Durant les festes de Nadal es va poder visitar, conjuntament amb els tradicionals diorames, als locals de la capella de Sant Sebastià
Durant diverses dècades, des d’acabada la Guerra Civil i fins a les acaballes dels anys 70 del segle passat, una de les cites obligades del figuerenc i empordanesos durant les festes de Nadal era acostar-se fins a l’Asil Vilallonga i fer una visita al pessebre mecànic que cada any muntava la comunitat dels pares Paüls, en un local de planta baixa situat a tocar de la capella del Desemparats. Aquest Nadal s’ha pogut tornar a veure, en aquest cas en els locals parroquials situats al costat de la capella de Sant Sebastià, al carrer de la Jonquera de Figueres.
La seva història és singular. El pessebre el va iniciar Antoni Trèmols, aleshores treballador d’indústries Fita. Les primeres peces les va muntar a casa seva a mitjans dels anys 40 i les exhibia en el seu domicili del carrer Colom. Tot i que formalment la data que va prendre forma és el 1949, és d’uns anys abans i, per tant, ja podem dir que té a l’entorn de 75 anys de presència en el Nadal figuerenc. La situació econòmica el va empènyer a marxar a treballar cap a Suïssa. Era l’any 1959, moment en el qual va deixar totes les peces articulades a la comunitat religiosa dels Pares Paüls, que estava acollida a l’Asil Vilallonga. Allà se’n va fer càrrec el pare Andreu Calderó, que any rere any anava incorporat noves peces i elements per ampliar el pessebre.
A finals del 70, i després de la defunció del religiós, el pessebre va ser desmuntat definitivament i corria el risc de desaparèixer. El decorador figuerenc Josep Canaleta, que va morir l’any passat, se’l va quedar, dipositant-lo en un magatzem i durant un parell d’anys el va exposar a la galeria que tenia oberta al carrer Moreria. Cada vegada que el muntava s’anaven perdent peces o es trencaven. El pessebre es va anar configurant a partir d’unes figures de guix i d’un conjunt de complements fets a base del material que recollia per tot arreu el pare Calderó, que n’era l’encarregat i que anava incorporant cada any.
Qui l’havia vist funcionar a l’Asil recorda que era molt curiós veure des de llaunes de sardina fins a cintes de persiana –que transportaven els tres Reis de l’Orient- configurant els elements del pessebre. Motorets de 125 wats, ventiladors… tot servia! El pare Calderó tenia molt d’enginy i molta imaginació. Ara bé, amb el pas dels anys el pessebre es va anar desfigurant i moltes coses no guardaven cap proporció ni estètica.
Així, la cova del naixement estava muntada sobre una roda de bicicleta perquè es pogués moure. Un mecanisme permetia que pel darrere aparegués una estrella i el cel anés canviant de color, en funció de si representava que es tractava de la nit o del dia. Els motors que feien funcionar les figures estaven instal·lats a dins de pots de conserva i per compensar el pes estaven plens de terra volcànica. El realment espectacular era ajupir-se i veure el funcionar de tota la de sota.
Després que Canaleta se’l quedés, va estar molts de temps tancat amb el progressiu deteriorament. El 2008 el va cedir al Patronat de la Catequística i amb el suport de l’Ajuntament es va procedir a la seva restauració. Si al principi va ser una recuperació dels components més emblemàtics del pessebre, perquè tingués una unitat, posteriorment s’han anat restaurant figures i peces més complementàries. L’any 2010 el pessebre va recuperar bona part del seu esplendor de dècades passades i va ser exhibit a La Cate, tot que amb renovació tecnològica i artística que ha millorat en la darrera dècada.
Des que fa tres anys, La Cate ofereix la seva Mostra de Pessebres i Diorames a la capella de Sant Sebastià, el pessebre hi ha estat present de forma parcialment, degut a les limitacions d’espai fins que enguany ja s’ha pogut fer de forma completa, ocupant un espai annex. La iniciativa de la Mostra és a càrrec de la secció Pessebristes de la Cate integrada actualment per Lluís Illa, Alfons Gumbau, Salvador Torres, Jaume Egea, Gerard Boris, Núria Masó i Joan Srivent.