Vilamaniscle, Alt Empordà

Vilamaniscle és un poble lluny de tot, petit i amagat que cal conèixer per gaudir el seu silenci, la seva tranquil.litat i la naturalesa que l'envolta... Paisatge sublim de les Alberes empordaneses. Es troba situat en els darrers contraforts meridionals de l'Albera. El terme municipal és poc extens (5´40 Km2) i poc poblat (123 h. l´any 2001 ) que fou separat del terme de Garriguella.

El poble es troba situat sobre un serrat a 169 m., voltat de vinyes, algun olivar i reduïts sectors de pinedes i alzinar. Les muntanyes són força pelades, amb garrigues i prats on pasturen les vaques de les Alberes.

Les cases del poble formen un nucli compacte, però es disposen desordenadament al llarg dels vells camins que conflueixen en aquest lloc.Aquests camins menen des de la plana als propers colls de l'Albera. Un dels camins, sense esfaltar, que surten del poble condueix a les ruïnes del monestir de Sant Quirze de Colera. La carena de la serra de la Baga d'en Ferran (332 m.) és el límit oriental de Vilamaniscle, la divisòria amb el terme veí de Llançà al qual pertanyen les terres de l'alta vall de la riera de la Valleta, que es troben a l'altra banda de l'esmentada carena. El sector de llevant del terme és el més muntanyós. La riera Boterós, de règim torrencial, solca el terme des del nord-est al sud-oest.

En una butlla del papa Benet VIII, de l'any 1017, es confirma la possessió de l'església de Sant Martí de Vallmala o de Fontanet per part dels monjos de Sant Esteve de Banyoles. En aquest document s'indiquen les afrontacions de l'alou. Es fa constar que el seu límit de ponent és el riu "Budiga" o el vilar de "Melandre". Sant Martí de Vallmalla, església pre-romànica de la qual es conserven les restes, es trobava en un replà del vessant sud-oest del puig Esquers, sobre l'alta vall de la riera de la Valleta, en terres de l'actual municipi de Llançà. La riera de la Valleta, que discorre a ponent de l'antiga església és el riu anomenat Budiga del text de l'any 1017. També vers ponent, a poc més d'un km., es troba Vilama-niscle, que es podria identificar amb el lloc anomenat "Melandre". Vilamaniscle no degué ser durant l'Edat Mitjana un poble de gaire importància.

L'església de Sant Gil de Vilamaniscle no apareix documentada fins al s. XIV i consta com una capella pertanyent a la parròquia de Santa Eulàlia de Novis (Garriguella). El dia primer de juny de l'any 1314 el bisbe Guillem aprovà la compra feta pel cavaller Guillem de Palau a Ermesenda Taberner i el seu fill Arnau, habitants de Peralada, dels delmes de Vilamaniscle, de la parròquia de Noves i dels altres llocs, mitjançant el pagament de 1.000 sous barcelonesos. L'any 1315 s'enregistra la prestació d'homenatge retuda al bisbe Guillem pel cavaller Berenguer Sort, de Vilanova de la Muga, per raó de part del delme de Vilamaniscle de la parròquia de Santa Eulàlia de Noves.

Les terres de Vilamaniscle ja eren poblades en temps prehistòrics. A uns 500 metres a tramuntana del poble hi ha el menhir de Vilamaniscle o la Pedra Dreta. Es troba en el marge d'un camp, a la vora d'un camí. Amida més de tres metres d'altura i, com altres menhirs, presenta una escotadura a la part superior.

L'església de Sant Gil és a les afores de la població, a uns 300 metres de distància vers el sud-est. L'edifici, força petit, presenta capçalera semicircular i dues capelles laterals que formen una mena de creuer. La construcció possiblement és dels segles XVII-XVIII, sense quedar vestigis de l'església que ja existia a finals del segle XIV. La façana principal o frontis presenta una senzilla porta rectangular i, al damunt un petit cloquer de cadireta. A l'absis s'hi obre un òcul. Per construïr-la s'utilitzaren lloses de pissarra, molt abundants per aquesta contrada.

A la part més alta del poble de Vilamaniscle hi ha un gran casal conegut amb el nom de Castell de Vilamaniscle. Tot i ser anomenat castell no té aspecte d'una fortalesa, ni tan sols el d'un palau, sinó el d'una gran masia fortificada. Aquest casal, provablement del s. XVII, és de planta rectangular i es cobreix amb teulat de doble pendent, amb vessants sobre els murs laterals. A la façana principal hi destaca un gran portal adovellat d'arc de mig punt. Damunt la clau de l'arc hi ha un emblema en relleu, amb decoració barroca, amb una inscripció que resa: NADA SIN DIOS. L'edifici posseeix planta i dos pisos, amb finestres rectangulars amb carreus. En la part central superior, damunt la porta d'entrada, es conserven dues grans carteles que devien sostenir un matacà. A la part baixa, a cada costat de la porta, s'hi veuen algunes espitlleres rectangulars que varen ser, posteriorment, cegades. Al mur de ponent hi ha sageteres.

Les cases més antigues de Vilamaniscle són dels segles XVII-XVIII. Una d'elles presenta un portal d'arc de mig punt fet amb dovelles de granit. A l'extrem sud-occidental del poble hi ha un antic pou públic de grans dimensions.