Genis Pinart

Genís Pinart, com a president i cap operatiu de l’Associació de Voluntaris de Protecció Civil del Port de la Selva, ens apropa al trist incendi forestal de Llançà i Port de la Selva

– Ara ja amb certa perspectiva, com descriuries les hores durant l’incendi?

La paraula que utilitzaria és “intensitat”, sobretot en referència a la primera meitat dels tres dies que va durar l’incendi. En aquest període inicial, en què s’origina i s’expandeix l’incendi, s’han de prendre moltes mesures i decisions importants mentre, és clar, estàs intervenint a prop del foc. A tall d’exemple, recordo que, tot pujant cap a Sant Pere de Rodes, amb la direcció i intensitat de la tramuntana per la serra, de seguida vam veure que la situació era realment extrema. Així que, durant l’ascens, ja vam telefonar al Monestir per tal que s’anés desallotjant a tothom. A més, vam decidir ràpidament com i quins accessos tallar, com aconseguiríem menjar, beure, matalassos… és a dir, calia pensar en tota la infraestructura humana en general. En l’evacuació de persones, per exemple, cal destacar que nosaltres, des de Protecció Civil, érem els encarregats de garantir als Mossos que coneixíem les cares, sobretot de la gent gran que demanava anar a cercar els medicaments a casa seva.

– Amb què et quedes, després d’aquests tres dies fatídics per la zona?

Tenim pensat fer un agraïment públic a tota la llista de persones que han intervingut i col·laborat en l’extinció de l’incendi, però quan ens hi posem ens costa trobar les paraules. Dels professionals més visibles, els que tothom coneix, com els bombers, evidentment exemplars la força i compromís mostrats. Però he quedat impressionat amb la gent tant local com la de fora que ha vingut per col·laborar. Els municipals que tenien lliure, per exemple, tots ells es van oferir per ser allà. Tots. Els ADFs que han vingut, no només els d’aquí, sinó els d’Olot, Barcelona… impressionant. Alguns s’han passat 40 hores al peu del canó, sense dormir, però és que la gran majoria 28, 30, 36 hores en dansa… No em surten les paraules. Els socorristes empalmaven els seus torns per ajudar-nos, la gent de la benzinera va allargar l’horari i, posteriorment, des de casa, van estar disponibles les 24 hores per subministrar-nos combustible… Prop d’una desena de ciutadans de Port han ofert matalassos i menjar a la gent evacuada… Tothom ha volgut col·laborar i doblar torns sense reclamar cobrar cap hora extra. I tot això no només ho dic jo, sinó que, inclús, hi ha una felicitació pública del senyor Sergio Delgado Molina, eminència i referent en protecció civil. Va quedar impressionat amb la implicació i coordinació entre tots. Que et feliciti algú com ell ho és tot en aquest món de la protecció civil.

– Us vau topar amb algun contratemps inesperat?

En efecte, la desconnexió amb la companyia telefònica Movistar, que és la que la majoria d’aquí tenim contractada, va ser un problema important. Havíem previst quedar-nos sense llum, però no sense telefonia. La nostra intenció era informar minut a minut i no fer-ho al cap d’una hora que passés tot plegat, però fins dilluns no vam tornar a tenir la línia en correcte funcionament. Vam haver de fer la majoria dels comunicats des d’un punt concret de la muntanya on arribava el 4G.

– Quant a vosaltres, des de Protecció Civil, quina és la vostra valoració post incendi i les corresponents actuacions realitzades?

A nivell local, com sempre, la coordinació ha funcionat molt bé. Primer, a nivell d’alcaldia, policia local i, posteriorment, amb mossos, bombers… El Centre de Comandament Avançat, del CECAT, van conèixer de primera mà la nostra manera de funcionar i van admetre la bona organització duta a terme per part de tots els grups implicats. Finalment, dilluns va ser el moment del briefing amb l’alcalde, per, d’alguna manera, avaluar-nos i prendre nota de possibles correccions, ja que sempre hi ha marge de millora. A tall d’exemple, el contratemps amb la línia telefònica, el qual, en possibles ocasions, esperem no haver de tornar lluitar i tenir un pla B.

– Des de Protecció Civil, i durant la implicació directa amb l’incendi, què vau trobar a faltar?

Penso que divendres van faltar mitjans aeris. Amb més efectius, potser l’infern no hauria estat el que va ser, amb revifalles molt difícils de gestionar. A la part alta de La Vall de Santa Creu, Bombers, ADF i nosaltres vam haver-nos d’aturar una estona, per tal de no ser encerclats pel foc. Aquesta comparació amb divendres la faig amb consciència, sobretot contrastant-ho amb dissabte, que realment va ser un espectacle, amb molts mitjans a tothora i amb molta intensitat. Finalment, diumenge, ja amb molts menys efectius, va ser dia per remullar contínuament el terreny i deixar que la gent tornés a les seves llars i al càmping sense incidents.

– Amb tot, quin missatge vols fer arribar a la gent de Port?

Doncs que, amb aquests desastres que passen i que, malauradament, a grans trets no es poden evitar, la gent d’aquí ha de tenir clar, una vegada més, que compta amb un equip de Protecció Civil modèlic i exemplar. Puc assegurar-los, des de dins, que la coordinació de tots i les ganes i predisposició que sempre hi ha és espectacular. La gent, doncs, pot estar supertranquil·la; ara ha quedat demostrat amb l’incendi, però també tenen garantides les possibles maniobres de reanimació cardiopulmonars, l’assistència amb llanxes a alta mar…

 616 visualitzacions totals,  1 vistes d’avui