Vilafant, Alt Empordà

El nucli antic de Vilafant es troba a uns 3 kms. al sud-oest de Figueres, vora la riba esquerra del Manol. Aquesta proximitat amb Figueres ha propiciat que en els darrers anys nombroses urbanitzacions s'hagin estès pel municipi, tocant les cases de la ciutat de Figueres.

Vilafant s'ha convertit en la principal vila-dormitori de Figueres, augmentant considerablement el nombre d'habitants. Ha passat dels 584 h. que tenia l'any 1950 als 4.630 de l'any 2003. La majoria dels veïns de Vilafant treballen a Figueres, queden alguns pagesos-ramaders i els que treballen al poble de mecànics, ferrers, fusters, constructors o botiguers.

Els terrenys del municipi (de 8'23 km2) són lleugerament ondulats, amb minses serralades. Hi ha algunes oliveres ben treballades i camps de farratges i cereals. Els terrenys més fèrtils es troben a prop del riu Manol, on hi ha algunes masies amb hortes i granges de porcs. Actualment el 13´5% del sòl és urbà, el 13´3% urbanitzable i la resta, el 73´2% és no urbanitzable, dels quals el 98´1% és un espai agrícola i ramader.

El nucli antic urbà es concentra a l'entorn de l'església parroquial. Al centre hi ha la plaça major a la qual hi conflueixen alguns carrers radials. Aquesta plaça posseeix un brancallut plàtan en el centre. Les cases més antigues de Vilafant són dels segles XVII, XVIII i XIX. Les més modernes sorgiren a principis del s. XX al llarg de la carretera de Figueres a Besalú, que passa a la banda nord de la població.

El sector del municipi que limita amb el terme de Figueres s'ha omplert d'urbanitzacions en els darrers vint anys: les Forques, el Camp dels Enginyers, l'Arengada Nord i Sud.

Un km. a llevant del nucli antic de Vilafant, en el marge esquerre del Manol, hi havia l'antic lloc de Palol Sabaldòria. Actualment només en queden les ruïnes medievals de l'església i el castell, prop de dues masies.

L'any 1017 surt documentat el lloc de Vilafant en una butlla del papa Benet VIII a favor de l’abadia de Sant Esteve de Banyoles. Aquest document confirma que l'esmentat cenobi posseïa una vinya a Vilafant.

El comte de Besalú, Bernat de Tallaferro, en el seu testament datat de l'any 1020, deixà al seu fill Berenguer un alou en el terme de Palol Sabaldòria, prop de Vilafant.

L'any 1173 el lloc és anomenat "Villafedant". Els anys 1182 i 1186 hi ha diverses notícies sobre un personatge, canonge de la Seu de Girona, anomenat Arnau de Vilafant.

L'any 1193, en el testament del personatge Ramon de Vilafant, s'esmenta l'església de Sant Cebrià de Vilafant. Aquesta església surt esmentada en altres documents dels anys 1279 i 1280.

L'any 1587, en un inventari dels béns mobles i immobles del Priorat de Santa Maria de Lledó, s'esmenta que tenia propietats en el terme de Vilafant.

El topònim "Vilafant" es creu que prové d'un nom personal llatí. El terme "vila" pot ser indicatiu d'un antic poblament romà o vil·la romana.

Durant les obres del traçat de l'autopista que passa pel bell mig del poble, a uns 200 metres del nucli antic, del poble de Vilafant, en el lloc anomenat "el Terral" aparegué un camp de sitges d'època pre-romana. Les ceràmiques recollides i estudiades són dels segles IV-III a. C.

L'església de Sant Cebrià de Vilafant és un edifici romànic tardà (segles XII-XIII) que ha sofert modificacions en èpoques posteriors. Presenta una nau de planta rectangular, sense absis destacat. La façana principal o frontis, a ponent, posseeix una porta neoclàssica. El seu arc és rebaixat i al damunt hi ha motllures decoratives, un frontó i una obertura circular o rosetó. La façana és coberta d’arrebossat.

El campanar, amb forma de torre, s'alça sobre l'angle nord-oest de l'edifici. Posseeix quatre arcades de mig punt i una coberta en forma de piràmide.

Al mur meridional, prop de la cantonada amb el frontis, hi resta la porta antiga (s. XII-XIII), avui tapiada, d'un sol arc de mig punt i adovellada. En aquest mur s'hi afegeix una construcció tardana (segles XVIII-XIX) que posseeix una porta moderna. El mur septentrional no tenia obertures. A la seva banda de llevant s'hi adossà la sagristia i a l'extrem de ponent l'escala que puja al campanar (s. XVIII). Entre aquestes dues construccions es veu l'antic mur fet amb carreus. El mur de llevant o de capçalera, rectilini i en escaire amb els laterals, posseeix al centre una finestra de doble biaix i arcs de punt rodó.

Durant el segle XVIII l'edifici fou recrescut amb un terrabastall on hi ha finestres rectangulars i petits forats. La volta de la nau és apuntada i seguida, sense un arc triomfal que assenyali la separació entre nau i presbiteri.

A la banda exterior del mur meridional, sota mateix del ràfec del teulat, hi ha una creu de pedra amb una inscripció sepulcral de l'any 1400. Possiblement aquesta creu es trobava en l'antic cementiri que hi havia al costat de l'església.

El mas Requesens és un gran casal dels segles XVI-XVII que es troba a l'extrem de llevant del poble. Posseeix un gran portal rovellat i una finestra gòtico-renaixentista d'arc conopial decorat amb arabesc calat. A les impostes hi ha relleus de tema vegetal.

A l'extrem de ponent de la població hi ha una altra gran casa pairal anomenada Can Puig-Massanet. És un edifici dels segles XVIII-XIX, amb teulada a quatre vents i obertures rectangulars. Prop d'aquesta masia hi ha un agradable paratge anomenat font de l'Alzina. Al costat d’aquesta font hi ha una alzina monumental.

El lloc de Palol Sabaldòria, a un km. de distància a llevant del poble, es troba al cim d'un tossal quelcom enlairat sobre el marge esquerre del Manol.

Prop de les ruïnes del castell i l'església hi ha un gran mas anomenat "mas de Palol" i una rajoleria on s'explota la terra argilosa de l'indret. Aquest lloc surt documentat l'any 1020 quan el comte Bernat de Tallaferro llegà al seu fill Berenguer un alou de Villa Palaciol (Palol), sive in villa Fedanco (Vilafant).

L'any 1167 el bisbe de Girona Guillem donà al monestir de Santa Maria de Ripoll, l'església de Santa Llogaia d'Àlguema i la seva sufragània del castell de Palol.

L'any 1182 apareix documentat un personatge anomenat Arnau de Palol, que sembla ser podria estar relacionat amb Palol Sabaldòria. Ramon de Palol fou prior de Lledó entre 1305 i 1328, any de la seva mort. Aquest personatge era del llinatge originat a Palol Sabaldòria, com consta escrit en la làpida sepulcral dels seus progenitors que es troba encastada a la façana de l'església de Santa Maria de Lledó. Al segle XIV l'església de Palol pertanyia a la parròquia de Santa Llogaia.

En les terres de la rajoleria -"la bòvila d'en Soler"- s'hi han trobat restes arqueològiques. L'any 1889 s'hi trobà una sepultura amb ofrenes que no fou estudiada. L'any 1948 aparegueren noves restes de la necròpolis: tombes amb escasses ofrenes i algunes estelles de pedra. A principis dels anys 70 es comprovà l'existència d'un camp de sitges. S'hi recolliren ceràmica a mà i a torn, ceràmica gris "emporitana", un fragment de sílex... Possiblement tot d'època pre-romana o d'un possible poblament iber.

Fa pocs anys que aquests terrenys han estat adquirits per l'Ajuntament de Vilafant que segurament procurarà que es dugui a terme una campanya d'excavació.

L'església de Palol Sabaldòria era dedicada a Sant Tomàs, segons Botet i Sisó. Altres autors creuen que el seu patró era Sant Miquel. Tot i trobar-se en un estat de ruïna total, és un edifici pre-romànic (segles VIII-IX), d'una nau amb absis trapezial. L'absis és lleugerament desplaçat vers l’esquerra; els murs de la nau són divergents envers la capçalera.

A la façana principal hi havia una porta de la qual en resten algunes dovelles del seu arc. Al damunt hi ha una finestra d'un sol biaix, d'arcs de forma lleugerament rebaixada.

L'església fou construïda amb materials de la zona: riberencs i pedra sorrenca. Les llambordes de pedra sorrenca, rectangulars i allargades, es col.locaren, en molts punts, en forma d'espiga perfectament marcada. Aquest "opus spicatum" apareix tant a l'exterior com a l'interior dels murs i tant a la nau com a la capçalera.

Del castell de Palol Sabaldòria en queden algunes restes situades a pocs passos a llevant de l'església. Es conserven alguns murs i els fonaments d'una gran torre de planta circular. Hom creu que podria tractar-se d'una fortificació alt-medieval, només caldria una petita excavació arqueològica per classificar l'època.

A pocs metres de les ruïnes de l'església i el castell, hi ha el mas de Palol. Aquest mas és una gran casa pairal del s. XVI, posseeix un portal adovellat i finestrals rectangulars ornats amb senzilles motllures en relleu. En una llinda hi ha grabada la data 1577.