L’exalcalde de Figueres continua la gira de presentació del seu exitós llibre “Històries d’alcalde”, en el qual relata “moltes anècdotes no exemptes d’ironia empordanesa”. També ha acceptat la proposta de l’alcaldable Masquef: treballar -sense remuneració- per un pacte de ciutat vers la mobilitat de l’àrea urbana, un aspecte que ja havia iniciat durant la seva etapa d’alcalde.
Què el va empènyer a escriure sobre el seu pas per l’alcaldia de Figueres?
Deixar testimoni del meu treball al servei del bé comú de Figueres. Tenia històries per explicar d’una etapa de què amb tots els seus èxits i fracassos, encerts i errors, em sento orgullós.
Si hagués d’escollir una, només una, de les més de seixanta anècdotes que té plasmades en el llibre, amb quina es quedaria?
M’és impossible. Com amb els fills, me les estimo a totes per igual.
Mirant enrere, i fent una reflexió de la seva dedicació a la ciutat. Quin cost ha tingut per vostè ser alcalde? I quins beneficis?
La família és la principal perjudicada de tothom que es dedica o s’ha dedicat al servei del comú. El temps que restes a la vida familiar. La part positiva, conèixer la ciutat en tota la seva dimensió i treballar amb la fita de la seva millora i de la qualitat de vida dels ciutadans.
El candidat per Junts per Figueres, Jordi Masquef, va anunciar que tenia el seu suport i que vostè “s’encarregaria de buscar els consensos que necessita la ciutat” pel que fa a l’àmbit de les comunicacions ferroviàries, un tema cabdal per Figueres i tots els seus habitants. És aquesta preocupació històrica que el fa tornar a la política?
No torno a la política. He acceptat una funció d’assessorament i sense retribució que m’ha formulat l’alcaldable Jordi Masquef, perquè significa reprendre el fil d’un treball iniciat, impulsat i acordat a la meva etapa d’alcalde. També ho accepto perquè coincideixo amb el plantejament de Jordi Masquef que cal assolir un pacte de ciutat, tant en l’àmbit polític com amb els agents socials i econòmics, des d’un treball obert, transversal i sense sectarismes, per avançar amb ambició en la transformació urbanística, social, econòmica i de mobilitat de Figueres i la seva àrea urbana.
Moltes veus apunten a un declivi de la ciutat. Quina és la seva opinió, en línies generals?
L’impacte de la crisi del 2008 en el deteriorament del poder adquisitiu i els canvis socials i demogràfics han comportat uns dels processos de segregació urbanística i social més intensos que es viuen a Catalunya. Però, Figueres té grans oportunitats per guanyar un futur millor. Cal una nova etapa de consensos que generi il·lusió, autoestima i orgull de ciutat.