Júlia Gil, alcaldessa d’Avinyonet de Puigventós i consellera comarcal d’Ensenyament, posa èmfasi en l’exposició que hi haurà a la Sala de la Societat els dies 11 i 12 de març entorn del 8M
– Com a consellera comarcal… ens expliques si des del Consell teniu prevista alguna activitat pel 8M?
I tant. Com és habitual, des de l’Àrea de Benestar, Igualtat i Feminisme promovem activitats i campanyes al voltant del 8M i del que representa. L’any passat vaig tenir l’honor de ser una de les cares visibles en les píndoles reivindicatives, ja que es va decidir que hi havien d’aparèixer dones que tenien un paper, en major o menor mesura, en el món de la política. Enguany, tornarem a publicar el mateix tipus de píndoles, però amb cinc dones que treballen en professions que tradicionalment han estat catalogades com a professions molt masculines. Veurem com s’han preparat, han estudiat i ara exerceixen cadascuna d’aquestes feines. A més, com és usual, des del Consell es durà a terme la lectura de manifestos amb les diferents conselleres allà presents.
– Com viuràs, enguany, el 8M?
Tal com deia, no fallaré en l’acte de llegida del manifest a la seu del Consell. Això serà el propi 8M. Posteriorment, els dies 11 i 12, és a dir, durant tot el cap de setmana, hi ha programada una exposició a Avinyonet de Puigventós la qual destaco de manera molt positiva i que per a mi és molt important. Serà enguany la 18a edició, la darrera es va fer l’any 2020, just abans de la pandèmia. S’ubicarà a la Sala de la Societat i en ella tot un seguit de dones posaran en valor les seves feines de caràcter més aviat artístic, cultural, artesanal… tot mostrant-hi els seus remarcables treballs.
– T’atreviries a dir, aquest 2023, que la dona està millor posicionada en la societat?
Sí que és cert que en moltes societats sí, i per sort la nostra n’és una d’elles. La dona cada vegada té més llibertat per prendre decisions per si sola, un aspecte que ara sembla obvi, però que malauradament fins no fa tant no era així. Malgrat aquests avenços, encara ens queda molta feina per fer. I no només feina reivindicativa, sinó feina de lluita per no perdre els canvis que s’han aconseguit. Hi ha societats que havien aconseguit fer passos endavant, com aquí, però ara han retrocedit i les seves dones tornen a patir prohibicions intolerables. Hem de donar continuïtat a polítiques que s’han implementat en els darrers anys per tal que hi hagi equitat en qualsevol àmbit laboral, empresarial, polític, esportiu… i que, en conseqüència, les nostres filles, netes i les futures generacions notin un canvi encara més substancial.
