Núria Escarpanter, l’alcaldessa, ens repassa tres actes molt destacats d’aquesta tardor al municipi. Serà una participant més en la cursa solidària del dia 23 i desprèn molta alegria per la celebració del berenar dedicat a la gent gran.
– Com a veïna i alcaldessa… Què creus que representa el futbol base pel poble? Quina valoració fas de l’acte de presentació?
El futbol base, per un poble com Llançà, és importantíssim. Sense desmerèixer cap de les associacions i entitats que hi ha Llançà, no hi ha dubte que el CE Llançà és una de les més importants que tenim. Només ens hem de fixar que ja és una entitat centenària i que ara com ara compten amb més de 100 inscrits. Això demostra la personalitat que té el club i el pes que representa per al poble. A més, els equips de govern que m’han precedit van fer-hi molta inversió i tenim unes instal·lacions envejables: un camp de gespa natural ben cuidat, quelcom que no tots els pobles poden dir, al costat d’un camp de gespa artificial a tocar del pavelló. Sense oblidar l’altre camp de gespa artificial dins la mateixa escola. Que aquesta associació sigui a Llançà és molt satisfactori per a tots nosaltres perquè forma part de la nostra vida social i esportiva. I perquè Llançà, d’alguna manera, és futbol. Vull felicitar a la nova junta per haver estat capaç de crear un equip aleví femení, una excel·lent notícia que va en consonància amb el que jo sempre dic: hi ha d’haver representació femenina en tots els àmbits. Ser present a la presentació em va fer feliç: és un orgull veure tanta gent implicada en el club, així que espero que així sigui per molts anys!
– Un altre acte que fa poble, el dia 23, la cursa “corre per les mames”. Què en penses? Com la viuràs?
Em sento molt orgullosa davant d’iniciatives d’aquest tipus. Com molts sabeu, enguany es va crear una nova associació llançanenca: la delegació d’Oncolliga Llançà. Aleshores, jo vull donar gràcies a en Joan Carles Subirats, la persona que hi està al capdavant tot desenvolupant un munt d’activitats solidàries per recaptar diners per Oncolliga Girona i fer costat a aquelles persones i famílies que lluiten per superar el càncer. Aquest “corre per les mames” serà una nova activitat que l’associació tira endavant i, com no pot ser d’una altra manera, la viuré intensament perquè hi participaré. S’estan venent dorsals a un preu molt simbòlic i vull pensar que un volum elevat de gent s’animarà a inscriure-s’hi. Tal com deia amb el futbol, espero que aquest també sigui un esdeveniment que perduri molts anys.
– Sobre el berenar de tardor: novetat d’enguany. Com ha sorgit la idea? Què és per a tu el col·lectiu de la gent gran de Llançà? Creus que estan ben cuidats els llançanencs i llançanenques de +65?
En efecte, és novetat per aquesta tardor. Novetat que no sé si persistirem, és possible que sí, però que té una raó important de ser. A Llançà, des de fa anys, hi ha tradició de fer l’Homenatge a la Vellesa. Amb la pandèmia, els darrers dos anys no es va poder fer i aquest tercer, que semblava que sí, cap al mes de maig les directrius que vam rebre del Procicat encara eren molt restrictives i vam haver de desistir. A mi em va saber molt de greu imaginar-me acabar l’any sense cap acte per a la gent gran llançanenca. Sortosament, entre tots, i sobretot amb la Regidora de Benestar Social al capdavant, va sortir la idea d’aquest berenar, on la gent, per assistir-hi, es pot apuntar a la Casa de Cultura. Així doncs, ens aplegarem una estona tots junts en aquest format de tarda, tot fent que aquest col·lectiu gaudeixi i se senti valorat. Per a mi, la gent gran del poble és un dels potencials més preuats i per això se’ls ha de cuidar. Penso que des de l’Ajuntament s’està fent tot el que s’escau perquè així sigui: a tall d’exemple, es va apostar perquè les quatre plantes de l’emblemàtica Residència Can Marly fossin per ells i des de l’any passat que és una realitat. Allà hi poden desenvolupar les seves activitats educatives i de lleure. Si bé el berenar de tardor en qüestió s’emmarca en un dia en concret, nosaltres apostem per aquest col·lectiu cada dia, per tal que se sentin bé i estiguin ben atesos. L’estima i la feina cap a ells no ha de tenir aturador.
