Flaones

La pandèmia ha impedit la tradicional audició de sardanes a l’ermita de Sant Pau de la Calçada. Antigament, la dolça típica de Figueres es menjava a l’entorn d’aquesta diada tot i que el seu consum ara s’entén a tot l’any.

Les flaones són la dolça típica de Figueres i s’ha mantingut com un símbol dolç de la nostra identitat. Es tracta d’una pasta en forma de triangle, farcida de crema i empolsegada de sucre. Les ­flaones eren cada any les protagonistes de l’aplec de Sant Pau de la Calçada. Durant dècades, les flaones només es podien degustar a l’entorn d’aquesta diada –Sant Pau és el 15 de gener- i fins a la celebració de l’aplec, el darrer diumenge del mes de gener. La pandèmia, però, ha obligat als organitzadors, el Foment de la Sardana Pep Ventura, a suspendre’l.

Actualment el consum de la flaona s’ha estès gairebé a tot l’any, tant per a la gent de Figueres i la comarca com per als visitants. Els pastissers comenten que a l’estiu hi ha una important demanda del producte, perquè es considera unes postres característiques de casa nostra i molta gent se les endu com a obsequi. La recepta és molt tradicional i no té cap secret. Es tracta de fer la massa lleugerament botida i farcida de crema. Els seus ingredients són ben senzills: farina, ous, sucre, aigua, mantega, una mica de canyella… La crema està cuita dues vegades i esterilitzada i no necessita anar a la nevera, tot i que recomanem que es mengi en pocs dies perquè sinó es perd el cruixent.

Tot i que algunes de les pastisseries tradicionals de la ciutat fan flaones de tota la vida, en aquests moments, en una veritable posada al dia seguint les demandes dels consumidors, hi ha dues mides de ­ flaona, la tradicional i una de petita. Aquesta dolça surt a totes les guies internacionals i gastronòmiques i sovint entren estrangers demanant-ne. És un producte que crida molt l’atenció. A l’Aplec de Sant Pau de la Calçada s’hi sortejava sempre una flaona gegant, que pot ser elaborada sempre que sigui previ encàrrec.

UN APLEC ARRELAT A LA CIUTAT

Des de fa més de 75 anys –només una nevada i enguany la pandèmia ho han impedit- el darrer diumenge de gener se celebra el tradicional Aplec de Sant Pau de la Calçada. La festa se celebra a l’entorn de la capella del mateix nom –que podria ser és la més antiga de la ciutat-, un indret carregat d’història però de titularitat privada, en concret propietat de la família Del Pozo-Senillosa. La imaginació popular menciona la possible petjada de l’apòstol sant Pau poc després de desembarcar a Empúries, el qual hauria predicat en aquestes terres, prop del riu Manol. Val a dir que la capella és citada documentalment l’any 990 en una relació de possessions del monestir de Sant Pere de Rodes.

El topònim de “calçada” correspon al fet que la via romana passava prop d’aquestes terres. L’historiador Joan Badia i Homs escriu, en el llibre “L’arquitectura medieval de l’Empordà”, que l’any 1820, quan el masover del mas de Sant Pau estava llaurant uns camps d’aquell entorn, se li enfonsà l’arada i a l’esvoranc descobrí un llarg tram de paviment de pedres que tenia quatre capes de material, que suposadament era l’antiga calçada romana”. Badia ha donat a conèixer abundant documentació sobre l’indret que apareix en tota mena d’escriptures antigues ja que era habitat des del segle XI.

Segons la descripció que en fa l’historiador empordanès, l’actual ermita de Sant Pau de la Calçada és una construcció d’una sola nau amb capçalera semicircular datada del segle XV. De la seva antiguitat del segle XI hi ha només unes petites restes romàniques en els fragments d’un mur. Quant al mas, va ser reconstruït en el 1872. Al seu costat hi havia el mas Turri, que es va convertir en una masoveria. A principis del segle XX, els figuerencs hi començaren a fer excursions amb berenars sota les arbredes i amb una clàssica visita a l’ermita. En el 1944 es va renovar la festa amb una audició de sardanes, a partir de la qual es va decidir celebrar-la cada any en el diumenge més proper.

L’any 1964 aquesta ermita va viure una diada memorable, ja que el dia 13 de gener s’hi va venerar per unes hores el braç de l’apòstol sant Pau amb motiu de celebrar-se a Espanya unes commemoracions paulines sobre el dinovè centenari de la vinguda de l’apòstol a la península. Aprofitant aquesta avinentesa es va procedir a la benedicció de la nova campana. El camí per anar a l’ermita es feia, fins al 1999, a través de la carretera Nacional i calia creuar un pas a nivell del ferrocarril, però aquell any fou suprimit i es va fer una carretera lateral per la part de llevant de la via del tren, que és el vial d’accés. Durant la pandèmia, el camí d’accés i l’entorn ha estat molt visitat pels figuerencs, que n’han fet un lloc per anar a caminar al no poder sortir del terme municipal a causa del confinament.

 127 visualitzacions totals,  1 vistes d’avui