Mariví

La botiga de queviures de proximitat i estanc Mariví, de Sant Miquel de Fluvià, sumarà aquest 2021 25 anys d’història i, per començar a celebrar-ho, coneguem la visió de dona empresària de la seva propietària.

– Defineix breument el teu dia a dia, en referència a les teves tasques laborals:

Soc la propietària d’una botiga de poble que aquest any farà 25 anys. Per arribar fins aquí: tenir i oferir un tracte molt familiar és primordial. Si bé la botiga és d’atenció al públic, moltes de les meves tasques també són aquelles que es podrien anomenar “invisibles”, si bé també imprescindibles perquè la botiga rutlli bé.

– Com descrius, actualment, un dels temes de moda: la conciliació familiar?

Considero que en aquest país encara ens queda molt per poder conciliar la unitat familiar amb la feina. La realitat és que hi ha països molt desenvolupats en aquesta tasca i la tenen, per tant, molt o totalment superada. Aquí, en general, has de tenir la criatura a la llar ben aviat, algú t’ha de donar un cop de mà i, més endavant, l’has d’apuntar a alguna activitat extraescolar, en la majoria de feines que treballem. Personalment, en tenir el meu negoci i ser de poble, sí que és veritat que no ha estat tan difícil i he conciliat bastant bé. Ara, amb 27 i 17, la meva mainada ja és gran i el fill, inclús, m’ajuda a la botiga.

– Té facilitats la dona per ser empresària actualment?

Sí, és evident que la visió de la dona dins del món laboral és més ben considerada que antigament, tot i que encara hi ha massa àmbits on costa veure una dona al capdavant.

– Creus que el rol de cada membre de la parella ha canviat en els últims anys?

I tant, perquè la dona es pot implicar laboralment, cosa que abans tots sabem que era bastant impossible. Tot i això, tot i les excepcions, penso que massa sovint la dona segueix assumint moltes més feines domèstiques que l’home, sigui per l’instint femení que tenim innat o per aquest famós sisè sentit.

– Es parla, sovint, que les dones tenen superpoders. Quin superpoder t’agradaria tenir? Per què?

Cert, això del superpoder! La mare natura ens el devia enviar. Encara que estiguem al límit d’esgotament, som capaces d’afrontar tot el que ens vingui. Ens han preparat per ser mares i per tenir aquesta força física, psicològica… Potser no ens cal cap altre superpoder. Em considero una dona molt realitzada, plena i orgullosa, perquè vaig estudiar fins a Batxillerat, amb 20 anys ja vaig ser mare i als meus 40 anys m’he tret els estudis en Educació Infantil, que era el que sempre havia desitjat. Ara, no exerceixo del que he estudiat, però estic molt satisfeta amb el meu propi negoci que em permet guanyar-me la vida.

 711 total views,  26 views today