Un dels actes més emotius de la celebració del cinquantè aniversari del Teatre-Museu Dalí de Figueres l’ha protagonitzat l’alumnat de l’Escola d’Hostaleria amb la col·laboració dels Amics dels Museus Dalí que han evocat que Dalí, de petit, volia ser cuinera, talment com alguns dels nois i de les noies d’aquest centre educatiu.
Com és sabut, Dalí fou un artista que inspira pintors, escultors, escriptors i també cuiners, ja que com ell deia «la bellesa ha de ser comestible». Així, els futurs xefs i caps de sala van servir el menú surrealista que delectà la vuitantena de comensals que s’aplegaven per retre aquest homenatge al pintor més universal de la nostra ciutat.
L’àpat va comptar també amb parlaments institucionals, amb el regidor Manel Rodríguez, que treballa per portar i retenir talent a la ciutat, com ara el saber fer gastronòmic, ja que el futur de Figueres serà també gastronòmic o no serà. El periodista especialitzat en els plaers de la taula, Salvador Garcia-Arbós, va felicitar-se d’aquest repte culinari fruit del treball i la imaginació de professors i aprenents. El president dels Amics dels Museus Dalí va donar la benvinguda als assistents i va agrair la seva assistència.
Els plats, d’inconfusible inspiració daliniana, consistiren en el Rellotge desfet: Teula cruixent amb formatge Pla de Mas Alba i mel. L’Ou Dalí: parmentier sedós amb ou a BT i pernil. Telèfon llagosta: Terrina anisada amb escamarlà cruixent i bolets. El nostre surrealisme de l’ànec a la taronja. El Tap de Cadaqués, recepta del Motel. Pa de tres crostons, aigua mineral i Cafè i llaminadures.
El vi negre també era una experiència didàctica que brindaren els alumnes; es degustà Ah! D’ESCOLA, procedent de la verema feta pels alumnes de l’Escola d’Hostaleria i que elaboraren amb la col·laboració del celler *la vinyeta. El vi blanc fou el Clos Primat d’Oliveda, amb una etiqueta al·lusiva a l’evolució de l’home que, en aquest cas, és símbol de l’evolució dels alumnes que passen d’aprenents de cuina i sala a professionals.
El més rellevant d’aquest dinar fou que els alumnes de l’Escola d’Hostaleria tingueren l’oportunitat d’enfrontar-se al repte de preparar un menjar de gran importància; un àpat que despertà moltes expectatives i que compliren amb escreix. Una experiència de profit per als estudiants i de bon profit per als comensals.
