les escoles, al costat del camp de fútbol. Sortosament aquesta escola encara està en funcionament, a diferència de moltes altres de pobles petits de la comarca, que han acabat tancant per la manca de mainada.

Cada any, pels vols del 9 de desembre, el poble celebra la seva Festa Major.