Terrades, Alt Empordà

La millor època de l'any per visitar Terrades és a començaments de la primavera, quan els cirerers estan florits. Després de deixar Llers i seguint una estreta carretera esfaltada veurem camps ben treballats, alguna vinya i olivars. Les zones no conreades estan cobertes per garrics i pinedes que creixen en una terra aspre, seca, de roquissar... La sequera de l'estiu dóna uns colors groguencs i daurats als matolls, les pedres són grissoses i les muntanyes de poca elevació, algún pujol, alguna coma, pendents suaus, terrenys ondolats, escombrats sovint per la tramuntana...

S'escola alguna riera que només porta aigua quan plou molt i forces camins, polsosos a l'estiu i fangosos a l'hivern, es perden pel mig dels camps i els boscos, portant a les ruïnes d'algun mas abandonat, entre parets de pedra seca d'antics conreus, feixes ara no treballades, antigues cabanes dels pagesos que cauen, pous i tètriques figueres mortes, que rebroten,timidament, després de les pluges primaverals... Quan ens acostem a Terrades hi ha vinyes ben treballades, sembrats, olivets i sobretot cirerers, que cobreixen el paisatge de blanc quan floreixen, oferint un contrast únic amb els ocres de les terres, el verd intens de les pinedes i el cel blau de l'Empordà.

Al fons d'una petita vall, formada pel Rissec, es troba arrodit el petit poble de Terrades, al costat de l'església dedicada a Santa Cecília, edifici modern que substitueix l'antiga església romànica, joia del patrimoni empordanès, que fou destruïda al acabar-se la Guerra Civil Espanyola (1936-39) al fer-se volar els explosius que atmagatzemava. Sortosament, va resistir, el Santuari de Nostra Senyora de la Salut, situat a uns dos de Terrades, seguint la carretera que va a Boadella. Aquest santuari és des de segles un dels centres religiosos més importants de la comarca, essent considerada la Mare de Déu de la Salut patrona dels altempordanesos.

Es mira tot el terme de Terrades, enlairada dalt del cim més alt (527 m.), la capella de Santa Magdalena, alçada com el santuari gràcies a bons rectors i als avantpassats de Terrades. No és d'estranyar, doncs, que tenint per patrona de la parròquia a Santa Cecília, advocada contra les bruixes, el santuari de la Salut i Santa Magdalena no es coneguin casos de bruixeria o l´existència de bruixes a Terrades en temps recolats. De segur que les conegudes bruixes de Llers, Hortal, Boadella i les Escaules, poblacions veïnes de Terrades, s'espantaven o intentaven evitar les sagrades i devotes terres de Terrades, amb tantes santes i verges.

Terrades és ara un poble tranquil i poc habitat, amb forces cases de segona residència. Queden alguns pagesos, hi ha algunes granges de porcs, ramats d'ovelles, dos restaurants, la Societat Unió Terradenca, l'escola tancada i una fleca que fa un pa boníssim, tan bo que el venen a comprar gent de pobles veïns. Contrariament al que passa a la majoria dels pobles petits té rectoria on hi viu el rector, que també es capellà costodi del santuari.

L'any 1718 Terrades tenia 158 habitants que passaren a ser 846 l'any 1860, gràcies a l'expansió dels conreus de vinya i olivera. Després de la fil.loxera la població enregistrava 717 h. l'any 1900 i anà perdent població fins arribar als 448 h. l'any 1950 i 191 h. l'any 1991. L'any 2001 hi havia 183 habitants.

Molts dels terrenys que antigament estaven ocupats per vinyes ara són camps de cirerers i altres fruiters. Des de fa uns anys, un diumenge del mes de maig, es celebra una fira dedicada a la cirera. Pels volts del 22 de novembre es fa la festa major de Santa Cecília i cada Dilluns de Pasqua l'Aplec al santuari de la Salut. Durant la tardor i l'hivern és molt important la cacera del senglar, on hi participen caçadors del poble i d'altres llocs del país.

El poble es troba a la riba esquerra del Rissec, afluent del Manol, al mig d'una vall limitada pel massís de Santa Magdalena, al nord, que la separa del curs de la Muga i per la serra de Sant Baldiri (459 m.) al sud. La muntanya anomenada la Roca de la Penya (484 m.), límit sudoccidental de Terrades amb Sant Llorenç de la Muga, forma una carena de pedra calcària que destaca molt en el paisatge d'aquesta zona.

El veïnat de Palau-Surroca, format per masies escampades, es troba en l'extrem de llevant del terme. A dos kms. de la vila, hi ha el veïnat de la Guàrdia, amb algunes masies encara habitades. Can Vila de Subirats és un altre veïnat, actualment abandonat, format per un grup de masies ruïnoses, situat a dos kms. al nord-est de Terrades. Aquest lloc de Subirats i el mas Forn, situat a uns dos kms. al sud-oest de Terrades, prop del límit amb el municipi de Cistella, consten documentats l'any 844 com a possessions dels monjos del monestir de Sant Martí de les Escaules.

El lloc de Terrades no consta documentat fins l'any 1027, en una donació de possessions que els comtes Guillem i Adalais feren a l'església de Sant Genís i Sant Miquel de Besalú. L'any 1154 un personatge anomenat Dalmacii de Terrades signà de testimoni en la pignoració de la meitat de l'abadia de Sant Pere de Rodes i del bisbat d'Elna feta pel comte Ponç Hug I al comte Gausfred III de Rosselló.

L'any 1121 el comte de Barcelona Ramón Berenguer III (des del 1111 també comte de Besalú) donà en feu al comte d'Empúries els castells de Ceret, Boadella, Terrades, Molins i Figueres. L'any 1115 Ricard de Terrades empenyorà a Dalmau de Montmarí les propietats que tenia a la parròquia de Santa Cecília de Terrades. És la data més antiga sobre l'església, que hom considera consagrada abans de l'any 1000. Consta que li pertanyien els llocs de Boadella, Hospital, Sumontan i Terradellas. L'any 1229 R. d'Olives reté homenatge al bisbe de Girona per dues parts del delme de Terrades, que tenia en féu del bisbat.

L'any 1272 consta que el castell de Terrades havia estat adquirit pel vescomte de Rocabertí en la permuta que féu amb l'infant Pere al qual entregà Torroella de Montgrí i el castell d'Albons. Des d'aquella data el castell de Terrades fou integrat a la baronia de Sant Llorenç de la Muga, domini de Rocabertí de Peralada. Al segle XIII hi ha documents que parlen de les propietats que tenien al terme de Terrades el priorat de Lledó i la casa del Sant Sepulcre de Peralada.

Durant la Guerra Gran (finals del s. XVIII), Terrades patí les conseqüències dels combats entre l'exèrcit espanyol i francès que tenien per objectiu ocupar la fàbrica de municions de Sant Sebastià (terme de Sant Llorenç de la Muga). Molts soldats moriren a la muntanya de Santa Magdalena i el santuari de la Salut. L'any 1811 Terrades també fou escenari de combats entre tropes franceses i els guerrillers comanats per mossèn Rovira.

Segons els estudiosos el topònim "Terrades" podria tenir l'origen en els terraplens, terrasses artificials fetes en els vessants de les serralades per aconseguir feixes per al conreu. Un filòleg ha escrit que Terrades té el significat d'"altiplà ben delimitat, retallat en els seus límits".

Els terrenys més accidentats del terme, amb nombroses coves i balmes, serviren d'habitacle en temps prehistòrics. A principis del segle XX es trobaren restes prehistòriques a la cova dels Encantats i la cova de la Magdalena, en la muntanya de Santa Magdalena.

L'antiga església de Santa cecília de Terrades era romànica (dels segles XII-XIII), de planta basilical. Fou totalment destruïda al explotar les municions que contenia l'any 1939. Era molt important la decoració romànica dels ferros de la porta. Es conserva un batent d'aquella porta al Museu Diocesà de Girona (la ferramenta forma una decoració d'espirals, de tradició romànica).

L'església actual fou construïda l'any 1940, en el mateix lloc on hi havia l'antiga. És un edifici mancat d'interès arquitectònic, amb un campanar quadrat. Al seu costat hi ha una gran plaça, amb un parc infantil, lloc per aparcar els cotxes, arbres i bancs per seure.

Davant de la façana principal de l'església hi ha un monument dedicat a Joan Bonal (1769-1829) fill de Terrades que després de ser ordenat sacerdot estudià filosofia a la universitat d´Osca i biologia al col.legi dominicà de Barcelona i a la universitat de Saragossa. Foupassioner de l´hospital general de Nuestra Señora de Gracia de Saragossa, per a l´assistència del qual fundà (1804) un institut religiós, que tenia una branca femenina,creada en col.laboració amb Maria Ràfols i Bruna i que esdevingué Congregació de Germanes de la Caritat de Santa Anna, i una branca masculina, que s´extingí al cap de poc.

El poble forma un grup de cases arrenglarades a banda i banda d'un llarg carrer, al qual hi donen carrerons més estrets i petits. Algunes cases han estat restaurades conservant la pedra al desco-bert, hi ha alguns portals d'arcs de mig punt, dels segles XVI i XVII. Les cases més properes a l'església foren destruïdes per l'explosió.

El castell de la Roca o castell de Terrades s'alçava al cim del puig de la Roca, a poc més de dos kms. a llevant de la població, lloc on encara queden algunes runes. Encara es dreça un mur que podria haver estat de l'antiga torre principal del castell, de planta rectangular o quadrada (segles XIII-XIV). L'any 1293 Jaume II, durant la guerra amb els reis de Mallorca i França, va trametre delegats per reconèixer els castells i forces de l'Empordà. Comprovaren que al castell de Terrades hi havien deu homes de guarnició.

L'ermita de Sant Sebastià és una construcció de caire popular, consagrada a principis del s. XVII. Es troba a menys d'un km. a llevant de Terrades, al costat de la carretera que mena a Llers i Figueres. Presenta una nau acabada amb un absis semicircular. Davant l'entrada, en el frontis, hi ha un pòrtic que posseeix dues arcades de mig punt. Aquesta capella, com la majoria de les dedicades a Sant Sebastià, foren aixecades per implorar ajut al sant, advocat contra les epidèmies.

L'ermita de Santa Magdalena és al cim de la muntanya del seu nom, en un lloc on es domina bona part de la comarca. El millor camí per accedir-hi, només a peu, surt del santuari de la Salut, situat en un replà del vessant nord-est de la muntanya. Aquesta ermita ja consta documentada al segle XIV, però dedicada a la Verge. S'anomenava Santa Maria de Codó, nom antic de la muntanya. A la primera meitat del segle XV estava enrunada i per a la seva reparació el bisbe Andreu Bertran publicà una circular l'any 1425.

Santa Magdalena és una església d'una nau amb absis semicircular, bastida sobre la roca del cim del puig, a tocar el cingle del seu costat de tramuntana. La porta principal és de dovelles grans i ben allisades, hi ha finestres rectangulars de doble esqueixada. És una construcció popular de tradició romànica probablement reconstruida a finals del s. XV.

El santuari de la Mare de Déu de la Salut és un lloc de peregrinatge pels empordanesos des de fa més de tres segles. Es troba situat en un planell, força enlairat en la vessant nord-oriental del puig de Santa Magdalena.

El paisatge que envolta el santuari invita al repòs, la meditació i la contemplació de la natura (espessos boscos de pins i alzines). Deu ser per això que a finals del s. XVII un rector de Terrades decidí aixecar un santuari en aquest lloc, on ja existia una masia documentada el segle XIV.

La dedicació del santuari a la Verge de la Salut fou per implorar al cel protecció contra les epidèmies. El santuari s'inaugurà el dia 8 de setembre de l'any 1681. Felip Olivet, fundador i primer ermità, morí l'any 1710 i fou enterrat a la capella, on es conserva la làpida sepulcral.

La capella, que ja havia estat reparada l'any 1883, va ser totalment reconstruïda a partir del 1885. Les obres no s'acabaren fins l'any 1889. També es construí una nova hostatgeria que s'acabà l'any 1891. El temple i les dependències annexes sofriren greus destroces durant la Guerra Civil. A principis dels anys 40 es feren importants obres de reconstrucció. L'edifici actual és del s. XIX, molt restaurat al segle XX. La seva façana imita l'estil romànic, mentre l'interior, amb volta de creueria, es pot dir que és neo-gòtic.

El mas Rieradevall es troba a un km. a migdia de la vila de Terrades, a la vall del Rissec i prop d'aquest rieral. És una gran casa pairal fortificada, dels segles XVIII-XIX. Conserva l'antiga capella de la Puríssima, avui sense culte, construcció popular del segle XVIII.

Palau-Surroca es un poblat de masies escampades, centrat pel castell medieval i l'església de Sant Llorenç. Es troba a 2'2 kms. a llevant de Terrades. El nom prové de resultes d'un casament entre una pubilla de la família Palau (senyors d'aquest castell) i un personatge de cognom Surroca, durant el segle XV. Consta que l'any 1143 Guillem Adalbert era senyor del castell de Palau.

Un Berenguer III de Palau comprà al vescomte de Rocabertí la jurisdicció del castell de Palau; així aquesta família entrà en plena possessió del lloc. La línia masculina d'aquest llinatge s'extingí quan Joana de Palau es casà l'any 1425 amb Joan-Jofre de ça Roca. L'any 1668 Cecília de Sarroca-Palau deixà la senyoria a la seva neboda Josepa de Sorribes, baronessa de Cabrenys, qui vengué el castell a Antoni de Crosses (any 1695). A la néta i hereva d'aquest personatge, Mª Teresa de Croses i de Saleta l'heretà la seva filla Gaietana de Tayadella i de Crosses que casà amb Ignasi de Dou, senyor de Boadella. Als seus descendents pertany actualment el castell.

L'església de Sant Llorenç, que forma part del castell, surt documentada el segle X. Posteriorment s'hi afegiren les muralles i torres que conformaren la fortalesa, probablement dels segles XII-XIII. Fou reformat el segle XIV, com ho demostren els grans merlets de mantellet, i aprofitat com a masia des de principis del segle XIX.

L'església de Sant Llorenç forma, actualment, l'ala septentrional del castell, que és un edifici de planta rectangular amb pati central. El temple és d'una nau amb absis semicircular i fou adaptat a les necessitats defensives de la fortalesa. Conserva algunes filades d'aparell en "opus spicatum".