Parlem de la musicoteràpia amb Juli Quesada, una pràctica que, com ens diu, “només aporta que beneficis i benestar a la persona”. Ha viscut casos excepcionals en primera persona, anècdotes que ens explica en aquesta entrevista.
En Juli és veí i regidor d’Avinyonet de Puigventós. És músic de professió i especialista en musicoteràpia. Es dedica a l’ensenyament de la guitarra, tant la clàssica com la flamenca, les seves especialitats. També organitza esdeveniments de renom a Avinyonet, com són la Fira Follet i el Vendaval.
– En primer lloc, concreta’ns quina és la teva relació amb la musicoteràpia:
Tot s’inicia des de petit, quan descobreixo l’afició per la música i m’adono que passa a ser la meva gran font d’inspiració i, en definitiva, ho passa a ser tot. Als 12 anys, amb la guitarra, ja intento experimentar sons. Vaig tenir la sort de tenir un professor de guitarra, en Raimon, que va ser la persona que em va obrir els ulls i em va donar a conèixer la musicoteràpia. Llavors, amb 15 o 16 anys, començo a llegir sobre aquest àmbit, començo a fer-me preguntes i a buscar quines músiques produeixen unes coses o unes altres i és així com començo el meu camí en aquest àmbit.
Començo a fer tallers a Barcelona i realment descobreixo estats on et porta la música. Als 18 anys, al CEE Mare de Déu del Mont de Vilafant, conec en Salvador, un terapeuta, qui em convida a assistir al centre i a actuar-hi amb la guitarra. És la meva primera relació amb nens i em serveix per conèixer les seves reaccions, les quals em sorprenen molt, sobretot la d’un nen amb síndrome de Down i autista. Experiències així em serveixen per aprendre a tocar la guitarra i paral·lelament a ser musicoterapeuta, fent el màster en Musicoteràpia, amb professors excel·lents com en Pau Gimeno, la Mónica Muñoz, la Isabel Agudo, entre altres. Gràcies al màster, se m’obre tot un món i direccions per prendre.
– Actualment, on desenvolupes la teva tasca com a musicoterapeuta?
A l’Escola Municipal de Música d’Olot, on fa cinc anys vam iniciar una prova pilot que ha agradat molt i funciona molt bé a infants d’entre 0 i 3 anys. És un projecte que ha agafat renom i ressonància amb altres àmbits de la ciutat d’Olot, motiu pel qual se’m proposa dur a terme tallers de manera itinerant, dins del marc del projecte anomenat “Saludarte”, la definició perfecta de musicoteràpia.
Alhora, en el Bernat Jaume, s’ha fet molt bona tasca amb la gent que està ingressada a planta. La meva trajectòria allà ha estat molt maca i, sobretot, molt humana, tant amb els usuaris com amb els treballadors de l’Hospital. Durant aquests anys s’ha apostat molt per la musicoteràpia i la sonoteràpia, s’hi ha desenvolupat un treball molt enriquidor i s’ha fet palès que elements com el so, la vibració i la freqüència poden ser una gran ajuda en tots els nivells: físic, energètic i també espiritual. En efecte, la musicoteràpia, durant una estona, et permet viatjar a altres mons, sempre amb beneficis personals molt macos.
El meu desig és que des de les llars d’infants, escoles, centres mèdics, hospitals, centres culturals, entre altres, s’aposti per la musicoteràpia des de la seva base. Amb la seva pràctica es propicien espais de comunicació els quals permeten afavorir a un mateix tant de manera introspectiva com cap a l’exterior. Els voluntariats que he fet a l’Altem, a la Mare de Déu del Món, a alguna residència de Barcelona i a l’espai K han donat molt de si en tots els aspectes. I en àmbit institut, he pogut ajudar a alumnes amb el seu Treball de Recerca, quelcom també molt, molt positiu.
– Així, doncs, ras i curt: què és i per a què serveix la musicoteràpia i quins són els seus beneficis?
Sempre dic que és una manera de viure. Tot i que se li ha posat aquest nom, ja que es combina música com a teràpia, també es pot anomenar sonoteràpia, tal com deia més amunt pels temes de so, vibració, harmonia… Amb l’experiència puc afirmar que la musicoteràpia és una eina amb la qual s’aconsegueixen grans beneficis a pacients, usuaris… i també et beneficia a tu, com a professional d’aquesta teràpia. La musicoteràpia t’ajuda a canviar els estats, tant el físic, el psíquic com l’espiritual. I sempre cap a positiu.
En referència als beneficis, la realitat és que n’hi ha molts. Si ens basem en la ment, el cor i la part intestinal, el so és útil per a canviar aquests estats. Sí, l’energia i la consciència es poden canalitzar molt bé amb la musicoteràpia i també pots provocar l’activació de parts molt interessants del cervell.
– Quins tipus de musicoteràpia hi ha?
Existeixen diferents tècniques musicoterapèutiques que s’engloben bàsicament en dues àrees: les tècniques actives i receptives i les que s’utilitzen en conjunció amb altres arts (plàstiques, dansa, literatura…). Com a exemple de tècnica musicoterapèutica trobem la composició i interpretació de cançons, contes musicals, teràpia vibroacústica, etc.
Personalment, m’agrada conèixer totes les tècniques i agafar-ne el que més m’interessa de cada una i segons el públic que tinc al davant. L’objectiu, en tot moment, crear atmosferes diferents, tot seguint i combinant patrons rítmics.
– Alguna anècdota que no oblidis per part d’algú que hagi rebut musicoteràpia?
I tant. Un dia, en el Bernat Jaume, un senyor que coneixia des de feia anys, estava assegut a la cadira perquè feia molt de temps que no tenia equilibri i no podia fer gaire cosa. En començar a sonar la música, una que a ell li agradava molt, i en veure que la seva dona entrava per la porta, es va aixecar de cop i amb un gest inequívoc va convidar-la a ballar. Van aconseguir ballar tota la cançó. Aquesta anècdota s’ha convertit en una de les coses més grans que m’han passat a la vida. Veure-ho i poder-ho experimentar és molt maco i et fa venir pell de gallina. També al Bernat Jaume, com comentava més amunt, amb els sons i la vibració hem aconseguit que molts pacients i usuaris poguessin deixar de banda els seus problemes amb el menjar.
Ambdós casos són cosetes puntuals, així que imagina’t si tots ens conscienciéssim i apostéssim per la socialització que propicia la musicoteràpia… Sense cap mena de dubte podríem ajudar una mica més a la societat i obtindríem molts beneficis, tant a nivell individual com col·lectiu. Cal que emprenguem, doncs, aquest camí!