proteccio civil

Parlem amb Genís Pinart, president i cap operatiu de l’Associació de Voluntaris de Protecció Civil de Port de la Selva, per saber l’evolució de l’agrupació durant la seva primera dècada.

Com ha evolucionat protecció civil a Port de la Selva?

En deu anys hem canviat en molts sentits: material, vehicles, uniformes, canvis d’escut, formacions, millores en la formació a la població, hem ampliat molt els socis… Vaja, ara som un referent! Ara hem celebrat els deu anys, hem estat a la fira de Nadal fent tallers,…

Quantes persones van començar l’associació de Voluntaris de Protecció Civil l’any 2011?

La part més administrativa, la Junta, érem unes sis o set persones, i de socis uns vint-i-cinc vam fer la formació, però ara que estiguem disponibles som uns deu. Hi ha persones que tenen la formació feta, però no estan operatius.

És una de les que té més visibilitat de la comarca. Quin és el secret?

Ser-hi sempre: a preventius, emergències, a tot el que se’ns demana i el que sorgeixi. I mantenir les xarxes al dia: Twitter i Facebook. I, d’altra banda, el canal de Telegram és la clau per mantenir a tothom informat en cas d’emergències. Donar aquesta informació fa que la gent sàpiga què ha passat i no truquin a la Guàrdia Municipal per preguntar.

Quines són les actuacions més habituals?

Per situació geogràfica ,els serveis – bombers, SEM- ens han de venir de fora i triguen com a mínim quinze minuts. Nosaltres amb dos minuts hi som, juntament amb Guàrdia Municipal. La gent sap que té una resposta molt ràpida

La gent us té com a referent.

Sí. Fins i tot ens hem trobat el cas d’algú que ens ha trucat directament a nosaltres, però ja els hi expliquem que aquest no és el protocol. Que han de trucar primer als municipals i ells ens activen a nosaltres. Recordo que vam anar a socórrer una senyora que es va trencar la cama en una cala, i el seu senyor ens va fer una carta d’agraïment que deia “no sabem el que feu fins que us necessitem”.

És una activitat voluntària. Com ho feu per compaginar-ho amb la vostra vida personal, laboral i alhora, ser-hi sempre que us necessiten?

Ens ho combinem sempre que podem. Jo tinc la sort de tenir el meu negoci i puc adaptar-me. A l’hivern soc mestre i és més complicat. En general, en les emergències no hi ha massa problema per activar-nos, en canvi, en els preventius és més complicat. Però aquí hi ha molta tradició de voluntariat: forestals, ADF, Protecció Civil,…

Comenta que una de les actuacions que costa més tenir una alta participació de voluntaris són els preventius. En canvi, durant les restriccions de mobilitat de la pandèmia us vam veure molt actius. Probablement, ha sigut l’actuació més brutal i descomunal que hem fet mai. 11 dies, 24 hores, nou voluntaris. Sempre donant suport als municipals. Era un període de molta por, i hi havia gent disposada a anar a tallar carreteres perquè no es circulés. La gent del poble ens va cuidar moltíssim, ens portaven menjar i ens agraïen la feina que fèiem. Allò va ser un punt d’inflexió per nosaltres. Va ser dur estar 7 hores dins d’un cotxe amb la por d’infectar-nos.

Què s’ha de fer per ser voluntari de protecció civil?

Ha de fer una formació que convoca oficialment el Departament d’Interior. Nosaltres en fem publicitat. És un curs semipresencial de 3 o 4 mesos a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, amb 3 proves presencials.

Podeu substituir cossos de seguretat o d’emergències?

Nosaltres som un suport, intentem ser-hi sempre, però no substituïm altres cossos oficials. En municipis petits com el nostre, tenim una infraestructura professional, la Guàrdia Municipal, pels mil habitants que tenim. Però a l’estiu hi ha molta més gent. A més, les agrupacions són municipals, i això fa que puguem donar suport en un altre municipi si els dos alcaldes ho autoritzen.

Com preveu el futur de l’associació?

Esperem que aviat hi hagi una nova fornada de jovent que s’interessi per participar en aquesta activitat del poble, i en un futur agafin el relleu.

Galeria de Fotos

 293 visualitzacions totals,  2 vistes d’avui