Elvira Iglesias, de Capmany, s’acomiada professionalment de la Funerària Vicens de Figueres, després de prestar-hi servei durant 46 anys. El dijous 16 va ser obsequiada amb un emotiu sopar de comiat, amb més de 30 assistents.
– Com defineixes tota aquesta colla d’anys en el sector?
Segurament que, com a totes les feines, hi ha moments de tot. Però és clar que és un món laboral molt delicat i trist, has de ser en tot moment molt empàtica i posar-te a la pell de la gent. I, sobretot, anticipar-te, conèixer ràpidament, només de veure el client, què és el que necessita. Conviure amb la mort no és fàcil per ningú, per això tota ajuda que pots oferir, per mínima que sigui, et reconforta.
– Amb què et quedes, d’aquestes gairebé 5 dècades a la funerària?
Doncs sobretot amb totes les coneixences que he fet. Tant de les famílies que han confiat en la Funerària Vicens com també de totes les empreses i ajuntaments que treballen d’una manera més o menys directe en aquest sector. Hi ha persones amb qui potser no ens hem vist, sinó que només hem parlat per telèfon, però que igualment ens apreciem molt. Pel que fa a la pandèmia, que ha coincidit amb aquests meus últims mesos laborals, he de dir que ha significat un abans i un després: per la desconeixença del que podia venir, tristesa per veure que la gent no es podia acomiadar dels seus, la por que passàvem per possibles contagis quan vam començar a rebre gent de nou… A més, el sector funerari, tot i ser servei essencial, vam veure passar de lluny les vacunes, fins que l’associació de funeràries es va alçar i va protestar. Hi ha coses que no s’entenen.
– Sabràs apartar-te’n o hi seguiràs vinculada, a la que ha estat la teva segona casa?
La meva etapa ha finalitzat i ara, com tota jubilació implica, toca desconnectar. És clar que mantindré contacte amb treballadors d’allà i els faré alguna visita, però cal deixar pas a les noves cares. Penso que ja he complert, i amb escreix. O això espero! (riu)
– Com va anar l’acte de comiat?
Va ser meravellós, amb un total de 32 persones sopant al Bon Retorn. Gent de l’actual plantilla però també extreballadors i gent ja jubilada. Estic molt, molt contenta perquè tots els que hi havien de ser hi eren. Em vaig sentir molt estimada. Podien haver inclòs la meva jubilació en el típic sopar de Nadal, que tampoc queda tant… però que em deixessin ser la màxima protagonista per un dia, la veritat és que diu molt de totes i tots els que van organitzar l’acte, amb les flors, el regal del viatge… Va ser molt emotiu: només tinc paraules d’agraïment cap a la família Vicens.
Els assistens: Carlos Fages (marit), Xavier Vicens (cap), M.Teresa Burgas (esposa del cap), Xavier i Joan Marc Vicens (fills), Elvira, Santi, Teresa, Mercè, M.Angels, Celeste, Peña, Mariona, Dolors, Marc, Pere, Oscar, Josep Simon, Quim, Javi, Belén, Gerard, Josep Casadevall, Josep Campolier, Lobo, Rosa Mari, Eli, Elena, Josep Subirós, Dani, Dídac i Mossén John.
