Vilamacolum, Alt Empordà

El poble de Vilamacolum es troba al costat de la carretera que va de Figueres a Viladamat. El municipi té una extensió petita ( 5´49 km2) però el terreny és planer i fèrtil, pertanyent a la plana al·luvial empordanesa i en la conca baixa del riu Fluvià.

Els camps, extensos, són fàcils de treballar i sembrats de cereals, blat de moro, ferratges pel bestiar i també sectors d’horta. Els pagesos de Vilamacolum tenen la terra bona i aigua abundant, no es poden queixar. En els darrers anys s’han construït granges de porcs i vaques que ajuden a la família pagesa. Els masos del terme es mantenen vius i moltes cases del poble encara són habitades per gent que viu de l’agricultura.

L'any 2001 el poble tenia uns 246 h., l’any 1718 en tenia 90 h., l´any 1860 uns 317 h., l´any 1900 uns 405, l´any 1960 eren 357 h. i l´any 1981 uns 284 h.

Segons una epístola del papa Benet VI, de l’any 974, el monestir de Sant Pere de Rodes tenia possessions «in villa Mucroni» (Vilamacolum), al comtat d’Empúries. Per un precepte del rei Lotari, de l’any 982, a favor del monestir empordanès, tornaren a ser confirmades aquestes propietats de «villa Mocroni». Segons uns documents del s. XI consta que el monestir de Sant Esteve de Banyoles també tenia propietats a Vilamacolum. En un document del segle XII consta que el comte del Rosselló tenia albergs a diferents llocs del comtat d’Empúries, entre els quals s’esmenten Vilamacolum i el poble veí de Vilacolum.

L’any 1270 apareix documentada la parròquia de Vilamacolum, que l’any 1279 era de les que pagaven la dècima per recaptar diners pel manteniment de les croades.

Aquesta població va patir molt els efectes de l’aiguat del mes d’octubre de l’any 1421. Segons una antiga nota escrita per un notari de Castelló la riuada «derruí e derrocá lo lloch de Fortià, derruí i derrocá Vilamacolum e Torroella de Fluvià, on moriren molta gent...».

Segons Moreu-Rey el topònim de «Vilamacolum» deriva del nom personal llatí «Mucrònia». En canvi Alcover i Moll escriuen que «és dubtós si ve de villa Mucuruna -nom personal germànic- o de villa Mucronia -nom llatí... Ens inclinem a admetre com a més provable la primera procedència».

L’església de Santa Maria de Vilamacolum és d’una nau amb absis semicircular; presenta estructures d’època romànica dels segles XI al XIII i d’èpoques posteriors. Una restauració feta fa uns anys va retrobar les antigues estructures de l’edifici.

La part més primitiva de l’església és la capçalera i un curt tram de la nau, en el seu extrem de llevant. Els murs de la resta de la nau corresponen a un moment més avançat dins el romànic. Aquesta part fou molt alterada en afegir-hi dues capelles laterals i, especialment, en reformar del tot la volta i fortificar l’edifici. A la façana principal hi ha una gran portalada dels s. XVII-XVIII. Sobre la llinda actual es conserva un arc de mig punt romànic, de dovelles ben tallades, que pertany a la porta anterior. Al centre del mur hi ha una finestra de doble esqueixada i arcs de mig punt.

Sobre la façana s’alça un campanar de cadireta format per tres pilastres quadrangulats, de carreuada, que posteriorment havien estat unides mitjançant dos arcs fets amb rajols. Ara és coronat per una teulada de doble vessant, amb l’eix transversal, de sud a nord, sostinguda per tres bigues que travessen les pilastres. A la part alta de la façana, sota mateix del cloquer, vers el costat meridional, s’hi veuen dues grosses carteles que devien sostenir un matacà.

El mur frontal és cosntruït amb carreus grans i ben escairats, s’hi afegeixen dues capelles laterals dels segles XVII-XVIII i uns grans contraforts. El parament de l’absis i de l’extrem oriental de la nau -les restes més antigues de l’església-, contrasta amb la construcció de carreuada dels altres murs de l’edifici. El formen petites pedres, mal escairades i que es disposen en filades seguides però amb certa irregularitat. Al centre de l’absis hi ha una finestra d’un sol vessant i arcs de mig punt, l’exterior monolític. Una altra obertura idèntica es troba al mur meridional de la nau.

L’absis posseeix volta de quart d’esfera. L’arc triomfal, de mig punt i la coberta de canó del tram antic de la nau han hagut de ser reconstruïts. Aquesta és l’obra més important que s’ha fet a l’interior durant els recents treballs de restauració.

A l’interior de l’edifici s’identifiquen plenament els aparells de l’extrem oriental del temple, més primitiu, i la resta de la nau, construïda amb carreus. Aquesta part posseeix una coberta de creueria tardo-gòtica (s. XVI-XVII), dividida en tres crugies. Les claus de volta són molt senzilles. Les impostes dels arcs torals i nerviacions presenten una decoració esculpida de caire popular formada per testes humanes. L’espai de cada imposta l’ocupa una gran testa -una d’elles alada- o bé tres de petites; en algunes hi ha, també decoració floral. Passejant pels carrers del poble, pavimentats, contemplarem algunes cases antigues ben restaurades. Per molts balcons i finestres hi ha nombroses plantes i flors.

La casa de Can Tet presenta la façana principal construïda amb carreus. El portal és d’arc de mig punt, de gran dovellatge. Al seu damunt hi ha una finestra gòtica d’arc conopial decorat amb arabesc colat. Hi ha també una altra finestra gòtica, coronella, geminada, d’arquets trilobulats, que no conserva la columna ni el capitell. Les impostes d’aquestes finestres posseeixen decoració floral (s. XV-XVI). A la part inferior del casal hi ha unes llargues espitlleres. Això fa creure que antigament la casa era un edifici fortificat.

A la banda de tramuntana de la plaça hi ha un gran casal que s’anomena Can Granès. Posseeix diverses obertures decorades amb simples ressalts o motllures de tipus renaixentista. A la seva façana encarada al nord hi ha una petita finestra gòtica d’un sol arc, trilobulat.

A l’extrem nord del poble, en un carrer que s’estén de llevant a ponent, hi ha una façana, encarada a tramuntana, que posseeix un portal d’arc de mig punt i una finestra geminada d’arcs trilobulats que ha perdut la columna i el capitell (s. XV-XVI).

A poca distància i a ponent de les escoles, en l’extrem de llevant del nucli habitat, hi ha una masia amb una finestra gòtico-renaixentista d’arc conopial decorat amb arabesc. Les altres obertures són rectangulars i presenten alguns motius ornamentals en relleu (s. XVI-XVII).

A la banda de ponent del camí que porta des del poble a l’església parroquial, a pocs metres de l’escola pública, hi ha les restes d’una torre de planta quadrada. El seu aparell és de carreus grans, ben escairats, de pedra de color gris fosc. És sobrepujada per murs d’època recent.