Júlia Mora (Portbou, 2005) és una enamorada del seu municipi que cada divendres fa una ruta que inclou, entre altres espais, el Memorial Walter Benjamin, l’Església de Santa Maria i l’estació del tren. La visita es pot fer fins a mitjans de setembre.
Qui és la Júlia Mora?
Doncs, una noia de Portbou de tota la vida i que sempre ha estat molt orgullosa del seu poble. Tinc dinou anys i des de ben petita he sentit parlar dels bons anys que va viure Portbou i he tingut el sentiment agredolç si es compara amb ara.
I això t’ha portat a actuar…
Sempre he tingut molt d’interès a conèixer la història de Portbou i en vaig fer el treball de final de Batxillerat.
I ara et dediques al tema turístic?
A l’estiu. Estic estudiant a la Universitat de Girona. He fet primer de Filologia Hispànica i fa tres estius que a l’estiu treballo a l’Oficina de Turisme de Portbou. Veient el que demana la gent que ve de turisme, vaig organitzar una ruta amb tres punts clau: el Memorial Walter Benjamin, l’Església de Santa Maria i l’estació del tren. Vaig investigar la història de cada espai, amb l’ajuda del cronista local, Joan Gubert, i de Cari Oriol, que és estudiosa de Walter Benjamin.
La ruta comença el 26 de juliol i es pot fer els divendres a la tarda fins al 13 de setembre. Inclou novetats?
Ara s’hi ha inclòs la centenària Font dels Ninots i un tastet de la maçoneria a Portbou, perquè també m’han semblat elements molt interessants i curiosos. Veurem les sales d’autòpsies del cementiri i la sagristia i el cor de l’Església, que normalment estan tancades i poden ser un al·licient també per a la gent de poble.
Què et sorprèn de fer les visites?
Destacaria el fet que molta gent del municipi que fa la ruta se’n va molt contenta perquè descobreix coses que desconeixia. La ruta és una oportunitat d’aprendre coses també per a la gent de Portbou! Per exemple, que a la portalada de l’església hi ha escultures que tenen el cap fet d’una pedra de color diferent de la del cos, perquè durant la Guerra Civil els republicans les van decapitar i les va reconstruir en Frederic Marés. O bé el fet que l’església era un lloc de culte només per als ferroviaris i la gent del poble no hi podia entrar.